Imaginem una persona que viu sola i pateix una malaltia mental greu. Aquesta persona pot sentir-se atrapada en l’ansietat, la depressió o l’aïllament, i accedir a ajuda professional no sempre és fàcil. En aquest escenari, un gat pot marcar la diferència. No cal que parli: n’hi ha prou que s’acosti, s’acotxi o que el seu ronc trenqui el silenci. La ciència ens mostra que aquest gest simple pot calmar, reconfortar i oferir alleujament emocional a persones tant en contextos terapèutics com en la vida quotidiana.
Imaginem una persona que viu sola i pateix una malaltia mental greu. Aquesta persona pot sentir-se atrapada en l’ansietat, la depressió o l’aïllament, i accedir a ajuda professional no sempre és fàcil. En aquest escenari, un gat pot marcar la diferència. No cal que parli: n’hi ha prou que s’acosti, s’acotxi o que el seu ronc trenqui el silenci. La ciència ens mostra que aquest gest simple pot calmar, reconfortar i oferir alleujament emocional a persones tant en contextos terapèutics com en la vida quotidiana.
Imaginem una persona que viu sola i pateix una malaltia mental greu. Aquesta persona pot sentir-se atrapada en l’ansietat, la depressió o l’aïllament, i accedir a ajuda professional no sempre és fàcil. En aquest escenari, un gat pot marcar la diferència. No cal que parli: n’hi ha prou que s’acosti, s’acotxi o que el seu ronc trenqui el silenci. La ciència ens mostra que aquest gest simple pot calmar, reconfortar i oferir alleujament emocional a persones tant en contextos terapèutics com en la vida quotidiana.. Les teràpies assistides amb animals han estat objecte de nombroses investigacions, però els gats estan guanyant protagonisme. No només pel seu caràcter misteriós i la seva majestuositat, sinó per la seva capacitat real de millorar el benestar de les persones.. Conviure amb un gat pot reduir l’estrès, l’ansietat i la tristesa. En persones amb trastorns mentals greus, la seva companyia promou rutines d’autocura i millora l’estat d’ànim. Acariciar-los o jugar-hi activa zones cerebrals associades al plaer i la calma: mentre l’oxitocina augmenta, el cortisol, associat a l’estrès, disminueix.. Els seus beneficis també incideixen en altres funcions fisiològiques: poden reduir la pressió arterial, afavorir el son i fins i tot disminuir el risc d’al·lèrgies i asma en infants que creixen amb ells. En l’àmbit social, enforteixen vincles, desperten l’empatia i han demostrat ser grans aliats en teràpies amb infants, gent gran i persones privades de llibertat.. A diferència d’altres animals de teràpia, els gats no necessiten un entrenament formal per ser terapèutics. Molts d’ells són, de manera natural, atents, tranquils i sensibles a les emocions humanes. S’acosten si noten tristesa, acompanyen sense envair i regalen presència sense exigir massa. Aquesta combinació d’independència i afecte els converteix en companys ideals per a qui busca interaccions suaus i menys demandants.. Observar-los dormir, jugar o simplement existir pot tenir un efecte gairebé hipnòtic. En particular, el seu ronc ha estat estudiat pels seus efectes calmants. Aquest so greu i vibrant redueix el risc de malalties cardiovasculars i la pressió sanguínia. La interacció física amb els gats potencia un increment en l’activació de la còrtex i el gir prefrontal inferior, afavorint la comunicació no verbal, el processament facial i l’empatia.. Els trets de comportament dels gats i la seva habilitat per formar vincles amb els humans són característiques que els fan molt favorables per a interaccions beneficioses.. En definitiva, la seva capacitat per provocar la interacció, les seves característiques físiques —com el ronc i la seva pell suau i càlida—, la seva capacitat de respondre positivament al contacte humà, la seva autonomia i la seva calma i gentilesa els han garantit un lloc a les nostres llars com a mascotes, però també com a suport terapèutic.. Encara que els anomenats “amics dels gats” tendeixen a ser més introvertits i oberts a noves experiències, els beneficis de viure amb un felí no es limiten a un perfil de personalitat. Moltes persones amb depressió, ansietat o estrès crònic han trobat consol i alleujament emocional gràcies a la seva proximitat.. També s’han observat efectes positius en infants amb autisme, que solen preferir interaccions predictibles i menys intenses. I, en general, poden ser una opció més accessible per a qui té por dels gossos o prefereix un animal menys demandant.. Així, la seva presència ha resultat útil en contextos tan variats com hospitals, residències, escoles i presons, on promouen el benestar emocional, la responsabilitat i la socialització.. Les teràpies assistides amb gats s’estan consolidant com una alternativa poderosa en l’àmbit del benestar emocional. Però fins i tot fora d’un entorn clínic, conviure amb un d’aquests animals pot aportar enormes beneficis si aprenem a comprendre el seu llenguatge, les seves emocions i les seves formes de connexió.. Al final del dia, la relació amb un gat no és només companyia: és una forma de cura mútua, una aliança silenciosa i serena que ens recorda que, a vegades, el que més necessitem és una cosa tan simple —i tan profunda— com un ronc.
