Cada any el dia 21 de setembre es celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer. El seu objectiu principal és donar a conèixer-la, amb les seves repercussions tant a nivell de salut com socials, fer-ne difusió i demanar el suport i la solidaritat social i institucional.
Cada any el dia 21 de setembre es celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer. El seu objectiu principal és donar a conèixer-la, amb les seves repercussions tant a nivell de salut com socials, fer-ne difusió i demanar el suport i la solidaritat social i institucional.
Cada any el dia 21 de setembre es celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer. El seu objectiu principal és donar a conèixer-la, amb les seves repercussions tant a nivell de salut com socials, fer-ne difusió i demanar el suport i la solidaritat social i institucional.. Aquesta malaltia es caracteritza per provocar una disminució de les funcions intel·lectuals, dificultant possibles nous aprenentatge, minvant l’autonomia personal i canviant la personalitat i la conducta de qui la pateix. Patir un deteriorament cognitiu (lleu) no vol dir tenir la malaltia d’Alzheimer. Aquestes son dues entitats diferents.. Però l’Alzheimer, a mida que va avançant, fa perdre les facultats intel·lectuals, i sol arribar a incapacitar a la persona per manifestar la pròpia voluntat i els seus interessos. Per protegir-les disposem del testament vital. Aquest és una fórmula legal, altrament coneguda com a document de voluntats anticipades, que serveix per garantir que es tindrà en compte la voluntat de la persona, si arriba el moment en què aquesta no es pot expressar. La persona que el fa, expressa i dona les instruccions referents a la voluntat o a la negació de seguir determinats tractaments mèdics davant d’una situació concreta que els pugui requerir, quan en aquell moment no pugui decidir per si mateix i/o expressar-se. El document ha de ser accessible. Per això queda enregistrat en el departament sanitari competent i, recollit en l’historial clínic de la Sanitat Pública. La seva missió no només és garantir la voluntat del pacient sinó també facilitar als metges, el coneixement i l’acompliment, de les seves voluntats. Sempre pot ser revocat per l’atorgant, garantint-li que se li farà cas. Aquest pot designar un interlocutor que vetlli per les instruccions que ha deixat escrites, i que vol que segueixin els metges i els equips sanitaris, en aquesta etapa de la vida. En ell també s’hi poden explicitar les seves preferències pel que fa a si vol ser atès a casa o a l’hospital, si vol rebre assistència religiosa o no, si vol rebutjar o no una autòpsia, permetre o rebutjar la donació d’òrgans destinats, tant al transplantament com a la recerca mèdica, i també si vol ser incinerat o no.. Es pot sol·licitar en qualsevol moment de la vida adulta, sempre i quan es tingui suficient discerniment per a expressar la pròpia voluntat. Es demana i formalitza davant notari, essent aquest un tràmit molt senzill. Però també es pot escriure un document privat signat davant de tres testimonis, dels quals dos no poden ser parents ni estar vinculats patrimonialment amb la persona interessada, i lliurar-ho a qualsevol centre sanitari, al Departament de Salut o a les oficines d’atenció ciutadana.. Aquest document és important perquè assegura que, en cas d’afectació de les facultats intel·lectuals, es compliran les voluntats pròpies sobre els tractaments mèdics del signant, alliberant als familiars d’haver de prendre decisions en moments en els quals fer-ho pot ser molt difícil. Tot i que encara hi ha resistència a fer-lo i haver-n’hi pocs d’enregistrats, aquest document és una bona eina per assegurar-se que es compleixen els desitjos de com es vol viure el final del propi futur.