«Vaig estar 18 anys casada amb ell. Vam tenir tres fills. Però, des del principi, em va manipular psicològicament, perquè és un psicòpata narcisista que utilitzava el sexe com a arma: primer et premio, després et castigo sense sexe. Va ser horrible, perquè era un sexe violent i nociu. Ja des de la primera vegada va ser sense consentiment, però després em va manipular perquè continués la relació, fent-se la víctima. Fins i tot em va penetrar, en contra de la meva voluntat, quan estava en tractament contra el càncer de mama. Jo plorava, però no tenia forces per contenir l’abús».
«Vaig estar 18 anys casada amb ell. Vam tenir tres fills. Però, des del principi, em va manipular psicològicament, perquè és un psicòpata narcisista que utilitzava el sexe com a arma: primer et premio, després et castigo sense sexe. Va ser horrible, perquè era un sexe violent i nociu. Ja des de la primera vegada va ser sense consentiment, però després em va manipular perquè continués la relació, fent-se la víctima. Fins i tot em va penetrar, en contra de la meva voluntat, quan estava en tractament contra el càncer de mama. Jo plorava, però no tenia forces per contenir l’abús».. Així resumeix el seu matrimoni la Mònica, que ha denunciat la seva parella, mosso d’esquadra, per maltractament psicològic i violència sexual contra ella i maltractament psicològic i físic contra els seus fills. En el marc del 25N, dia contra les violències masclistes, explica la seva situació sota l’anonimat (el nom és fictici), perquè no té una ordre de protecció i encara sent «por», tot i que fa quatre anys que està divorciada. No obstant, ha decidit explicar-ho i alçar la veu perquè les agressions sexuals en les parelles estables estan «molt silenciades i cal visibilitzar-les».. De fet, en l’imaginari col·lectiu els violadors són desconeguts que ataquen jovenetes en carrerons foscos. Però les estadístiques indiquen que les agressions sexuals les cometen, sobretot, parelles o persones conegudes per la víctima. Així, l’Enquesta Europea de Violència de Gènere 2022, la primera elaborada amb el sistema estadístic europeu, revela que un 6,7% de les dones residents a Espanya han patit violència sexual per part d’alguna parella, xifra que suposa més d’un milió de víctimes.. De fet, un 5,8% de les dones han patit el que l’Eurostat considera violació –categoria de què s’exclouen delictes menors–, enfront d’un 2,8% de víctimes que han patit agressions sexuals fora de l’àmbit de les relacions sentimentals. En números bruts, suposa gairebé el doble: 968.201 víctimes de parelles enfront de 494.948 dones violades en altres circumstàncies.. Per tant, a Espanya hi ha moltes Gisèle Pelicot, que potser no són drogades i violades pel seu marit i per desenes d’homes, com en el cas de la víctima francesa, però sí que mantenen relacions sexuals amb les seves parelles sense desig ni consentiment, malgrat que moltes no ho denunciïn, ja que es calcula que només arriben als jutjats la punta de l’iceberg: el 8% dels delictes sexuals.. Es tracta d’un tema que també està visualitzant la sèrie ‘Querer’, de la directora de ‘Cinco lobitos’, Alauda Ruiz de Azúa, que reflecteix la violència sexual que ha patit una dona en els seus 30 anys de matrimoni i els greus problemes amb els fills i l’entorn que comporta denunciar-ho.. Segons l’OMS, en el 45% dels casos de violència de gènere en l’àmbit de la parella es produeixen agressions sexuals. Però el percentatge podria ser més elevat, ja que per a les maltractades és més fàcil reconèixer-se com a víctimes davant un cop o una amenaça de mort que davant relacions sexuals sense consentiment.. No obstant, segons l’experiència de Paula Narbona, advocada penalista del despatx de Carla Vall, «costa trobar un cas de violència de gènere en el qual no hi hagi violència sexual». «D’entrada perquè en un àmbit de crits i menyspreu és difícil que es desitgi mantenir sexe i perquè la violència no propicia relacions lliures; normalment, les víctimes les mantenen per evitar conflictes i per por de la reacció de l’agressor si s’hi neguen», assenyala.. Cal tenir en compte, segons apunta al seu torn Miguel Lorente, exdelegat del Govern contra la violència de gènere, que fins a l’any 89 la violència sexual en el matrimoni no estava tipificada. A partir de llavors, sí, i en la llei del només sí és sí es va incloure com a tipus penal específic per facilitar la denúncia i la condemna. «No obstant, venim d’una cultura construïda sobre la base que hi havia una obligació marital, que significava que l’home podia forçar la dona i aquesta tenia responsabilitat de satisfer-lo, i això ha calat», remarca aquest especialista.. De fet, l’enquesta europea abans esmentada indica que el 68% de les víctimes han patit violència sexual de les seves parelles de manera repetida, un 0,5% de les seves parelles actuals i un 10,1% de parelles passades. No obstant, el baix índex en relacions actuals es pot deure al fet que encara no han trencat amb l’agressor i, per tant, no es reconeixen com a víctimes.
«Vaig estar 18 anys casada amb ell. Vam tenir tres fills. Però, des del principi, em va manipular psicològicament, perquè és un psicòpata narcisista que utilitzava el sexe com a arma: primer et premio, després et castigo sense sexe. Va ser horrible, perquè era un sexe violent i nociu. Ja des de la primera vegada va ser sense consentiment, però després em va manipular perquè continués la relació, fent-se la víctima. Fins i tot em va penetrar, en contra de la meva voluntat, quan estava en tractament contra el càncer de mama. Jo plorava, però no tenia forces per contenir l’abús».