«Aquest és un llibre pels vajolencs d’arrel i de cor que vol ser un testimoni clar i precís del que hem estat i del que som». Així conclou Joaquim Morillo, alcalde de la Vajol, el pròleg d’El patrimoni fotogràfic de La Vajol, un llibre que ajuda a fixar l’imaginari visual del poble a través del seu patrimoni fotogràfic. Concebut i coordinat amb molta cura pel fotògraf i historiador Josep Algans, la fotografia és la protagonista absoluta d’un volum que es nodreix d’impressionants imatges preservades en arxius públics, però també en fons privats conservats a les calaixeres de les nissagues familiars més antigues del poble. Aquest és un llibre que convida a passejar per la Vajol d’ahir amb la seva prolífica història com a poble de frontera, a imaginar els relats de vida que s’intueixen rere cada una de les mirades que capturen, però també a observar el paisatge humà i natural d’avui de la mà de fotografies que ens són més properes.
«Aquest és un llibre pels vajolencs d’arrel i de cor que vol ser un testimoni clar i precís del que hem estat i del que som». Així conclou Joaquim Morillo, alcalde de la Vajol, el pròleg d’El patrimoni fotogràfic de La Vajol, un llibre que ajuda a fixar l’imaginari visual del poble a través del seu patrimoni fotogràfic. Concebut i coordinat amb molta cura pel fotògraf i historiador Josep Algans, la fotografia és la protagonista absoluta d’un volum que es nodreix d’impressionants imatges preservades en arxius públics, però també en fons privats conservats a les calaixeres de les nissagues familiars més antigues del poble. Aquest és un llibre que convida a passejar per la Vajol d’ahir amb la seva prolífica història com a poble de frontera, a imaginar els relats de vida que s’intueixen rere cada una de les mirades que capturen, però també a observar el paisatge humà i natural d’avui de la mà de fotografies que ens són més properes.
«Aquest és un llibre pels vajolencs d’arrel i de cor que vol ser un testimoni clar i precís del que hem estat i del que som». Així conclou Joaquim Morillo, alcalde de la Vajol, el pròleg d’El patrimoni fotogràfic de La Vajol, un llibre que ajuda a fixar l’imaginari visual del poble a través del seu patrimoni fotogràfic. Concebut i coordinat amb molta cura pel fotògraf i historiador Josep Algans, la fotografia és la protagonista absoluta d’un volum que es nodreix d’impressionants imatges preservades en arxius públics, però també en fons privats conservats a les calaixeres de les nissagues familiars més antigues del poble. Aquest és un llibre que convida a passejar per la Vajol d’ahir amb la seva prolífica història com a poble de frontera, a imaginar els relats de vida que s’intueixen rere cada una de les mirades que capturen, però també a observar el paisatge humà i natural d’avui de la mà de fotografies que ens són més properes.. Josep Algans agafa amb delicadesa el llibre en el qual ha bolcat moltes hores. Ha estat un exercici llarg i minuciós que condensa una voluntat clara: «Fer valdre les imatges, la memòria visual de la Vajol». També demostrar que «moltes d’aquestes fotografies que són dels veïns poden també tenir valor per als altres». El fet és que la fotografia és protagonista absoluta realçada pels espais blancs del disseny i un text breu i concentrat en els peus que acompanyen les imatges perquè, tot i que el fotògraf ha escoltat moltes de les històries personals que amaguen les imatges, ell no ha volgut «fer una interpretació sinó que cada un es fa la seva, que les imatges s’expliquin i prenguin valor». Una altra decisió ha estat no presentar-les per ordre cronològic, sinó per procedència de l’arxiu, i respectar els colors originals ja sigui en blanc i negre, tons sèpia i color.. Retrat de la família Safont Ribas, en una trobada amb els germans exiliats que es feia habitualment a Les Illes o a les fonts del Coll de Lli, de Can Barris o de Can Quera. Any 1950. / Arxiu familiar Neus Safont i Puigvehí. Per donar forma a aquest llibre, Josep Algans ha anat a les fonts originals. D’entrada, s’ha submergit en alguns dels més rics arxius públics del país on ha descobert veritables joies: imatges de l’àlbum Rubaudonadeu que està dipositat a la biblioteca de Figueres i plaques estereoscòpiques de la Biblioteca de Catalunya i de l’arxiu del Centre Excursionista de Catalunya amb vistes del poble dels anys 1922 i 1917, respectivament. N’hi ha també del Centre de Recerca i Difusió de l’Ajuntament de Girona i del Consorci Salines Bassegoda, tot i que són més modernes com és el cas d’un reportatge del 1974 de Narcís Sans dedicat a la mina Canta i els seus miners. D’aquest mateix espai històric n’hi ha dels anys 90 i del tombant de segle fetes per Pere Pagès, Teo Corominas i Quim Giró; actes al coll de la Manrella de Manel Lladó, Lluís Romero i Pere Pagès i un reportatge recent del mateix Josep Algans.. La família Azemar, propietaris de can Martí (a l’esquerra), i la família Homs, massovers del mas, l’any 1923. / Arxiu familiar Pere Homs Joaquim. L’altre filó han estat els onze fons familiars i privats, nissagues de pes dins l’economia nacional amb figures de renom com Joaquim Llansó Figa, qui fou tinent d’alcalde de Barcelona i responsable de les obres de Montjuïc de l’Exposició Universal del 1929. A aquests fons, Josep Algans hi ha pogut accedir gràcies a la generositat dels seus propietaris. D’aquests han emergit fotografies excepcionals com la que il·lustra la portada que data de l’any 1925 on es veu un grup escolar amb el poble de fons o de molt representatives com la primera que obre el llibre on es veu a la família Azemar, propietaris de can Martí, i a la família Homs, que n’eren els masovers, l’any 1923. «És l’exemple del que ha estat la Vajol i que s’ha continuat repetint», comenta tot fent referència als vajolencs d’arrel i els que s’han fet un lloc amb fidelitat i temps.. Matilde Nou i Juscafré, a la dreta, en conreus als prats de can Barris. Any 1930. / Arxiu familiar Gemma Marcé i Barbé. El valor dels documents gràfics que conté és que testimonien petites històries, el dia a dia, les tradicions, les festes, els oficis, en un temps en què a La Vajol hi vivien quasi dues-centes persones perquè «les mines donaven vida». Avui dia és el poble menys poblat de l’Alt Empordà i no supera el centenar de veïns. Hi ha fotografies de gran interès que retraten, per exemple, la petjada que va deixar l’exili com la trobada dels germans exiliats de la família Safont Ribas a Les Illes, el Coll de Lli, de can Barris o de can Quera. «Es tractava d’explicar coses a través de les imatges», diu Josep Algans. Com ho fa un document inèdit que el dia de la presentació es va aprofitar per projectar: la reproducció d’una sèrie de fotogrames de pel·lícules Súper-8 que mostren l’estiueig de la família Sala, d’Autos Sala de Figueres, i la seva arribada al poble on passaven tres mesos amb els mobles carregats sobre el cotxe de línia l’any 1941.. El patrimoni fotogràfic de La Vajol, doncs, intenta obrir camí perquè, com recorda Josep Algans, «els pobles petits no tenen massa recursos i si volen fer possible projectes així, els cal acollir-se a subvencions». En aquest cas l’aportació l’ha feta la Diputació de Girona i l’Ajuntament l’ha editat. L’esperança de Josep Algans seria que aquest llibre servís per obrir una col·lecció dedicada només als pobles petits per ajudar «a preservar el valor de les fotografies en si mateix, que aquestes parlin». Parlar «de fets, llocs i gent», com va matisar l’historiador de l’art, Enric Tubert, durant la presentació, i tal com s’apunta a la coberta. Al seu torn, David Iglesias, cap de secció de Documentació Fotogràfica i Audiovisual de l’Ajuntament de Girona, que també va participar en l’acte, va posar en evidència com n’era ja d’impossible aturar la desaparició de les fotografies, un format en expansió durant el segle XX que els arxius preserven. «Els llibres és el lloc propi de les imatges i deixen constància d’elles abans que desapareguin del tot perquè tothom en tingui referències», combrega també Algans qui té clar que les fotografies «contenen la memòria d’un poble, tot i que aquesta no sigui completa ni exhaustiva». Una memòria que explica qui vam ser i d’on venim i que honra als que ja no hi són.
