Els jardins de la Casa Museu Salvador Dalí a Portlligat van acollir, dissabte passat, tres accions artístiques coordinades per Marta Pol Rigau i dutes a terme per les creadores Azucena Momo, Isabel Banal i Mireia Coromina. Aquesta proposta, que formava part del programa d’actes i activitats que està duent a terme la Fundació Gala-Dalí entorn l’exposició La Madona de Portlligat. Una explosió onírica, prenia com a punt de partida aquest paisatge de Portlligat, «punt d’origen i de retorn», que el pintor figuerenc «va transfigurar en espai de revelació» tenint present tres eixos vitals per a ell: el mar, l’olivar i el vent. El resultat, una nova lectura a través d’aquestes tres accions contemporànies que en reactivaven la dimensió simbòlica i matèrica. A Ingràvida-2025, d’Azucena Momo, «el vent -força invisible i unificadora del moviment- es converteix en agent de connexió humana i còsmica, reactivant la dansa universal que travessa l’obra daliniana». A Collites, d’Isabel Banal, «l’olivera esdevé emblema de permanència i de memòria del lloc, un espai on la matèria vegetal conserva el rastre del temps i del treball humà des d’una mirada contemporània». Per tancar, a Amarar, de Mireia Coromina, «el mar s’articula com a llenç que evoca la idea de la finitud de la pintura i genera una línia de tensió que ja travessa moltes de les teles dalinianes, on l’aigua esdevé espai de projecció mental i de configuració de la forma». Com conclou Marta Pol, «aquestes tres mirades contemporànies dialoguen amb l’imaginari dalinià per explorar la relació entre natura, cos i esperit, i situar el paisatge de Portlligat com a espai viu de revelació i de creació».
Els jardins de la Casa Museu Salvador Dalí a Portlligat van acollir, dissabte passat, tres accions artístiques coordinades per Marta Pol Rigau i dutes a terme per les creadores Azucena Momo, Isabel Banal i Mireia Coromina. Aquesta proposta, que formava part del programa d’actes i activitats que està duent a terme la Fundació Gala-Dalí entorn l’exposició La Madona de Portlligat. Una explosió onírica, prenia com a punt de partida aquest paisatge de Portlligat, «punt d’origen i de retorn», que el pintor figuerenc «va transfigurar en espai de revelació» tenint present tres eixos vitals per a ell: el mar, l’olivar i el vent. El resultat, una nova lectura a través d’aquestes tres accions contemporànies que en reactivaven la dimensió simbòlica i matèrica. A Ingràvida-2025, d’Azucena Momo, «el vent -força invisible i unificadora del moviment- es converteix en agent de connexió humana i còsmica, reactivant la dansa universal que travessa l’obra daliniana». A Collites, d’Isabel Banal, «l’olivera esdevé emblema de permanència i de memòria del lloc, un espai on la matèria vegetal conserva el rastre del temps i del treball humà des d’una mirada contemporània». Per tancar, a Amarar, de Mireia Coromina, «el mar s’articula com a llenç que evoca la idea de la finitud de la pintura i genera una línia de tensió que ja travessa moltes de les teles dalinianes, on l’aigua esdevé espai de projecció mental i de configuració de la forma». Com conclou Marta Pol, «aquestes tres mirades contemporànies dialoguen amb l’imaginari dalinià per explorar la relació entre natura, cos i esperit, i situar el paisatge de Portlligat com a espai viu de revelació i de creació».
Els jardins de la Casa Museu Salvador Dalí a Portlligat van acollir, dissabte passat, tres accions artístiques coordinades per Marta Pol Rigau i dutes a terme per les creadores Azucena Momo, Isabel Banal i Mireia Coromina. Aquesta proposta, que formava part del programa d’actes i activitats que està duent a terme la Fundació Gala-Dalí entorn l’exposició La Madona de Portlligat. Una explosió onírica, prenia com a punt de partida aquest paisatge de Portlligat, «punt d’origen i de retorn», que el pintor figuerenc «va transfigurar en espai de revelació» tenint present tres eixos vitals per a ell: el mar, l’olivar i el vent. El resultat, una nova lectura a través d’aquestes tres accions contemporànies que en reactivaven la dimensió simbòlica i matèrica. A Ingràvida-2025, d’Azucena Momo, «el vent -força invisible i unificadora del moviment- es converteix en agent de connexió humana i còsmica, reactivant la dansa universal que travessa l’obra daliniana». A Collites, d’Isabel Banal, «l’olivera esdevé emblema de permanència i de memòria del lloc, un espai on la matèria vegetal conserva el rastre del temps i del treball humà des d’una mirada contemporània». Per tancar, a Amarar, de Mireia Coromina, «el mar s’articula com a llenç que evoca la idea de la finitud de la pintura i genera una línia de tensió que ja travessa moltes de les teles dalinianes, on l’aigua esdevé espai de projecció mental i de configuració de la forma». Com conclou Marta Pol, «aquestes tres mirades contemporànies dialoguen amb l’imaginari dalinià per explorar la relació entre natura, cos i esperit, i situar el paisatge de Portlligat com a espai viu de revelació i de creació».
