La creença que els gats tenen set vides és popular a pràcticament tot el món. De fet, en països anglosaxons com el Regne Unit es considera que són nou en comptes de set. Aquesta creença és, de fet, tan antiga com la civilització egípcia.
La creença que els gats tenen set vides és popular a pràcticament tot el món. De fet, en països anglosaxons com el Regne Unit es considera que són nou en comptes de set. Aquesta creença és, de fet, tan antiga com la civilització egípcia.
La creença que els gats tenen set vides és popular a pràcticament tot el món. De fet, en països anglosaxons com el Regne Unit es considera que són nou en comptes de set. Aquesta creença és, de fet, tan antiga com la civilització egípcia.. Els gats eren adorats a l’antic Egipte i el rapte o la venda d’aquests animals podia ser penat amb la mort. A més de per la seva condició d’animal de companyia, la tasca que realitzaven com a caçadors de rates i altres rosegadors era molt valorada.. I és també a l’antic Egipte on van començar a sorgir i van arrelar les teories de la reencarnació, la creença espiritual que, al morir una persona, la seva ànima es trasllada a un altre cos o a una altra vida, una translació que pot passar més d’una vegada. La creença apunta que només mor el cos, i això és una cosa que els antics egipcis tenien molt interioritzada. Per això els reis i prohoms d’aquesta antiga civilització van ser enterrats amb joies i estris que utilitzaven en vida, per poder utilitzar-los després en les vides posteriors.. Els antics egipcis tenien la convicció que el gat era un animal que compartia aquesta capacitat amb l’home. Però no només això: creien que, a l’acabar la seva sisena vida, en la setena passarien a reencarnar-se com un ésser humà.. En èpoques més modernes es considera els gats criatures màgiques i l’expressió que «set vides té un gat» és en realitat en sentit figurat, per expressar certa habilitat que tenen els gats a nivell sensorial per percebre els canvis vibratoris en set nivells diferents o per dir que tenen set nivells de consciència, capacitat amb la qual no comptem els éssers humans.. Aquesta capacitat sensorial pot deure’s a la sorprenent capacitat auditiva dels gats, que són capaços de sentir sons a 64 kHz, mentre que un humà té una capacitat màxima de sentir sons de 20 kHz.. També en aquest context esotèric, i al considerar-se el set un número màgic i el gat un animal sagrat, s’associa una cosa amb l’altra.. Finalment, l’habilitat i agilitat dels felins és llegendària i són capaços de sobreviure a caigudes que per a altres animals o fins i tot per als mateixos humans serien mortals. Una altra dita estesa és que «un gat sempre cau dret», una qualitat estudiada que es diu reflex de redreçament i que els mixs desenvolupen a partir de la tercera i quarta setmana de vida i perfeccionen al voltant de la sisena i setena.. Gràcies a aquest reflex, els gats que cauen al buit realitzen en l’aire un moviment giratori amb el cos que els permet acabar amb les potes cap avall fins i tot quan han caigut d’esquena.. Socks, Larry i Tombili són alguns dels gats més famosos / DDG. Les estadístiques apunten que els gats sobreviuen després de caure al buit en més del 90% casos. Si ho comparem amb els humans, en general, són molt poques les persones que sobreviuen al caure d’una altura corresponent a un sisè pis o més, mentre que molts gats han sobreviscut a caigudes més grans.. Malgrat això, i com és obvi, la vida d’un gat és limitada. I amb set vides i tot, la seva existència és relativament curta si es compara amb una vida humana.. «Si està ben cuidat i no té problemes de salut, el normal és que un felí pugui arribar a viure entorn de 15 anys», apunten els veterinaris.. «Els gats domèstics que viuen a l’exterior i els que viuen al carrer solen tenir una menor esperança de vida, ja que estan més exposats a virus i bacteris, als atacs d’altres animals i a possibles atropellaments», assenyalen els experts.. Però la raça també influeix en l’esperança de vida dels felins. Els gats siberians, per exemple, solen viure més que la mitjana i poden arribar fins i tot a superar els 20 anys, tal com passa amb els gats siamesos, que també tenen una esperança de vida que ronda les dues dècades.. Còlonies de gats al carrer / DDG. Els gats de raça Maine Coon també poden viure gairebé eternament. És el cas del Rubble, el considerat el gat més vell del món, que va morir a la ciutat d’Exeter (Regne Unit) el juliol del 2020 a l’edat de 31 anys, cosa que seria l’equivalent a gairebé 150 en anys humans.. Per la seva banda, un dels menys longeus degut, sobretot, a la seva predisposició genètica a patir diverses patologies és el gat abissini, que és dels més comuns a les llars. La seva esperança de vida és similar a altres races –entre 9 i 14 anys– però són propensos a tenir malalties hereditàries que solen fer que no passin dels sis o set anys.. Una d’aquestes és la isoeritrolisi neonatal felina (IEN), una malaltia que es desenvolupa per la incompatibilitat entre el grup sanguini de la mare i els seus gatets i que sempre és mortal. Els abissinis també poden patir atròfia progressiva de la retina (APR), que desemboca en ceguesa nocturna, una malaltia que, tot i que no és mortal, impedeix que el gat pugui esquivar perills que sí que són mortals.. També és coneguda la deficiència de l’enzim piruvat quinasa als glòbuls vermells. Això produeix anèmia perquè la vida dels glòbuls vermells es veu escurçada significativament, cosa que disminueix el seu número en gran manera. Tot i que les transfusions de sang poden salvar vides, no hi ha un tractament per si mateix per a la deficiència de piruvat quinasa. Ja que és una malaltia hereditària recessiva, els gats portadors poden no desenvolupar-la.. Altres races menys longeves són la bengalí –que viu entre 9 i 15 anys de mitjana–, el birmà –de 9 a 13 anys–, britànic de cabell curt –de 9 a 15 anys–, britànic de cabell curt blau –de 9 a 15 anys– i britànic de cabell llarg –també de 9 a 15 anys–.