La figuerenca Queralt Guday és estudiant del Grau de Conservació i restauració de béns culturals i des del 29 de juny porta la banda de Pubilla de Figueres. A més, el passat 19 d’octubre va aconseguir la banda de Pubilla de l’Alt Empordà i el 27 d’octubre va ser proclamada Pubilla de les comarques gironines i tercera Dama d’Honor de Catalunya.
La figuerenca Queralt Guday és estudiant del Grau de Conservació i restauració de béns culturals i des del 29 de juny porta la banda de Pubilla de Figueres. A més, el passat 19 d’octubre va aconseguir la banda de Pubilla de l’Alt Empordà i el 27 d’octubre va ser proclamada Pubilla de les comarques gironines i tercera Dama d’Honor de Catalunya.
La figuerenca Queralt Guday és estudiant del Grau de Conservació i restauració de béns culturals i des del 29 de juny porta la banda de Pubilla de Figueres. A més, el passat 19 d’octubre va aconseguir la banda de Pubilla de l’Alt Empordà i el 27 d’octubre va ser proclamada Pubilla de les comarques gironines i tercera Dama d’Honor de Catalunya.. En poc més de quatre mesos ha aconseguit títols locals, comarcals i nacionals dins del pubillatge. Què representa tot això per vostè?. M’omple d’orgull poder aportar un granet de sorra a mantenir i preservar el patrimoni i les tradicions d’aquesta manera, ni que sigui una generació més. Crec que és una manera molt interessant de poder conèixer les tradicions i les arrels del teu país i he tingut la gran sort de poder entrar en el món del pubillatge.. Tindrà les mateixes funcions que tenia com a representant de Figueres?. Més o menys seran les mateixes funcions, però caldrà posar-hi més èmfasi. La importància del pubillatge i la funció que té és preservar el patrimoni i les tradicions, difondre la cultura catalana i fomentar el sentiment d’identitat i la cohesió social. És responsabilitat de tots fer aquestes tres coses principals. Tot i això, cal dir que el títol que és realment important, i que fa que puguis tenir les altres bandes, és el títol local, sense el local no pots tenir la resta.. «El pubillatge és una manera molt interessant de poder conèixer les tradicions i les arrels del teu país». Com va ser la proclamació com a Pubilla de les comarques gironines i tercera dama d’honor de Catalunya que es va celebrar al Rosselló?. La veritat és que feia molt fred, però va ser molt emocionant. Hi havia molts nervis entre tots els hereus i pubilles que érem allà, ja que al final, sortís qui sortís, com que tots són companys i amics teus t’emocionaràs sigui qui sigui.. Amb la resta de representants d’arreu del país ja us coneixíeu?. Sí. Com més sortides vas, més en coneixes. Si no hi ha germanor i entre nosaltres no ens coneixem o no hi ha un mínim vincle, el pubillatge no té sentit, perquè és una feina de comunitat. De totes maneres, en el temps d’espera entre examen i examen, coneixes aquelles persones que no coneixies, com en el meu cas l’actual Hereu de Catalunya, i sempre hi ha temps d’anar-te coneixent.. Ara que parlava del temps entre examen i examen. Què es té en compte a l’hora de seleccionar els hereus i pubilles locals, comarcals o nacionals?. Es tenen compte conceptes de cultura general, temes d’actualitat del territori, coneixements de geografia i, en el cas del nacional, fins i tot i va haver-hi alguna pregunta de matemàtiques. Aquest examen es divideix en una prova escrita, on hi ha les qüestions que he dit, que poden ser tipus test o de redacció, i també es fa un examen oral en el qual se centren més en tu.. Hi va haver alguna pregunta que la sorprengués?. A l’examen pel títol nacional em va sorprendre la de matemàtiques i una que preguntava sobre la Bad Gyal i la Mushkaa. I en el cas del comarcal, a la prova oral, em va cridar l’atenció una sobre el Castell de Sant Ferran.. Ara ja fa uns mesos que és la Pubilla de Figueres. Com està vivint aquesta experiència?. La veritat és que molt bona. No hem anat a una gran quantitat d’actes. Tot i això, als que hem estat convidats han estat surrealistes perquè formar part del cinquantè aniversari del Teatre-Museu Dalí era quelcom que no m’hagués imaginat mai i em sento molt afortunada d’haver coincidit la meva vigència amb aquesta efemèride. També em va agradar poder ser a l’acte del Dia de Ciutat. Ja hi havia anat altres anys, però anar-hi com a pubilla em va fer gràcia i més perquè era l’endemà que em nomenessin pubilla de l’Alt Empordà.. I a partir d’ara què us espera?. Sé que encara queden uns quants mesos, però sense dubte tinc moltes ganes que arribin les Fires i Festes de la Santa Creu. L’any passat ja vaig acompanyar a la Jordina Rodríguez, pubilla de Figueres 2023, i a l’Alira Borràs, pubilla de l’Alt Empordà 2023, i em va agradar molt l’experiència i estic esperant amb candeletes viure-ho en primera persona.. Parlava de dos antics càrrecs del pubillatge local i comarcal. Com ha sigut el traspàs del càrrec?. Fas equip, però és quelcom que si tu no hi poses ganes ja et poden dir el que vulguis que la feina l’has de fer tu. Per això una de les frases que es repeteix dins el pubillatge és que la banda no te la mereixes quan la reps, sinó quan acabes perquè veus la feina feta. De fet, amb la resta de companys comarcals tenim moltes ganes perquè volem que altres pobles entrin a Foment del Pubillatge. Ja des de l’estiu, com a local, ja vaig començar a parlar amb alguns ajuntaments de la comarca perquè hi entressin.. «La banda no te la mereixes quan la reps, sinó quan acabes perquè veus la feina feta». Quina és la situació del pubillatge a l’Alt Empordà?. Aquí la veritat és que som pocs municipis i és una llàstima perquè a l’Alt Empordà, com a la resta de comarques, tenim molta cultura i tradicions pròpies interessants a explicar i que no volem que es perdin. Aquí cal treballar-hi molt per donar més veu al pubillatge i que es conegui més.. No es coneix?. A mi em crida l’atenció que hi ha moltes persones que no coneixen el pubillatge i no perquè no interessi. Quan parlo d’aquest tema rebo preguntes i més preguntes. En altres àmbits de cultura catalana, quan en parlo, no genera aquest interès, però el pubillatge sí. Per tant, no és problema de les persones, sinó que no s’està transmetent com cal.. Potser no s’ha fet prou per difondre-ho o apropar-ho?. Exacte! Potser cal parlar-ne més i normalitzar-ho, en lloc de tantes campanyes. La gent s’interessa i pregunta molt.. En el seu cas, en quin moment decideix formar part del pubillatge?. El pubillatge era quelcom que només veia en algunes festes, ballant sardanes (i no en sabien les pubilles que hi havia aleshores i això m’escandalitzava), i pensava ser pubilla és això. Però l’Alira va estar dos anys parlant-me’n, ensenyant fotos… Però mai m’acabava d’apropar. I, com he dit, durant les festes de Figueres vaig acompanyar a les dues pubilles i ho vaig veure de prop, em va cridar l’atenció. A més, com que vaig veure que a l’Alt Empordà s’estava ‘extingint una mica’, vaig pensar que si podia fer que això durés un any més m’hi apuntava. Aquí s’hi suma que m’encanta la cultura catalana i en soc una fanàtica. I aquella mateixa tarda vaig enviar el formulari i un mes després vaig rebre la banda local.. «Pel pubillatge em pregunten, mentre que per les sardanes em responen». Parlava de les sardanes. Més enllà del pubillatge, ja està molt implicada en el món cultural de Figueres com és el cas de Mediterrània Dansa ?. He estat en diferents àmbits socials de la ciutat. El de la sardana sí que veig que perilla bastant perquè el format ha quedat antiquat i no motiva. Pel pubillatge em pregunten, mentre que per les sardanes em responen. No hi ha interès. S’està perdent i em sap greu, però tampoc sabria com fer-ho per generar interès. Això també acaba desmotivant els balladors perquè no hi ha continuïtat, ni un format de concursos que acabi de motivar. Entre colles no hi ha germanor. En canvi, el pubillatge sí. Les sardanes no es viuen tant com altres tradicions catalanes com els castellers o el pubillatge.. Més enllà de Mediterrània Dansa, també ha estat a grups de teatre.. L’última obra l’he fet amb el grup 30 de febrer, però també actuo des de fa temps a ‘El Primer Nadal dels Pastors’. Com he dit, des de petita el món social i cultural de Figueres m’ha interessat molt i crec que és una manera de conèixer diferents nuclis. Crec que és important conèixer altres punts de vista, altres maneres de pensar per créixer com a persona. Si et quedes en un sol lloc no acabes de donar el 100% de tu.