La cap de conservació i restauració de la Fundació Gala-Dalí, Irene Civil, parla d’art contemporani quan es refereix als monstres «grutescos» de Salvador Dalí, «un assemblatge de materials orgànics com fustes, fòssils de curculles, cargols, ossos -entre ells un crani d’elefant i una mandíbula- o una orella de mar i inorgànics com les pedres». De fet, el pintor figuerenc deia que ell treballava per acumulació. En aquest conjunt, l’artista va atorgar una vida artística a un munt d’objectes propers que haurien desaparegut com els calaixos d’escriptori de l’antic mobiliari de l’Ajuntament de Figueres, piques velles, branques de plàtans de la Rambla després de les podes o fonts antigues. Fins i tot, la porta central d’accés al pati està emmarcada amb dos fanals originals del metro de París de l’arquitecte Hector Guimard, que reposen sobre cargols fòssils dels Pirineus.
La cap de conservació i restauració de la Fundació Gala-Dalí, Irene Civil, parla d’art contemporani quan es refereix als monstres «grutescos» de Salvador Dalí, «un assemblatge de materials orgànics com fustes, fòssils de curculles, cargols, ossos -entre ells un crani d’elefant i una mandíbula- o una orella de mar i inorgànics com les pedres». De fet, el pintor figuerenc deia que ell treballava per acumulació. En aquest conjunt, l’artista va atorgar una vida artística a un munt d’objectes propers que haurien desaparegut com els calaixos d’escriptori de l’antic mobiliari de l’Ajuntament de Figueres, piques velles, branques de plàtans de la Rambla després de les podes o fonts antigues. Fins i tot, la porta central d’accés al pati està emmarcada amb dos fanals originals del metro de París de l’arquitecte Hector Guimard, que reposen sobre cargols fòssils dels Pirineus.
La cap de conservació i restauració de la Fundació Gala-Dalí, Irene Civil, parla d’art contemporani quan es refereix als monstres «grutescos» de Salvador Dalí, «un assemblatge de materials orgànics com fustes, fòssils de curculles, cargols, ossos -entre ells un crani d’elefant i una mandíbula- o una orella de mar i inorgànics com les pedres». De fet, el pintor figuerenc deia que ell treballava per acumulació. En aquest conjunt, l’artista va atorgar una vida artística a un munt d’objectes propers que haurien desaparegut com els calaixos d’escriptori de l’antic mobiliari de l’Ajuntament de Figueres, piques velles, branques de plàtans de la Rambla després de les podes o fonts antigues. Fins i tot, la porta central d’accés al pati està emmarcada amb dos fanals originals del metro de París de l’arquitecte Hector Guimard, que reposen sobre cargols fòssils dels Pirineus.. Irene Civil explica que Dalí «sempre tenia les idees clares» tal com ho demostren els esbossos o les fotografies intervingudes exhibides a l’espai dedicat al fotògraf Meli dins del museu. A l’hora de crear els monstres, però, la creativitat i la improvisació van jugar un paper important. La restauradora recorda que l’artista evocava sovint els jardins renaixentistes de Bomarzo, el seu bosc sagrat i el parc dels monstres on l’art es fon amb la natura creant éssers impossibles i terrorífics. El pati central és el Bomarzo particular de Dalí, un espai que «no veus a la primera, no tant per la quantitat com per la complexitat», reconeix Civil.. Salvador Dalí i Gala, acompanyat d’Antoni Pitxot, supervisant els treballs de creació dels monstres, l’any 1975. / Melitó Casals, ‘Meli’ – Fundació Gala-Salvador Dalí. Anna Cusó, encarregada de la seva restauració, no amaga que aquest és un repte professional complex. Anteriorment, havia restaurat altres elements del Triangle dalinià com els antics escuts de pedra i els elefants de ciment del castell de Púbol o les escultures de ferro i l’escut de la façana del Teatre-Museu. També havia participat en la restauració completa del Palau Güell, exceptuant la pintura, i del Parc Güell, a Barcelona. Aquest conjunt dalinià el defineix com a «únic» i està convençuda que els resultats després la seva restauració seran impressionants: «És un treball entretingut que no es pot fer amb presses». A hores d’ara, mentre completa el primer monstre, observa de reüll la parella, el gran desafiament del conjunt per la diversitat de materials i que obligarà a muntar una bastida de tres pisos.
