La matinada del 29 al 30 de març, de dissabte a diumenge, es farà novament el canvi d’hora a l’horari d’estiu 2025. Els rellotges s’hauran d’avançar una hora per entrar en l’horari d’estiu. Com mana la tradició, aquella nit dormirem una hora menys.
La matinada del 29 al 30 de març, de dissabte a diumenge, es farà novament el canvi d’hora a l’horari d’estiu 2025. Els rellotges s’hauran d’avançar una hora per entrar en l’horari d’estiu. Com mana la tradició, aquella nit dormirem una hora menys.
La matinada del 29 al 30 de març, de dissabte a diumenge,es farà novament el canvi d’hora a l’horari d’estiu 2025. Els rellotges s’hauran d’avançar una hora per entrar en l’horari d’estiu. Com mana la tradició, aquella nit dormirem una hora menys.. Quan les agulles del rellotge marquin les dues de la matinada, s’hauran d’avançar a les tres. La modificació horària d’estiu s’aplica a tots els països de la Unió Europea (UE), amb la intenció d’ajustar millor la jornada laboral a les hores de llum natural. A partir d’aquell dia es farà de dia i de nit més tard, fins a la tardor.. El canvi a l’horari d’estiu es produeix sempre a Espanya l’últim diumenge de març, que aquest any cau el 29. Per tant, es manté l’horari d’hivern durant gairebé tot el mes. La data del canvi d’hora serà la nit del dissabte 29 de març al diumenge 30 de març.. En el canvi horari d’estiu s’ha d’avançar el rellotge una hora. El moment exacte de fer-ho és la matinada del dia 30 de març, quan a les dues passaran a ser les tres. Si preveus estar dormint a aquella hora, el més còmode és avançar els rellotges en anar a dormir per aixecar-te diumenge amb l’hora real.. L’efecte més immediat del canvi d’hora és que es farà de dia i de nit més tard, per la qual cosa disposarem de més temps de llum solar a la tarda.. El canvi a l’horari d’estiu pot provocar desadaptació i símptomes similars als que provoca el ‘jet lag’: fatiga i cansament general, somnolència durant el dia, dificultat per agafar el son a la nit, irritabilitat, falta de concentració i disminució del rendiment físic i intel·lectual. També es pot tenir fam a hores intempestives o, al contrari, falta de gana o sensació de plenitud després del menjar.. En tot cas, els humans no som els únics que patim el canvi d’hora. S’investiguen també els problemes que poden afectar els animals, sobretot els de granja. El canvi horari altera les hores d’alimentació, per exemple en els porcs, i els provoca ansietat. També modifica les hores de munyir les vaques (se’ls extreu la llet cada 12 hores), cosa que provoca pèrdues en el total de litres obtinguts al final del dia.. Segons els experts a favor del canvi horari, suposa un estalvi energètic i econòmic. Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), s’aprofiten més les hores de sol, per la qual cosa no es consumeix energia elèctrica. El càlcul que han fet a l’IDAE és d’uns 6 euros a l’any. Vist així, pot semblar-te una quantitat ínfima, i ells ho saben, però si es multipliquen aquests 6 euros pels 24 milions de llars a Espanya, l’estalvi ascendeix a 144 milions d’euros al nostre país.. La Comissió Europea s’havia fixat en principi l’objectiu de posar fi als canvis el 2019, però el pla era massa ambiciós i el Parlament Europeu va proposar després que l’últim any amb canvi d’hora fos el 2021. No obstant això, tampoc ha sigut així. La voluntat dels eurodiputats era que els països que es quedessin amb l’horari d’estiu fessin l’últim canvi al març, i els que optessin pel d’hivern, a l’octubre.. No està gens clar. El comitè d’experts nomenat pel Govern per decidir si Espanya es queda amb l’horari d’hivern o amb el d’estiu no es va posar d’acord sobre què era el millor i tot i que es va obrir un període de reflexió per prendre una decisió, ara mateix està tot en suspens a l’espera que Europa reprengui el tema.. El canvi d’hora es remunta a la dècada dels 70, amb la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir adoptar aquesta mesura per aprofitar millor la llum natural del sol i consumir menys electricitat (Espanya va introduir el canvi horari el 1974). El 1980, la Comunitat Econòmica Europea –de la qual Espanya encara no formava part– va publicar la primera directiva per posar ordre sobre el tema als diferents països.
