El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, s’ha mostrat convençut que els 32 aliats acordaran destinar el 5% del PIB a Defensa en la pròxima dècada, tot i reconèixer que és una decisió «difícil» però «sense alternativa» davant l’amenaça russa. Tot i que la proposta desglossa aquest 5% en un 3,5% per a despesa militar pura i un 1,5% per a seguretat, diversos països, incloent-hi Itàlia, Canadà i Bèlgica, han mostrat reticències. Espanya ha liderat l’oposició al nou llindar fix, aconseguint flexibilitat per definir la seva pròpia senda de despesa en defensa.
El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, s’ha mostrat convençut que els 32 aliats acordaran destinar el 5% del PIB a Defensa en la pròxima dècada, tot i reconèixer que és una decisió «difícil» però «sense alternativa» davant l’amenaça russa. Tot i que la proposta desglossa aquest 5% en un 3,5% per a despesa militar pura i un 1,5% per a seguretat, diversos països, incloent-hi Itàlia, Canadà i Bèlgica, han mostrat reticències. Espanya ha liderat l’oposició al nou llindar fix, aconseguint flexibilitat per definir la seva pròpia senda de despesa en defensa.
El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, s’ha mostrat convençut que els 32 aliats acordaran destinar el 5% del PIB a Defensa en la pròxima dècada, tot i reconèixer que és una decisió «difícil» però «sense alternativa» davant l’amenaça russa. Tot i que la proposta desglossa aquest 5% en un 3,5% per a despesa militar pura i un 1,5% per a seguretat, diversos països, incloent-hi Itàlia, Canadà i Bèlgica, han mostrat reticències. Espanya ha liderat l’oposició al nou llindar fix, aconseguint flexibilitat per definir la seva pròpia senda de despesa en defensa.
