Divuit llibres en dotze anys. Aquest és l’extraordinari fruit del treball entre la Fundació Rafael Masó, de Girona, i l’editorial empordanesa Úrsula Llibres des que l’Ajuntament de Girona va obrir al públic la Casa Masó, on va néixer l’arquitecte Rafael Masó (1880-1935). Aquest projecte, que pren a Masó com a eix vertebrador i que amaga una complicitat absoluta entre una institució cultural i una editorial del país, té ADN empordanès, el dels artífexs que l’han fet possible: el doctor en Història de l’art i director de la Fundació Masó, Jordi Falgàs (La Tallada d’Empordà, 1964), i l’editor i fotògraf Jordi Puig (Barcelona, 1963), que viu a Lladó, poble on és alcalde i on té la seu Úrsula Llibres.
Divuit llibres en dotze anys. Aquest és l’extraordinari fruit del treball entre la Fundació Rafael Masó, de Girona, i l’editorial empordanesa Úrsula Llibres des que l’Ajuntament de Girona va obrir al públic la Casa Masó, on va néixer l’arquitecte Rafael Masó (1880-1935). Aquest projecte, que pren a Masó com a eix vertebrador i que amaga una complicitat absoluta entre una institució cultural i una editorial del país, té ADN empordanès, el dels artífexs que l’han fet possible: el doctor en Història de l’art i director de la Fundació Masó, Jordi Falgàs (La Tallada d’Empordà, 1964), i l’editor i fotògraf Jordi Puig (Barcelona, 1963), que viu a Lladó, poble on és alcalde i on té la seu Úrsula Llibres.
Divuit llibres en dotze anys. Aquest és l’extraordinari fruit del treball entre la Fundació Rafael Masó, de Girona, i l’editorial empordanesa Úrsula Llibres des que l’Ajuntament de Girona va obrir al públic la Casa Masó, on va néixer l’arquitecte Rafael Masó (1880-1935). Aquest projecte, que pren a Masó com a eix vertebrador i que amaga una complicitat absoluta entre una institució cultural i una editorial del país, té ADN empordanès, el dels artífexs que l’han fet possible: el doctor en Història de l’art i director de la Fundació Masó, Jordi Falgàs (La Tallada d’Empordà, 1964), i l’editor i fotògraf Jordi Puig (Barcelona, 1963), que viu a Lladó, poble on és alcalde i on té la seu Úrsula Llibres.. Jordi Falgàs no pot deixar de sorprendre’s encara quan contempla els divuit llibres, disposats un al costat de l’altre. No només són llibres que divulguen i fixen dilatades investigacions d’especialistes entorn la figura i obra de Rafael Masó, contemporanis seus, artistes del Noucentisme, sinó que cadascun dels volums exhala altes dosis de bellesa i la cura infinita amb la que han estat imaginats i dissenyats. Ser fotògraf i haver treballat amb altres museus, dota a l’editor Jordi Puig «de la sensibilitat» necessària per «saber posar-se a la pell del comissari de l’exposició i aportar-hi» molt més. En aquest sentit, Falgàs li reconeix a Puig una gran professionalitat «donant solucions que tu ni penses ni veus que siguin possibles, tant en l’aspecte més creatiu de disseny com en la qüestió més tècnica de fer les edicions tenint present l’estalvi», una qüestió que no és insignificant en institucions amb pressupostos ajustats.. Jordi Puig i el món de Masó ja s’havien entrellaçat abans de ser editor. Va ser com a fotògraf en la reedició de la monografia Rafael Masó, arquitecte noucentista de Joan Tarrús i Narcís Comadira, el 2006, editada per Brau. Jordi Puig, descriu Falgàs, «és un fotògraf especialitzat en fotografiar objectes». I són els objectes els que, bàsicament, retrata per aquests llibres: pintures, escultures, mobles, dibuixos o espais, interiors o exteriors.. Retrat de l’arquitecte gironí Rafael Masó, l’any 1920. / JOAN MASÓ VALENTÍ/AJ. DE GIRONA. CRDI. El director de la Fundació Masó elogia l’encert que va tenir Puig per tirar endavant Úrsula Llibres, lluny de la capital i donant un servei imprescindible a museus, fundacions i institucions vinculades al món de l’art. Aquest apartat els mancava perquè, com admet Falgàs, les grans editorials defugen la tasca perquè els petits tiratges i la distribució que ells necessiten no els suposa negoci. El director compara, per exemple, el primer llibre que van publicar, Casa Masó (2011), amb Triangle Postals en quatre llengües i un tiratge de milers d’exemplars, amb els que han arribat més tard, ja amb Úrsula Llibres i amb tiratges molt més curts, vinculats a les exposicions temporals que ha produït la Fundació partint de plans quinquennals molt estudiats. L’actual es va aprovar el desembre passat i s’allargarà fins al 2029 i inclou exposicions amb comissaris que ja hi estan treballant. «Això és el que fan els grans museus i vaig tenir molt clar que nosaltres, encara que som petits, també ho havíem de fer així, sobretot per poder generar realment una recerca vàlida i que cada llibre aporti», admet Falgàs. Ell mateix, com a historiador de l’art, també n’ha comissariat com la que ara s’exhibeix dedicada a Masó i l’arquitectura industrial.. Moltes d’aquestes exposicions han partit de capítols de la tesi que Jordi Falgàs va fer sobre Masó o del fons de la col·lecció familiar que preserven i que inclou llibres antics, dibuixos, mobiliari, objectes de la llar o teixits. Algunes recerques han acabat formant part del discurs de les visites a la Casa Masó, com la que va fer Rosa Maria Gil dedicada a les dones de la casa, «les grans oblidades» mentre que altres exposicions han viatjat lluny: a la Biblioteca de Catalunya, a la Casa Domènech i Montaner de Canet de Mar i, l’any passat, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, socis de viatge que aporten recursos que es tradueixen en llibres de tapa dura i tiratges més llargs.. Els divuit títols publicats fins ara, alguns en català i altres en edicions bilingües, en català i anglès per donar-los més projecció, són: Athenea 1913: el Temple del Noucentisme (2013); Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat (2014); Retrats de medalla (2015); Art en el llibre: ex-libris del Modernisme i el Noucentisme (2015); De l’amor és lo jardí-Masó i els teixits (2016); Masó: interiors (2016); Els Masó: artistes i col·leccionistes (2017); La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932); Treballem per l’art: La Impremta Masó de Girona (1889-1992) (2019); El primer artista que vaig conèixer. Joan B. Coromina i Josep Pla (2019); L’Almanach dels Noucentistes (2021); Imatge & Poesia. Les poètiques de la modernitat (2022); Una llum noucentista: els vitralls de Masó (2022); Xavier Monsalvatje, en terra de gestes i de beutat (2023); Adolf Fargnoli (1890-1951) (2023); S’Agaró 1924-2024 (2024); Masó. Dibuixos. Drawings (2024) i Masó. Arquitectura industrial (2025).
