Fa vint anys, la historiadora i arxivera Lurdes Boix (L’Escala, 1957) va recórrer tots els pobles del litoral català que tenien confraria de pescadors per fer el llibre Pescadors de Catalunya. «És un tema que m’ha fascinat perquè el meu poble viu immers amb la sal encara», explica. Allò la va empènyer a fer entrevistes a vells pescadors que encara havien descarregat sal a les primeres dècades del segle XX, però també a dones que treballaven a les fàbriques i als seus propietaris, «tots ells savis en la salaó». Ara, Lurdes Boix ha tornat a visitar els pobles del litoral gironí i els seus arxius per actualitzar dades. Tot plegat, reviu al llibre La salaó de peix (Quaderns de la Revista de Girona), que es presenta divendres a les set de la tarda al Museu de l’Anxova i de la Sal, a l’Escala.
Fa vint anys, la historiadora i arxivera Lurdes Boix (L’Escala, 1957) va recórrer tots els pobles del litoral català que tenien confraria de pescadors per fer el llibre Pescadors de Catalunya. «És un tema que m’ha fascinat perquè el meu poble viu immers amb la sal encara», explica. Allò la va empènyer a fer entrevistes a vells pescadors que encara havien descarregat sal a les primeres dècades del segle XX, però també a dones que treballaven a les fàbriques i als seus propietaris, «tots ells savis en la salaó». Ara, Lurdes Boix ha tornat a visitar els pobles del litoral gironí i els seus arxius per actualitzar dades. Tot plegat, reviu al llibre La salaó de peix (Quaderns de la Revista de Girona), que es presenta divendres a les set de la tarda al Museu de l’Anxova i de la Sal, a l’Escala.
Fa vint anys, la historiadora i arxivera Lurdes Boix (L’Escala, 1957) va recórrer tots els pobles del litoral català que tenien confraria de pescadors per fer el llibre Pescadors de Catalunya. «És un tema que m’ha fascinat perquè el meu poble viu immers amb la sal encara», explica. Allò la va empènyer a fer entrevistes a vells pescadors que encara havien descarregat sal a les primeres dècades del segle XX, però també a dones que treballaven a les fàbriques i als seus propietaris, «tots ells savis en la salaó». Ara, Lurdes Boix ha tornat a visitar els pobles del litoral gironí i els seus arxius per actualitzar dades. Tot plegat, reviu al llibre La salaó de peix(Quaderns de la Revista de Girona), que es presenta divendres a les set de la tarda al Museu de l’Anxova i de la Sal, a l’Escala.. «El litoral gironí va ser molt actiu des del segle XVI, tota la costa salava», remarca Lurdes Boix. Tot comença el 1550 quan França prohibeix pescar amb l’art dels sardinals i empeny els pescadors occitans i provençals a desplaçar-se als ports del nord de Catalunya, «mars verges per a ells», on també pescaven sardina i anxova, però amb uns arts d’arrossegament més primitius: la xàvega i el bolig. «Els que arriben fan captures impressionants, salen el peix en barrils i el venen a Bellcaire de França. Veient-ho, molta gent d’aquí es ven camps per fer-se armador de sardinals». Els sis primers capítols del llibre, doncs, es dediquen a la sal, a com s’obté i es comercia i què eren els alfolins. De fet, l’Escala preserva un dels dos que queden al país, dels quinze que va haver-hi. Entre altres aspectes, també parla dels mètodes de conservació des de l’antiguitat fins ara, dels procediments de salaó així com recorda com moltes fàbriques del Cantàbric van ser fundades per saladors gironins. De l’Escala, els Serrats encara són presents a Bermeo (Biscaia). En aquest sentit, aquest poble i la salaó mantenen una estreta relació, ja que des del segle XVI «no s’ha interromput la salaó industrial». Així, l’any 1863 hi havia 42 fàbriques de salaó al litoral gironí i el 1952 només en quedaven 28, 10 d’aquestes a l’Escala.. Imatge antiga d’una fàbrica de salaó, a Cadaqués. / Cedida ‘La salaó de peix’. Entre el material estudiat hi ha les matrícules industrials, «un impost» que s’obliga a pagar, des del 1840, als industrials. Molts d’ells, però, plegaran veles «amb l’arribada del turisme». A l’Escala, amb el trasllat l’any 1962 del port a la Clota, en van quedar 6.
