«Arran del 7 d’octubre del 2023, quan Hamàs va fer aquell atemptat; i, després, quan Israel va començar a bombardejar la Franja de Gaza de manera indiscriminada, vaig dir que no podia més. Vaig pensar que havíem de fer alguna cosa perquè aquesta guerra s’havia d’haver aturat», reflexiona l’activista Félix Diez Santos, el qual, cada diumenge al migdia, es posa a la plaça de Torroella de Fluvià, el seu poble, a protestar contra la guerra. «Sé que no val per a res i, quan arribo per aquí, els musulmans em diuen que tinc collons, però, això, no és qüestió de tenir valor ni res», afirma el manifestant, el qual va arribar a Torroella ara fa quinze anys, atret per una veïna, la qual va morir recentment. «Per a mi, va ser una experiència bonica», explica Diez.
«Arran del 7 d’octubre del 2023, quan Hamàs va fer aquell atemptat; i, després, quan Israel va començar a bombardejar la Franja de Gaza de manera indiscriminada, vaig dir que no podia més. Vaig pensar que havíem de fer alguna cosa perquè aquesta guerra s’havia d’haver aturat», reflexiona l’activista Félix Diez Santos, el qual, cada diumenge al migdia, es posa a la plaça de Torroella de Fluvià, el seu poble, a protestar contra la guerra. «Sé que no val per a res i, quan arribo per aquí, els musulmans em diuen que tinc collons, però, això, no és qüestió de tenir valor ni res», afirma el manifestant, el qual va arribar a Torroella ara fa quinze anys, atret per una veïna, la qual va morir recentment. «Per a mi, va ser una experiència bonica», explica Diez.
«Arran del 7 d’octubre del 2023, quan Hamàs va fer aquell atemptat; i, després, quan Israel va començar a bombardejar la Franja de Gaza de manera indiscriminada, vaig dir que no podia més. Vaig pensar que havíem de fer alguna cosa perquè aquesta guerra s’havia d’haver aturat», reflexiona l’activista Félix Diez Santos, el qual, cada diumenge al migdia, es posa a la plaça de Torroella de Fluvià, el seu poble, a protestar contra la guerra. «Sé que no val per a res i, quan arribo per aquí, els musulmans em diuen que tinc collons, però, això, no és qüestió de tenir valor ni res», afirma el manifestant, el qual va arribar a Torroella ara fa quinze anys, atret per una veïna, la qual va morir recentment. «Per a mi, va ser una experiència bonica», explica Diez.. Natural del poble val·lisoletà de Tudela de Duero, es va presentar a les últimes eleccions municipals per entrar a l’Ajuntament de Torroella de Fluvià, sense prou èxit. Malgrat tot, explica: «Sempre hem estat preocupats pel conflicte palestí perquè la gent es pensa que és una cosa nova, però no ho és». La seva presència entre les parades del Mercat dels Encants de Torroella dels diumenges està causant curiositat.. «M’he adonat que les dones magribines tenen més valor que els homes, els quals estan atemorits. Així -continua remarcant- no s’aconsegueix res, però ajuda. Un dia vaig dur programes a les mesquites del que faig els diumenges a Torroella i no en van fer ni cas, perquè són uns covards».
