Després de set anys sense pujar als escenaris, Rosana Arbelo ho està tornant a fer amb una gira que celebra el trentè aniversari de l’àlbum que la va llançar a la fama, Lunas Rotas. Dimecres 5 d’agost arribarà al Sons del Món de Roses amb una proposta amb què vol retrobar-se amb el públic i preparar el terreny pel seu nou projecte, que vol anar molt més enllà de la música per transformar el món i les relacions entre les persones.
Després de set anys sense pujar als escenaris, Rosana Arbelo ho està tornant a fer amb una gira que celebra el trentè aniversari de l’àlbum que la va llançar a la fama, Lunas Rotas. Dimecres 5 d’agost arribarà al Sons del Món de Roses amb una proposta amb què vol retrobar-se amb el públic i preparar el terreny pel seu nou projecte, que vol anar molt més enllà de la música per transformar el món i les relacions entre les persones.
Després de set anys sense pujar als escenaris, Rosana Arbelo ho està tornant a fer amb una gira que celebra el trentè aniversari de l’àlbum que la va llançar a la fama,Lunas Rotas. Dimecres 5 d’agost arribarà al Sons del Món de Roses amb una proposta amb què vol retrobar-se amb el públic i preparar el terreny pel seu nou projecte, que vol anar molt més enllà de la música per transformar el món i les relacions entre les persones.Com s’està sentint, en aquest retorn?La veritat és que és una sensació força boja. Entre una cosa i una altra, porto set anys apartada dels escenaris, que també és per desig. Apartar-me’n ha sigut una decisió meva, perquè estava escrivint un bonic projecte que ara comencem a desenvolupar. És una gira força peculiar, tot i que en aquesta primera part és sols de retrobada. Està sent molt bonic i emotiu i especial veure com la gent encara se sap les cançons, gairebé millor que jo. Estic emocionada…Emocionada, i en plena forma… segueix baixant a cantar entre el públic com ara fa trenta anys!Segueixo fent-ho perquè sempre ha estat una necessitat. Des de fa 30 anyassos, que ho faig. Sempre ho dic, algun dels meus companys deia que estava boja i jo li deia que no, que necessito estar prop de la gent. L’ésser humà és l’única cosa que m’agrada més que la música.Deia que aquesta és una gira peculiar, per què?Han sigut set anys d’escriure i escriure 3.000 pàgines de projecte. Li dic així perquè la gent sàpiga que no és un disc, però el que és realment és un pla de trobada a molts nivells. És peculiar perquè obre aquesta espècie d’univers que es diu OMOW, que són sigles de otro mundo, en espanyol, i el nostre món, en anglès (our world).Un univers que s’articula al voltant de tres eixos…Un és la sèrie documental Mejor vivir sin miedo, que vam estrenar a Amazon Prime i són tres capítols explicant la meva història que no es veu, amb les emocions i el que he anat fent amb l’èxit, que a vegades és això, el que fem amb ell. El segon és aquesta gira, i el tercer el projecte Más que barrios (en marxa a Arrecife, a l’illa de Lanzarote, d’on és Rosana), un pla de dinamització i trobada amb la gent. Fa set anys van arribar-me les notícies de l’augment de la soledat i suïcidis en nens i vaig tenir molt clar que havia de fer música, sí, però molt més que música. Era una cosa que em naixia.Quant fa que creu que cal una altra manera de veure el món?Al principi, amb tot el que em va passar amb el primer àlbum. Fora de casa, no em coneixia ningú, i en hora i quart va rebentar rècords a Espanya i, en dos mesos, al món sencer. Va arribar a la Xina i Alemanya i Itàlia i, per descomptat, tota Llatinoamèrica. Va ser una bogeria i no vaig entendre què passava. Ni canto en anglès ni soc guapa. I això l’ha dut fins aquí…Fa molt poc vaig adonar-me que tot el que m’ha passat no era per ser famosa, era per fer OMOW. M’estic comprometent amb
