Els arqueòlegs han trobat restes de ceràmica romana i han descobert l’existència d’un mausoleu anterior a la capella de Sant Joan Sescloses de Peralada. Les excavacions que ha dut a terme l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE), i que s’han centrat tant en l’entorn com en l’interior de la capella, han permès aprofundir en l’origen del jaciment. Se sap que els antics romans ja el freqüentaven i que, més endavant, el lloc va acollir un mausoleu (segurament, allà on ara hi ha la capella). Aquest monument funerari s’hauria desmantellat i part de la pedra i el marbre dels sarcòfags es van aprofitar per aixecar el temple. A més, també s’han localitzat tres làpides hebraiques que formaven part dels graons de la capella del segle XV.
Els arqueòlegs han trobat restes de ceràmica romana i han descobert l’existència d’un mausoleu anterior a la capella de Sant Joan Sescloses de Peralada. Les excavacions que ha dut a terme l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE), i que s’han centrat tant en l’entorn com en l’interior de la capella, han permès aprofundir en l’origen del jaciment. Se sap que els antics romans ja el freqüentaven i que, més endavant, el lloc va acollir un mausoleu (segurament, allà on ara hi ha la capella). Aquest monument funerari s’hauria desmantellat i part de la pedra i el marbre dels sarcòfags es van aprofitar per aixecar el temple. A més, també s’han localitzat tres làpides hebraiques que formaven part dels graons de la capella del segle XV.
Els arqueòlegs han trobat restes de ceràmica romana i han descobert l’existència d’un mausoleu anterior a la capella de Sant Joan Sescloses de Peralada. Les excavacions que ha dut a terme l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE), i que s’han centrat tant en l’entorn com en l’interior de la capella, han permès aprofundir en l’origen del jaciment. Se sap que els antics romans ja el freqüentaven i que, més endavant, el lloc va acollir un mausoleu (segurament, allà on ara hi ha la capella). Aquest monument funerari s’hauria desmantellat i part de la pedra i el marbre dels sarcòfags es van aprofitar per aixecar el temple. A més, també s’han localitzat tres làpides hebraiques que formaven part dels graons de la capella del segle XV.. Les excavacions a la capella de Sant Joan Sescloses, situada a Vilanova de la Muga (Peralada), van començar ara fa sis anys. Les dirigeix un equip de l’IEE i s’emmarquen dins un projecte de recerca que gira al voltant de la població que vivia a l’entorn de l’estany de Castelló durant l’alta edat mitjana.. Quan van començar les excavacions, de la capella se’n sabia que anteriorment havia estat una petita cel·la monàstica, dedicada a Sant Joan Baptista, que suposadament ja existiria al segle VIII aC. La documentació que se’n conserva la vincula al monestir de Sant Pere de Rodes a partir del segle X, i es pressuposa que després aquella cel·la va donar pas a una església -consagrada l’any 1064- que va ser parròquia dels masos de la zona (fins que al segle XVI es va incorporar a la de Castelló d’Empúries).. Les diferents campanyes d’excavació s’han centrat tant en el perímetre de la capella com també en l’estudi del seu interior. D’entrada, els arqueòlegs van descobrir un cementiri, situat al voltant de l’edifici preromànic (on s’hi van enterrar els habitants de la zona a partir del segle VIII). Més endavant, els treballs al jaciment també van permetre identificar la reforma romànica, associada a la consagració del 1064, quan l’edifici es va ampliar i la porta d’accés a l’església es va traslladar a l’oest del temple.. Precisament, aquest 2025, els arqueòlegs han posat al descobert les restes d’aquesta porta (que es trobaria 1 metre i mig per sota del paviment actual) i els graons que donaven accés a l’interior. A més, també han pogut identificar que, durant el segle XV, una inundació va obligar a apujar els nivells de l’església i elevar-ne el paviment. Va ser aleshores quan a la capella s’hi va annexar una sagristia.. L’última reforma a la capella de Sant Joan Sescloses va fer durant el segle XVIII. Els canvis van ser importants, perquè l’edifici es va modificar en alçada, es va apujar el nivell de la porta i se’n va elevar el cor (donant pas a una imatge semblant a la que té avui dia).. Aquesta última campanya d’excavacions a la capella de Sant Joan Sescloses, però, també ha revelat novetats al voltant de l’origen del jaciment. I han permès recular-lo en els segles. Perquè els arqueòlegs han trobat ceràmica d’època romana republicana, que certifiquen que aleshores aquest espai ja era freqüentat. De fet, més endavant no descarten localitzar algun establiment d’aquesta època.. A més, les excavacions també han descobert que, abans d’aixecar-s’hi una capella, aquest indret havia acollit un mausoleu. I que, segurament, aquest monument funerari es va desmantellar i part de les restes es van reaprofitar per aixecar l’església. De fet, segons subratlla l’IEEE, «els grans blocs de pedra de gres que hi ha a les parets de la capella i els fragments de marbre que s’hi troben, i que correspondrien a un o més sarcòfags, formarien part d’aquest mausoleu».. Durant l’excavació, a més, s’han recuperat dos fragments de pedra, que se sumen a uns altres tres que s’han desenterrat en campanyes anteriors. D’aquests, un d’ells es va aprofitar com a llosa d’altar, segurament al segle IX. S’hi ha trobat iconografia de temàtica cristiana i, segons explica l’IEE, «l’estudi que està en curs ha determinat que es tracta d’un marbre de qualitat, segurament d’importació».. En paral·lel, l’Institut d’Estudis Empordanesos explica que s’ha fet una altra «troballa inesperada». En aquest cas, són tres làpides hebraiques que formaven part dels graons d’entrada de l’església del segle XV, i que es creu que procedirien del cementiri jueu de Castelló d’Empúries. De fet, aquest conjunt s’ha datat entre la segona meitat i finals del segle XIV.. El projecte d’excavacions a la capella de Sant Joan Sescloses el dirigeix l’equip d’arqueòlegs format per Anna Maria Puig, Bibiana Agustí i Joan Frigola (tots ells, investigadors de l’Institut d’Estudis Empordanesos). La recerca compta amb el suport del Departament de Cultura, els ajuntaments de Castelló d’Empúries i de Peralada, l’Institut Ramon Muntaner de Móra la Nova (IRMU), el Museu d’Història de Catalunya i el Bisbat de Girona. En paral·lel, mentre s’estudia com es museïtzen les restes, la Diputació de Girona en conveni amb l’Ajuntament de Peralada ja ha començat els treballs per restaurar l’església i adequar-ne l’entorn.
