«Tenia un to d’espectacle per a nens», va dir una espectadora després de l’estrena d’Hort/Garden, una coproducció del festival de Peralada i Òpera de Butxaca i Nova Creació que combina teatre, música i cant, creada per l’actriu, cantant i compositora Elena Tarrats, i escrita per la dramaturga empordanesa Helena Tornero. Ella ho expressava arrufant el nas i amb un to de reprovació -no semblava ser el tipus de públic destinat a les propostes familiars d’alta qualitat que es poden veure des de fa anys en sales i festivals arreu del país-. Malgrat això, el festival presenta el que ha anomenat una òpera-monòleg o òpera de cambra immersiva que és atractiva per a la mainada -tota l’acció té lloc en un escenari que recrea l’hort del títol a través de les quatre estacions- i transmet un missatge que pot ressonar amb els nens. I això no és negatiu.
«Tenia un to d’espectacle per a nens», va dir una espectadora després de l’estrena d’Hort/Garden, una coproducció del festival de Peralada i Òpera de Butxaca i Nova Creació que combina teatre, música i cant, creada per l’actriu, cantant i compositora Elena Tarrats, i escrita per la dramaturga empordanesa Helena Tornero. Ella ho expressava arrufant el nas i amb un to de reprovació -no semblava ser el tipus de públic destinat a les propostes familiars d’alta qualitat que es poden veure des de fa anys en sales i festivals arreu del país-. Malgrat això, el festival presenta el que ha anomenat una òpera-monòleg o òpera de cambra immersiva que és atractiva per a la mainada -tota l’acció té lloc en un escenari que recrea l’hort del títol a través de les quatre estacions- i transmet un missatge que pot ressonar amb els nens. I això no és negatiu.
«Tenia un to d’espectacle per a nens», va dir una espectadora després de l’estrena d’Hort/Garden, una coproducció del festival de Peralada i Òpera de Butxaca i Nova Creació que combina teatre, música i cant, creada per l’actriu, cantant i compositora Elena Tarrats, i escrita per la dramaturga empordanesa Helena Tornero. Ella ho expressava arrufant el nas i amb un to de reprovació -no semblava ser el tipus de públic destinat a les propostes familiars d’alta qualitat que es poden veure des de fa anys en sales i festivals arreu del país-. Malgrat això, el festival presenta el que ha anomenat una òpera-monòleg o òpera de cambra immersiva que és atractiva per a la mainada -tota l’acció té lloc en un escenari que recrea l’hort del títol a través de les quatre estacions- i transmet un missatge que pot ressonar amb els nens. Això no és negatiu. La narració sobre l’Abril, una noia que afronta la pèrdua del seu avi cuidant del tros de terra que els vinculava, serveix per reflexionar sobre l’herència i la memòria, el cicle de la vida que continua malgrat els obstacles i com la natura estableix un ritme que la societat moderna ignora. Tornero ha pres com a referència aspectes biogràfics de Tarrats per crear la dramatúrgia d’una obra híbrida que combina diversos llenguatges sense integrar-los completament. Si la senyora que hi havia al principi esperava una òpera convencional, aquí n’hi ha poc de tal. Les imatges de l’espectacle Hort/Garden són del festival de Peralada i estan capturades per Toti Ferrer. Seguint el tema principal del festival d’aquest any, enfocant-se en el jardí com a refugi, aquest projecte multidisciplinari va instal·lar dimecres al Mirador del Castell un rectangle de gespa, amb els espectadors situats a dos costats, davant del tronc d’un arbre caigut envoltat de tomates i herbes aromàtiques. Aquest entorn, creat per Sílvia Costa, és el moment culminant de l’espectacle, ja que transforma gràcies a l’acció de l’hortolana, els sons i la il·luminació. En aquest ambient que, com dirien alguns, actua com un personatge més, els sis músics de l’Icarus Ensemble, vestits com a jardiners, juntament amb la veu de Tarrats, desenvolupen una història amb connexions massa evidents entre la vegetació i la vida humana, condimentada amb una música que se centra més en les emocions de la protagonista que en la representació de la natura. És una obra de Damien Bazin i Mario G. Cortizo, qui també guia els músics. Tarrats canta sobre els carbassons i les maduixes, s’engega a la terra per curar els seus traumes i s’impressiona amb les novetats que cada estació de l’any aporta, tal com ho faria un nen. No hi ha res de dolent en aquesta perspectiva ingènua sobre l’horticultura, però la combinació d’elements i el producte final d’Hort/Garden no funcionen del tot.
