El doctor Bataller és un dels majors especialistes mundials en l’impacte del consum d’alcohol sobre les malalties del fetge. Després del seu pas per la Universitat de Pittsburgh, als Estats Units, on ha viscut gairebé 12 anys, el Cap d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona continua la seva particular batalla contra un consum socialment acceptat en un país on es beu «bastant». Explica que aquests dies de dol per la mort del papa Francesc se sent identificat amb ell, amb el seu amor pels més desafavorits i vulnerables. «He dedicat la vida a les persones amb alcoholisme, a les quals es presta menys atenció a la societat», confessa. Admet que li preocupa molt el consum d’alcohol en menors i que, en els últims anys, ha observat un augment notable de nenes i adolescents que beuen, un fenomen que, adverteix, cal vigilar de prop. També alerta sobre la combinació d’alcohol i cocaïna, una droga que, segons ell, està massa «normalitzada» a Espanya.
El doctor Bataller és un dels majors especialistes mundials en l’impacte del consum d’alcohol sobre les malalties del fetge. Després del seu pas per la Universitat de Pittsburgh, als Estats Units, on ha viscut gairebé 12 anys, el Cap d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona continua la seva particular batalla contra un consum socialment acceptat en un país on es beu «bastant». Explica que aquests dies de dol per la mort del papa Francesc se sent identificat amb ell, amb el seu amor pels més desafavorits i vulnerables. «He dedicat la vida a les persones amb alcoholisme, a les quals es presta menys atenció a la societat», confessa. Admet que li preocupa molt el consum d’alcohol en menors i que, en els últims anys, ha observat un augment notable de nenes i adolescents que beuen, un fenomen que, adverteix, cal vigilar de prop. També alerta sobre la combinació d’alcohol i cocaïna, una droga que, segons ell, està massa «normalitzada» a Espanya.
El doctor Bataller és un dels majors especialistes mundials en l’impacte del consum d’alcohol sobre les malalties del fetge. Després del seu pas per la Universitat de Pittsburgh, als Estats Units, on ha viscut gairebé 12 anys, el Cap d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona continua la seva particular batalla contra un consum socialment acceptat en un país on es beu «bastant». Explica que aquests dies de dol per la mort del papa Francesc se sent identificat amb ell, amb el seu amor pels més desafavorits i vulnerables. «He dedicat la vida a les persones amb alcoholisme, a les quals es presta menys atenció a la societat», confessa. Admet que li preocupa molt el consum d’alcohol en menors i que, en els últims anys, ha observat un augment notable de nenes i adolescents que beuen, un fenomen que, adverteix, cal vigilar de prop. També alerta sobre la combinació d’alcohol i cocaïna, una droga que, segons ell, està massa «normalitzada» a Espanya.. Com valora el projecte de llei de prevenció del consum de begudes alcohòliques i dels seus efectes en les persones menors d’edat del Govern?. Estic bastant al corrent, perquè ens hem reunit amb el Ministeri de Sanitat. En teoria no faria falta aquesta llei si es complissin les normes que ja existeixen, perquè no es pot vendre alcohol a menors de 18 anys. Però aquesta llei amplia una mica la qüestió a nivell de publicitat o de la presència de locals de venda d’alcohol prop dels col·legis. Però, és clar, treure un bar del costat d’un col·legi a Espanya… A més de mesures restrictives, cal fer entendre als joves que poden passar-s’ho bé o desinhibir-se sense beure. L’endemà et lleves amb bon cos i, durant tota la festa, saps el que estàs fent, ningú s’aprofita de tu, ni tu de ningú, no augmenta el risc de violència ni d’accidents, i a més cuides la teva salut.. Ha notat un canvi pel que fa al patró de consum en adolescents?. Tot i que encara beuen molt, hi ha una joventut una mica més conscient de la salut. Però també hi ha un altre fet que just ara publiquem en un article a la revista JAMA: als Estats Units, gairebé tots els pacients amb hepatitis associada a l’alcohol són dones joves, amb molts antecedents d’abusos sexuals. Perquè l’alcohol pot predisposar a l’abús, i l’abús, al desenvolupament d’un trastorn per ús d’alcohol. Amb la qual cosa es pateix molt. Hi ha hagut un augment escandalós de cirrosi i hepatitis alcohòlica en dones joves en països anglosaxons.. Què està passant a Espanya?. Hi ha un fet que ningú té en compte: que les nenes beuen més que els nens. I això em preocupa molt. Va passar amb el tabac. Tinc 59 anys, però quan era petit el càncer de pulmó i els infarts eren coses d’homes, fins que les dones van començar a fumar més. Ara passa una mica el mateix: encara no veiem tant un augment de l’hepatitis alcohòlica en dones joves, però si les nenes beuen més que els nens, només és qüestió de temps perquè es vegin els efectes a la salut.. En el cas de les dones, està més invisibilitzat l’alcoholisme?. Sí, sens dubte. L’alcohol està més estigmatitzat en les dones a causa del masclisme de la societat. Sempre poso un exemple: entres en un bar i veus una dona ben vestida prenent-se un whisky i penses «una perdedora, una alcohòlica, li ha anat malament». Veus un home ben vestit i penses «acaba de tancar un negoci, és un guanyador». Hi ha un estigma. Vivim en una societat on l’alcohol és cosa d’homes i on, a més, una dona no pot tenir addiccions.. Ha canviat el perfil de la persona addicta a l’alcohol?. Hi ha un nou tipus d’addicció: un bevedor moderat que, a més, té síndrome metabòlica i hipertensió, està obès, s’encamina cap a la cirrosi, li dius que deixi de beure i no pot, tot i fer-ho moderadament. Cada vegada es considera més aquest patró com un trastorn per ús d’alcohol. Ja no és l’alcohòlic clàssic que bevia 25 cerveses i li tremolava la mà si intentava deixar-ho.. Com s’ajuda a una persona que porta tota la vida bevent?. Si no identifiques algú que beu, lògicament no pots ajudar-lo. Com podem curar una cosa que no identifiquem? Hi ha un nou test que detecta tot el que has begut el darrer mes, i quantificat. Ja l’hem implantat a l’Hospital Clínic —es diu PEth—, perquè no estava disponible a Espanya. Només el tenia el Laboratori Antidopatge de Catalunya. Pacients que sospites de patologia alcohòlica i que ho neguen, amb aquest test no se n’escapa cap. Hi ha moltíssima gent que no ho diu per estigma o vergonya. Això és el primer. Un cop identificat, cal aconseguir que el malalt accepti deixar la beguda i ajudar-lo amb els mitjans necessaris.. Què passa amb la gent més gran?. Culturalment, això d’anar a un psicòleg o demanar ajuda genera una gran resistència en persones de més edat. Als Estats Units, em va anar molt bé passar consulta amb una psicòloga. A Espanya és més difícil, perquè hi ha menys cultura de visites multidisciplinàries. També és cert que hi ha pocs especialistes en addiccions. I, a més, hi ha molt poca detecció precoç de malaltia hepàtica silenta als centres de salut primària o als centres d’addiccions.. Com es controla la pressió de la indústria de l’alcohol?. Ara estic fent un estudi amb intel·ligència artificial per buscar fonts sobre el que fan les companyies d’alcohol i els seus lobis per promocionar la idea que l’alcohol dona potència esportiva, èxit social, millora les relacions interpersonals… quan en realitat és el contrari: et deixa impotent, aïllat socialment, etc. També estudiem com maniobren per evitar lleis que obliguin a advertir que l’alcohol és addictiu i que si algú no el pot controlar, truqui a un telèfon d’ajuda. No es va permetre fer això a Espanya ni a Europa. L’alcohol és intocable perquè és un negoci molt lucratiu i, sovint, es prioritza per sobre de la salut. Jo, a més, posaria un impost a qualsevol beguda alcohòlica, però amb un propòsit clar: pal·liar danys com accidents de trànsit o finançar investigació.. També ha alertat sobre el consum d’alcohol i cocaïna.. Col·loquialment dic que a Espanya la cocaïna es considera com el «nou porro». S’ha normalitzat socialment. Som el segon major consumidor del món, després del Regne Unit. I Barcelona és la primera ciutat de tota Europa. Es compra massa fàcilment, i sembla que s’ha abaixat la guàrdia tant socialment com policialment. Els traficants ja no tenen la por que tenien abans amb l’heroïna. I, a més, no hi ha percepció de gravetat. I estem parlant d’una droga que pot causar mort sobtada i malalties greus, especialment quan es combina amb alcohol.
