Després de La recepta perduda, Sílvia Abril estrena aquest dimarts 10 de març un nou programa en català a La 2Cat, I ara què? (22.20 hores). Es tracta d’un talk show molt imprevisible, ja que cada setmana rebrà un convidat sense saber qui truca a la porta.
Després de La recepta perduda, Sílvia Abril estrena aquest dimarts 10 de març un nou programa en català a La 2Cat, I ara què? (22.20 hores). Es tracta d’un talk show molt imprevisible, ja que cada setmana rebrà un convidat sense saber qui truca a la porta.. Així és, mai sé qui em visita. Porta una producció molt complicada al darrere pel secretisme que envolta el programa, però ho estan aconseguint.. Molt no, ¡moltíssim! Però a mi m’encanta jugar i he descobert que em va prou bé. Em surt el cor per la boca abans de començar el programa i l’adrenalina se’m dispara, però cada vegada que apareix el/la convidat/a per la porta comença el joc i comença la improvisació. El programa acaba sent una cosa molt de veritat, molt divertida i amb moltíssimes sorpreses que fa mesos que l’equip fa mesos que prepara.. A mi em passen uns temes sobre els quals he de pensar. No hi ha guió, és un salt sense xarxa, però l’equip treballa el contingut amb el convidat. Es preparen temes dels quals el convidat vol parlar i d’allà surten les sorpreses del programa. Hi acaba havent sorpreses per a mi, però també per al convidat.. Doncs que obri la porta i que no conegui la persona que entri és una cosa que pot passar, però jo no em tallo ni un pèl i li preguntaria qui és, a què es dedica, de què vol parlar i… que comenci la festa!. Perquè el plató és casa meva i, per tant, també la del Balú, que vindrà quan vulgui i pugui.. Ja en portem uns quants gravats, però no vull que els espectadors ho sàpiguen. Aquí jugarem tots a la mateixa lliga, però us puc avançar que m’han visitat persones vinculades a la tele, a la moda, a la música, al teatre, a la salut, a la comunicació… i que les converses han sigut molt enriquidores.. La responsabilitat amb què em prenc la feina és sempre la mateixa, independentment que la cadena per a la qual treballi sigui pública o privada. Però jo estic acostumada a fer aparicions més curtes a la televisió. Aquesta vegada, jo porto les regnes del programa i, per tant, aquesta responsabilitat s’allarga durant gairebé una hora.. Estem en un moment en què la televisió pública està apostant, potser, per formats més arriscats, més atrevits i variats, i això, per a una juganera com jo, m’afavoreix.. Això també està començant a canviar. Tenim dones còmiques al capdavant de projectes a la televisió. Per al meu gust, encara en som poques, però ens estem obrint, per fi, un espai.. L’humor sempre ha servit per parlar de temes, de vegades, complicats i incòmodes, sí. Les coses, dites amb humor, sempre entren millor.. L’audiència és una dada que sempre preocupa quan estàs fent tele, perquè al final treballem per arribar al màxim d’espectadors possible i és necessari que cadenes i productores deixin recorregut i ens donin prou temps perquè l’audiència ens trobi davant de tanta oferta com hi ha i decideixi quedar-se o anar-se’n, però no soc obsessiva amb les dades. Sé que és molt difícil agradar a tothom, així que el millor que podem fer és estar convençudes del projecte que tenim entre mans i fer-ho el millor possible.. D’això encara no hi ha res plantejat. Podria mentir-vos i inventar-me una resposta, però no ho faré. Queda molt d’any encara.. Doncs no ho sé, però m’encantaria. No seria la primera vegada que es colaria en un programa meu. De fet, ja va passar i va aparèixer per sorpresa en el programa que ja porto cinc temporades fent a La 2, La recepta perduda. Ho va fer per tornar-me la sorpresa que li vaig fer jo en el seu Futuro imperfecto fent de Melody. Va ser breu, però molt divertit.. Ell, sens dubte.
Després de La recepta perduda, Sílvia Abril estrena aquest dimarts 10 de març un nou programa en català a La 2Cat, I ara què? (22.20 hores). Es tracta d’un talk show molt imprevisible, ja que cada setmana rebrà un convidat sense saber qui truca a la porta.
