El Liceu es va vestir aquest diumenge de gala per acollir la gran festa del cinema català. Uns premis Gaudí molt repartits van impulsar Sirat. El film d’Oliver Laxe va arrasar amb vuit guardons. Laxe, que és a Los Angeles, competirà als Oscar. La rave a l’Àfrica en què un pare i el seu fill busquen una familiar també és una de les favorites als Goya. Als Gaudí va ser triada millor pel·lícula en llengua no catalana i gairebé es va endur tots els premis de categories tècniques: so, efectes visuals, direcció artística, direcció de producció, maquillatge i perruqueria, música original i fotografia.
El Liceu es va vestir aquest diumenge de gala per acollir la gran festa del cinema català. Uns premis Gaudí molt repartits van impulsar Sirat. El film d’Oliver Laxe va arrasar amb vuit guardons. Laxe, que és a Los Angeles, competirà als Oscar. La rave a l’Àfrica en què un pare i el seu fill busquen una familiar també és una de les favorites als Goya. Als Gaudí va ser triada millor pel·lícula en llengua no catalana i gairebé es va endur tots els premis de categories tècniques: so, efectes visuals, direcció artística, direcció de producció, maquillatge i perruqueria, música original i fotografia.
El Liceu es va vestir aquest diumenge de gala per acollir la gran festa del cinema català. Uns premis Gaudí molt repartits van impulsar Sirat. El film d’Oliver Laxe va arrasar amb vuit guardons. Laxe, que és a Los Angeles, competirà als Oscar. La rave a l’Àfrica en què un pare i el seu fill busquen una familiar també és una de les favorites als Goya. Als Gaudí va ser triada millor pel·lícula en llengua no catalana i gairebé es va endur tots els premis de categories tècniques: so, efectes visuals, direcció artística, direcció de producció, maquillatge i perruqueria, música original i fotografia.. Frontera, de Judith Colell —presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català—, es va alçar amb quatre premis, entre ells el de millor pel·lícula, en una edició en què el nombre de candidates va passar de quatre a cinc. El film, situat en un poble fronterer del Pirineu català el 1943, on antics republicans es juguen la vida per ajudar jueus que fugen del nazisme, també es va endur el de millor vestuari, millor actriu secundària (Bruna Cusí) i el premi del públic. Cusí, molt emocionada, va posar en valor «les històries que ajuden a empatitzar amb el món i aporten una mica de llum». Frontera, que tracta sobre fronteres físiques i socials, «parla de refugi, dignitat i drets», va assenyalar Colell.. Sorda, un film sensible que retrata els reptes de la maternitat i la paternitat per a una dona sorda i la seva parella oient, es va endur el premi a millor direcció i el de millor guió adaptat, tots dos per a Eva Libertad. El seu primer llargmetratge també va guanyar el premi a millor actor secundari per a Álvaro Cervantes. La seva germana Ángela Cervantes, protagonista de La fúria, va aconseguir el premi a millor interpretació femenina per un film dur, asfixiant i incòmode en què encarna la víctima d’una violació. La pel·lícula s’inspira en una vivència de Gemma Blasco, que va guanyar el premi a direcció novella. «Aquesta fúria és la de totes», va dir en un potent discurs en què va recordar que «la vergonya ha canviat de bàndol». I va afegir: «El meu film és una venjança poètica».. Romería va ser una de les grans derrotades de la nit. La tercera entrega de la trilogia que la directora catalana Carla Simón ha dedicat als seus orígens, després d’Estiu 1993 i Alcarràs, era la pel·lícula més nominada, amb 13 candidatures. Només va aconseguir el guardó de millor interpretació revelació per a Llúcia Garcia. Wolfgang, la pel·lícula més vista als cinemes de Catalunya el 2025, se’n va anar amb les mans buides, i Mi amiga Eva, de Cesc Gay, es va endur el premi a millor guió adaptat, signat amb Eduard Solà.. L’actor Mario Casas també va guanyar l’únic premi de Molt lluny, de Gerard Oms, la seva primera pel·lícula en català. El seu paper com a seguidor de l’Espanyol que decideix canviar de vida i quedar-se a viure als Països Baixos, per enfrontar-se a una experiència tan dura com reveladora, li va valdre el Gaudí a millor interpretació masculina. Casas va voler dedicar el premi a Barcelona, «la meva segona casa».. Tardes de soledad, documental d’Albert Serra premiat a Sant Sebastià, que mostra com mai el món dels toros capturant el gest, el moviment i la paraula dels que salten a la plaça, va aconseguir dos dels sis premis a què optava: millor documental i millor muntatge.. L’autora i directora teatral Clàudia Cedó va triomfar amb el seu primer curtmetratge, De sucre, inspirat en l’obra teatral Mare de sucre, sobre una noia amb diversitat funcional que vol ser mare.. En el cinema d’animació, la triomfadora va ser L’Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra. I com a millor pel·lícula europea, Flow, un món per salvar, un film letó d’animació que opta a dos Oscar i retrata un planeta en descomposició. Iborra va dedicar el premi a «tots els nens i adults desnonats», i també als migrants desallotjats a Badalona: «Les 400 persones que van ser desnonades en plena onada de fred».. Judith Colell va destacar el «moment dolç» del cinema català. «Ja no parlem d’èxits i miracles puntuals. Aquest 2025 les nostres pel·lícules han recaptat més de 10 milions d’euros», va remarcar, i va celebrar l’èxit internacional de Sirat. «El cinema és mirada, consciència i responsabilitat», va assenyalar abans de fer «una crida a la pau en solidaritat amb les víctimes de la violència, especialment amb la població civil de Gaza». I va apuntar: «El cinema és un espai de memòria, denúncia i esperança. Explicar històries també és una manera de defensar la vida».. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun; el conseller de Presidència, Albert Dalmau; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la consellera de Cultura, Sònia Hernández, van assistir a una gala molt femenina i també molt feminista, amb cinc presentadores i una banda sonora liderada per Laura Andrés. Va ser una cerimònia reivindicativa en què les presentadores van parlar d’una societat més oberta, empàtica, lliure, diversa i compromesa.
