Dos dels grups mítics d’aquell primigeni rock i pop català nascut a la dècada dels 80 -un a comarques gironines, Sopa de Cabra i l’altre, a tarragonines, Els Pets- es van retrobar aquest dissabte passat, 2 d’agost, en un mateix concert sota les estrelles de Roses. Però malgrat trobar-se no van confluir perquè l’únic que van compartir van ser abraçades i la bufada d’espelmes a la mitja part del concert amb motiu dels 40 anys dels de Constantí. Potser el públic s’esperava més, alguna cançó compartida en aquesta nit de retrobament vint-i-cinc anys després de l’última ocasió, però els mites, ja lluint cabells blancs i més contenció de moviments, estan per mantenir-se perquè hi ha coses que no canvien mai, cosa que també està bé. Tampoc la intensitat a la qual tenen acostumats al seu públic i que no va defallir al llarg de tot el concert, que en realitat van ser dos, i que va allargar la nit fins a dos quarts de dues de la matinada. Les 5.400 persones d’edats molt diverses que omplien la pista del festival Sons del Món, a la Ciutadella de Roses, no van deixar de saltar, d’emocionar-se, de cantar a viva veu totes aquelles cançons que representen un moment en el temps, demostrant que els himnes no passen de moda i que travessen diferents generacions. Com va bramar Gerard Quintana: «Allò que ens impulsa són els somnis, alguns són compartits, de vegades cadascun té el seu, però junts podem anar tots en la mateixa direcció».
Dos dels grups mítics d’aquell primigeni rock i pop català nascut a la dècada dels 80 -un a comarques gironines, Sopa de Cabra i l’altre, a tarragonines, Els Pets- es van retrobar aquest dissabte passat, 2 d’agost, en un mateix concert sota les estrelles de Roses. Però malgrat trobar-se no van confluir perquè l’únic que van compartir van ser abraçades i la bufada d’espelmes a la mitja part del concert amb motiu dels 40 anys dels de Constantí. Potser el públic s’esperava més, alguna cançó compartida en aquesta nit de retrobament vint-i-cinc anys després de l’última ocasió, però els mites, ja lluint cabells blancs i més contenció de moviments, estan per mantenir-se perquè hi ha coses que no canvien mai, cosa que també està bé. Tampoc la intensitat a la qual tenen acostumats al seu públic i que no va defallir al llarg de tot el concert, que en realitat van ser dos, i que va allargar la nit fins a dos quarts de dues de la matinada. Les 5.400 persones d’edats molt diverses que omplien la pista del festival Sons del Món, a la Ciutadella de Roses, no van deixar de saltar, d’emocionar-se, de cantar a viva veu totes aquelles cançons que representen un moment en el temps, demostrant que els himnes no passen de moda i que travessen diferents generacions. Com va bramar Gerard Quintana: «Allò que ens impulsa són els somnis, alguns són compartits, de vegades cadascun té el seu, però junts podem anar tots en la mateixa direcció».
Dos dels grups mítics d’aquell primigeni rock català nascut a la dècada dels 80 -un a comarques gironines, els-Sopa de Cabra i l’altre, a tarragonines, Els Pets- es van retrobar aquest dissabte passat en un mateix concert sota les estrelles de Roses. Però malgrat trobar-se no van confluir perquè l’únic que van compartir van ser abraçades i la bufada d’espelmes a la mitja part del concert amb motiu dels 40 anys dels de Constantí. Potser el públic s’esperava més, alguna cançó compartida en aquesta nit de retrobament vint-i-cinc anys després de l’última ocasió, però els mites, ja lluint cabells blancs i més contenció de moviments, estan per mantenir-se perquè hi ha coses que no canvien mai, cosa que també està bé. Tampoc la intensitat a la qual tenen acostumats al seu públic i que no va defallir al llarg de tot el concert, que en realitat van ser dos, i que va allargar la nit fins a dos quarts de dues de la matinada. Les 5.400 persones d’edats molt diverses que omplien la pista del festival Sons del Món, a la Ciutadella de Roses, no van deixar de saltar, d’emocionar-se, de cantar a viva veu totes aquelles cançons que representen un temps, un moment demostrant que els himnes no passen de moda i que travessen diferents generacions. Com va bramar Gerard Quintana: «Allò que ens impulsa són els somnis, alguns són compartits, de vegades cadascun té el seu, però junts podem anar tots en la mateixa direcció».
