«A Abdon Terradas (1812-1856) se’l coneix poc, bàsicament dins l’àmbit acadèmic, per fets puntuals i, sobretot, perquè forma part de la cultura popular», assenyalava l’exalcalde de Figueres, Joan Armangué, dissabte passat al Cercle Sport Figuerenc, al final de la presentació del llibre que ha dedicat al polític, una figura que «cal reivindicar». Com anècdota, que no ho és tant, va recordar que a Madrid i a Barcelona hi ha dos carrers que llueixen el seu nom. Ho fan des dels temps de la Segona República. L’explicació, segons l’autor, és que «durant el franquisme la ignorància era molt gran i no els van treure per desconeixement de qui era Abdon Terrades».
«A Abdon Terradas (1812-1856) se’l coneix poc, bàsicament dins l’àmbit acadèmic, per fets puntuals i, sobretot, perquè forma part de la cultura popular», assenyalava l’exalcalde de Figueres, Joan Armangué, dissabte passat al Cercle Sport Figuerenc, al final de la presentació del llibre que ha dedicat al polític, una figura que «cal reivindicar». Com anècdota, que no ho és tant, va recordar que a Madrid i a Barcelona hi ha dos carrers que llueixen el seu nom. Ho fan des dels temps de la Segona República. L’explicació, segons l’autor, és que «durant el franquisme la ignorància era molt gran i no els van treure per desconeixement de qui era Abdon Terrades».
«A Abdon Terradas (1812-1856) se’l coneix poc, bàsicament dins l’àmbit acadèmic, per fets puntuals i, sobretot, perquè forma part de la cultura popular», assenyalava l’exalcalde de Figueres, Joan Armangué, dissabte passat al Cercle Sport Figuerenc, al final de la presentació del llibre que ha dedicat al polític, una figura que «cal reivindicar». Com anècdota, que no ho és tant, va recordar que a Madrid i a Barcelona hi ha dos carrers que llueixen el seu nom. Ho fan des dels temps de la Segona República. L’explicació, segons l’autor, és que «durant el franquisme la ignorància era molt gran i no els van treure per desconeixement de qui era Abdon Terrades».. L’autor Joan Armangué parlant, instants abans de la presentació, amb l’alcalde Jordi Masquef. / Jordi Blanco. L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, va obrir l’acte ubicant a Abdon Terradas com «un dels figuerencs més importants del segle XIX, juntament amb Narcís Monturiol de qui va ser coetani, amic i amb qui compartia ideals». També va recordar que «fou pioner del republicanisme català modern i escollit alcalde de Figueres en dues ocasions», el primer republicà, així com impulsor «d’un discurs social i democràtic radical». Abdon Terradas va ser una figura polièdrica, un home amb una basta formació -fou escriptor, compositor- que, tal com va recordar Joaquim Nadal, exdiputat del Parlament de Catalunya, va estudiar a Perpinyà on «va respirar uns aires diferents, va aprendre francès i va adonar-se del valor d’una educació progressista, igualitària i gratuïta per a tothom».. ‘Abdon Terradas’, volum editat dins la col·lecció Perfils empordanesos de Cal·lígraf, «és una lliçó del que representa un home polititzat i dirigent polític que arrela i fa forat», apuntà Nadal. Per la seva part, Armangué va reconèixer que, amb el llibre, que aquest dimecres 16 d’abril presenta a l’Escala, volia «Reivindicar una part desconeguda de la biografia d’aquest home avançat a la seva època: el seu pas per l’alcaldia de Figueres». «Una petjada municipalista que va ser curta però molt intensa» pels ideals que va defensar, entre aquests, una escola pública. Tot i venir dels moviments revolucionaris, Terradas fou escollit alcalde l’any 1842. Va durar un mes durant el qual fou cinc vegades elegit i cinc destituït, empresonat al castell de Sant Ferran i, després, a la presó medieval. Del judici que se li fa, defensat per Narcís Fages de Romà (una altra figura que s’inclou a la col·lecció), Armangué en va extreure idees: «La seva defensa de la institucionalitat» i va posar per exemple com el primer dia de ser alcalde va fer retirar de la façana del Teatre Principal, edifici municipal, una ensenya partidista dels progressistes. L’autor el va descriure com «un alcalde pragmàtic, amb clars ideals i consciència social». La segona etapa de Terradas com alcalde va ser més llarga, deu mesos, el 1854. Joan Armangué en va destacar «la seva voluntat de transparència de la gestió, una clara política de fiscalitat progressista, foment de l’obra pública per donar feina als jornalers en atur».
