La fitoteràpia –del grec ‘phytós’ i ‘therapia’, és a dir, plantes i tractament– o medicina herbal és una teràpia de medicina alternativa que ha existit des de sempre. Els primers metges curaven o alleujaven símptomes o malalties amb plantes medicinals.
La fitoteràpia –del grec ‘phytós’ i ‘therapia’, és a dir, plantes i tractament– o medicina herbal és una teràpia de medicina alternativa que ha existit des de sempre. Els primers metges curaven o alleujaven símptomes o malalties amb plantes medicinals.
La fitoteràpia –del grec ‘phytós’ i ‘therapia’, és a dir, plantes i tractament– o medicina herbal és una teràpia de medicina alternativa que ha existit des de sempre. Els primers metges curaven o alleujaven símptomes o malalties amb plantes medicinals.. Avui dia, que es coneixen els principis actius de les plantes, les seves indicacions i els seus possibles efectes secundaris, plantes i herbes són la base amb què es fabriquen els fàrmacs, els principis actius de qualsevol medicament.. És a dir, els medicaments estan fabricats majoritàriament a partir de principis actius que se sintetitzen químicament al laboratori, però una bona part dels que utilitzem per tractar malalties han sigut descoberts primer al món natural i es coneixen en la ciència com a components bioactius.. Un exemple és el taxol, un fàrmac contra el càncer el principi actiu del qual, el paclitaxel, procedeix d’una varietat de l’arbre del teix –taxus brevifolia– i té una gran acció antitumoral.. Més antiga, la quinina s’extreu de l’escorça de l’arbre de la quina i s’utilitzava per tractar la malària. D’aquí ve l’origen de la tònica: la pols de quinina era intensament amarga i difícil d’empassar. I els colons britànics la van diluir en aigua ensucrada per crear l’aigua tònica en països com l’Índia.. També l’aspirina, utilitzada des de finals del segle XIX com a analgèsic i antipirètic, tenia en els seus orígens salicina, que s’obté de l’escorça del salze i a partir de la qual es fabrica ara l’àcid acetilsalicílic.. De les plantes també n’obtenim fàrmacs com la morfina, que procedeix de l’opi i s’obté del fruit immadur de la rosella cascall. Obviant que és una de les drogues més antigues utilitzades per l’ésser humà, no va ser fins al segle XIX quan el científic alemany Friedrich Wilhelm Adam Serturner va aconseguir aïllar-la per posteriorment crear un fàrmac que aconseguia alleujar el dolor.. L’Organització Mundial de la Salut defineix la planta medicinal com «aquell vegetal que conté principis actius secundaris capaços de prevenir, pal·liar o curar una malaltia». Però l’èxit del poder medicinal d’una planta rau en el fet de saber com utilitzar-la.. Tot i que les plantes medicinals solen classificar-se en funció de les seves propietats (digestives, diürètiques, protectores de la funció hepàtica, etcètera) «una mateixa espècie, depenent de com la utilitzem, pot tenir diferents efectes sobre l’organisme», assegura Llorenç Teixé, propietari junt amb la seva dona, Trini Ferran, de les herboristeries Manantial de Salud (la marca comercial d’Herbocat).. Teixé comenta que les plantes medicinals són infinites i que totes «tenen més d’una propietat [medicinal], depenent de si se n’extreu el compost de la fulla, l’arrel, el fruit…».