Dilluns passat a les 10.26 hores, la safata d’entrada del meu correu rebia un missatge que em va fer alçar les celles: “El Último de la Fila tornarà als escenaris l’any vinent, 2026”. Dues hores després, un apagada submergia Espanya en el caos. El sistema elèctric del país no havia pogut suportar la tensió generada pel retorn a les andances de Manolo García i Quimi Portet. Sí, sí, no ens desviem: en la seva reunió hi ha l’autèntica causa del col·lapse massiu.
Dilluns passat a les 10.26 hores, la safata d’entrada del meu correu rebia un missatge que em va fer alçar les celles: “El Último de la Fila tornarà als escenaris l’any vinent, 2026”. Dues hores després, un apagada submergia Espanya en el caos. El sistema elèctric del país no havia pogut suportar la tensió generada pel retorn a les andances de Manolo García i Quimi Portet. Sí, sí, no ens desviem: en la seva reunió hi ha l’autèntica causa del col·lapse massiu.
Dilluns passat a les 10.26 hores, la safata d’entrada del meu correu rebia un missatge que em va fer alçar les celles: “El Último de la Fila tornarà als escenaris l’any vinent, 2026”. Dues hores després, un apagada submergia Espanya en el caos. El sistema elèctric del país no havia pogut suportar la tensió generada pel retorn a les andances de Manolo García i Quimi Portet. Sí, sí, no ens desviem: en la seva reunió hi ha l’autèntica causa del col·lapse massiu.. La notícia és una gran sorpresa i alhora no tant. Com va dir a aquest diari l’astre intercomarcal Quimi Portet fa un any i mig, la reunió “podria arribar a passar, però podria arribar a no passar”. Persones properes al tàndem m’asseguren que la decisió és recent, d’aquests últims mesos, i que quan es van ajuntar per gravar Desabarajuste piramidal (2023) no tenien en ment fer aquest pas. Manolo García continua preparant el seu nou disc en solitari, que preveu publicar cap a la tardor.. El Último de la Fila tornarà amb una gira el 2026. Han passat 27 anys des de la seva dissolució i amb la distància podem veure per què El Último de la Fila és important, més enllà de les xifres de discos venuts. La combinació del punch guitarrer, finament tribal, de Quimi Portet amb l’ensonyació lírica amb ressonàncies flamenques de Manolo García va ser trencadora i va obrir camí a les fusions de pop i arrels. Amb grans cançons des del primer minut. Van ser surrealistes molt abans que l’adjectiu es convertís en un clixé, es van entestar a ser músics i no celebrities, i van veure el futur ressaltant la clau mediambiental: aquella gira del 1990 en què van unir el seu nom a la Coordinadora Extremeña de Protección Ambiental, el Grupo Ecológico Alavés i fins a 16 organitzacions més.. S’augura una gira de grans recintes que serà la primera de la seva història, ja que en altres temps preferien omplir vuit vegades Zeleste (1993) o quatre el Palau d’Esports (1995) abans que ficar-se en estadis. Les multituds mai no els van empetitir: encara em tremola el record del seu aquellarre a la Recta de l’Estadi, a la Mercè de 1986, i del breu i explosiu concert al Camp Nou dos anys després, la nit d’Amnistia Internacional. Es tornen a ajuntar perquè els dona la gana i perquè els ve de gust, i el públic hi serà. Tenir èxit no ha de generar cap sentiment de culpa; donar alegria és la raó més incontestable i serà interessant veure El Último de la Fila fent-se un lloc en aquesta agenda de macroconcerts cada vegada més ocupada per ídols que ho són des de fa deu minuts. I que Red Eléctrica aguanti.
