Castelló d’Empúries és una vila rica en història i molts dels seus edificis en són testimonis muts. Un dels «més estimats» per tots els relats de vida que acumula entre les seves parets és el que tothom coneix com el Centro, un immoble de tres pisos a la plaça del Vi, en ple centre històric, que va ser, des del 1917, la seu del Centre Agrícola i Social, una entitat constituïda l’any 1911 per donar assistència als més necessitats, però que també va acollir biblioteca, cinema i teatre. Actualment, l’edifici, on té l’activitat l’àrea de Joventut de l’Ajuntament, està pendent d’una profunda reforma desitjada des de fa anys pels veïns i que han expressat votant pel projecte en els pressupostos participatius dos anys consecutius. Per contextualitzar la importància del Centro, què va significar per als castellonins i «reivindicar-ne» la recuperació, l’associació El Salner ha produït l’exposició El Centre: Un llegat d’acció social i cultural que s’inaugura aquest dijous, a les set de la tarda, a l’auditori del Convent de Santa Clara, ja que les condicions actuals de l’edifici impedeixen fer-ho allà. La mostra es podrà visitar, de 17 a 21 hores, fins a l’11 d’agost.
Castelló d’Empúries és una vila rica en història i molts dels seus edificis en són testimonis muts. Un dels «més estimats» per tots els relats de vida que acumula entre les seves parets és el que tothom coneix com el Centro, un immoble de tres pisos a la plaça del Vi, en ple centre històric, que va ser, des del 1917, la seu del Centre Agrícola i Social, una entitat constituïda l’any 1911 per donar assistència als més necessitats, però que també va acollir biblioteca, cinema i teatre. Actualment, l’edifici, on té l’activitat l’àrea de Joventut de l’Ajuntament, està pendent d’una profunda reforma desitjada des de fa anys pels veïns i que han expressat votant pel projecte en els pressupostos participatius dos anys consecutius. Per contextualitzar la importància del Centro, què va significar per als castellonins i «reivindicar-ne» la recuperació, l’associació El Salner ha produït l’exposició El Centre: Un llegat d’acció social i cultural que s’inaugura aquest dijous, a les set de la tarda, a l’auditori del Convent de Santa Clara, ja que les condicions actuals de l’edifici impedeixen fer-ho allà. La mostra es podrà visitar, de 17 a 21 hores, fins a l’11 d’agost.
Castelló d’Empúriesés una vila rica en història i molts dels seus edificis en són testimonis muts. Un dels «més estimats» per tots els relats de vida que acumula entre les seves parets és el que tothom coneix com el Centro, un immoble de tres pisos a la plaça del Vi, en ple centre històric, que va ser, des del 1917, la seu del Centre Agrícola i Social, una entitat constituïda l’any 1911 per donar assistència als més necessitats, però que també va acollir biblioteca, cinema i teatre. Actualment, l’edifici, on té l’activitat l’àrea de Joventut de l’Ajuntament, està pendent d’una profunda reforma desitjada des de fa anys pels veïns i que han expressat votant pel projecte en els pressupostos participatius dos anys consecutius. Per contextualitzar la importància del Centro, què va significar per als castellonins i «reivindicar-ne» la recuperació, l’associació El Salner ha produït l’exposició El Centre: Un llegat d’acció social i cultural que s’inaugura aquest dijous, a les set de la tarda, a l’auditori del Convent de Santa Clara, ja que les condicions actuals de l’edifici impedeixen fer-ho allà. La mostra es podrà visitar, de 17 a 21 hores, fins a l’11 d’agost.. Marina Giner, presidenta d’El Salner, reconeix que l’edifici, «que té una vida molt llarga i molt rica, desperta molt d’interès» perquè, tot i que estava vinculat a la pagesia, s’hi duien a terme múltiples activitats que atreien a tothom. Era l’any 1915 quan el sindicat agrícola el va adquirir «per poder-se reunir» i dos anys més tard ja va ser la seu del Centre Agrícola i Social. Com recorda Giner, van adaptar l’edifici perquè donés cabuda a molts serveis, entre ells, biblioteca, sales de reunions i actes, cafè i sala d’espectacles i teatre que van tenir «una activitat molt gran fins als anys 80, quan va iniciar-se una certa decadència». «El van concebre, tal com es desprèn de la documentació, perquè tingués una finalitat agrària i reunió de pagesos, també d’instrucció, perquè hi feien classes i cursets, i, al mateix temps, una activitat cultural. Era un lloc de trobada, un espai on s’entrellaçaven la vida del camp, el treball i la cultura», remarca Marina Giner.. El teatre del ‘Centro’ on es feien espectacles d’arts escèniques. / Cedida per l’associació El Salner. L’arxivera municipal, Marisa Roig, explica que durant el règim franquista el Centre Agrícola i Social va desaparèixer com a entitat i va ser absorbida per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos i dins aquesta, el 1959, es va crear la Cooperativa Agrícola. Amb la mort de Franco i l’arribada de la democràcia, tot això va passar a mans de la Generalitat i es va reconvertir en la Cambra Agrària Local. Com a molts altres pobles, en dissoldre’s aquesta, part del patrimoni va ser cedit als ajuntaments, com també va passar a Castelló, als anys 90. Paral·lelament, el nodrit i extens fons documental del Centre Agrícola, amb els llibres d’actes, de comptabilitat, llistat de socis, entre altres, i el fons bibliogràfic, amb llibres molt antics, alguns del segle XVI, van ingressar a l’Arxiu Municipal. L’arxivera encara recorda vivament la conversa, que va precedir la cessió, amb l’aleshores president de la Cambra Agrària, Lluís Gassull, i la secretària. Marisa Roig afegeix com, posteriorment, un col·leccionista local, Constantí Turró, va donar tots els números de la revista L’Espiga, una publicació que s’editava des del Centro dins la secció esportiva i cultural Els Esplais creada el 1932. També, des del fons de l’exalcalde Esteve Ripoll, se’ls va fer arribar cartells de sessions de cinema i teatre que s’hi havien fet, documentació que es complementa amb fotografies.. Un exemplar de la revista L’Espiga. / Cedida per l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries. Tota aquesta documentació ha ajudat, juntament amb altres documents i fotografies que els hi han fet arribar, a donar forma a l’exposició promoguda pel Salner i que recorre tota la història del Centro amb una cronologia en la qual es dona rellevància als impulsors del projecte -Pelai Negre Pastell, Narcís Casademont, Bonaventura Frigola, Tomàs Miralpeix i Joan Puig-, en què es rescaten els plànols de l’obra i fotografies antigues. També es projectarà un audiovisual amb testimonis que el freqüentaren. Tot plegat «enllaçat amb el present perquè tot això no s’oblidi», diu Giner.. D’esquerra a dreta i de dalt a baix, els impulsors del projecte del ‘Centro’: Pelai Negre, Bonaventura Frigola, Tomàs Miralpeix i Joan Puig Dalmau. / Cedides per l’associació El Salner. La rehabilitació del Centro «toca i és necessària», reconeix la presidenta tot afegint que «la gent el vol per al poble». Quan l’edifici va passar a mans municipals, es va arranjar la teulada, un treball imprescindible per garantir la seva supervivència. Ara, les partides dels pressupostos participatius assignades garantiran la continuïtat de la reforma. Dins aquesta línia, El Salner se suma amb aquesta exposició «a la reivindicació de molts ciutadans, sobretot els que van votar per la seva rehabilitació». També volen que «la gent jove entengui tot el que s’hi feia al Centro». Marina Giner recorda, però, que amb la reforma s’haurà de tenir en compte l’acord al qual es va arribar amb la cessió dels anys 90: «Que si un dia l’edifici es rehabilitava, s’havia d’habilitar un despatx per a la comunitat de regants i els usuaris de l’aqüífer de la Muga per poder-se reunir, com havia sigut antigament».. Sobre el futur de l’edifici, la presidenta d’El Salner és del parer que «s’hauria de preservar tal com era, tornar als orígens, a aquella idea dels promotors que van crear una societat per protegir i vetllar pels interessos dels pagesos, instruir-los, van comprar l’edifici i van donar-li uns usos entre la pagesia i el lleure. Aquesta simbiosi és molt important». Per copsar l’opinió de la gent, a l’exposició, els visitants hi trobaran una enquesta amb diverses preguntes, entre elles, què els agradaria què s’hi fes. Giner imagina quanta gent devia passar pel Centro cada dia, fos a veure una pel·lícula de cinema mut, a llegir llibres, a prendre cafè al bar, a conversar amb els veïns, a assajar teatre o a rebre classes. Una vida que caldria, diu, retornar-li.
