«Les temperatures ambientals més altes augmenten el risc d’una àmplia gamma d’impactes negatius en la salut mental, incloent-hi l’increment de les conductes suïcides, de les hospitalitzacions per trastorns mentals i l’empitjorament del benestar comunitari». Així ho constata un metanàlisi (estudi global sobre tots els anàlisis precedents) de l’Escola de Salut Pública de l’Imperial College de Londres. Es tracta d’una evidència més, i robusta, de la correlació entre el canvi climàtic i l’empitjorament de la salut psicològica.
«Les temperatures ambientals més altes augmenten el risc d’una àmplia gamma d’impactes negatius en la salut mental, incloent-hi l’increment de les conductes suïcides, de les hospitalitzacions per trastorns mentals i l’empitjorament del benestar comunitari». Així ho constata un metanàlisi (estudi global sobre tots els anàlisis precedents) de l’Escola de Salut Pública de l’Imperial College de Londres. Es tracta d’una evidència més, i robusta, de la correlació entre el canvi climàtic i l’empitjorament de la salut psicològica.
«Les temperatures ambientals més altes augmenten el risc d’una àmplia gamma d’impactes negatius en la salut mental, incloent-hi l’increment de les conductes suïcides, de les hospitalitzacions per trastorns mentals i l’empitjorament del benestar comunitari». Així ho constata un metanàlisi (estudi global sobre tots els anàlisis precedents) de l’Escola de Salut Pública de l’Imperial College de Londres. Es tracta d’una evidència més, i robusta, de la correlació entre el canvi climàtic i l’empitjorament de la salut psicològica.. Els investigadors llancen un missatge d’alerta als polítics: «El canvi climàtic és reconegut cada vegada més com una emergència sanitària, i els informes de The Lancet Countdown i el World Innovation Summit for Health 2020 destaquen la urgència que els sistemes de salut i els responsables polítics hi donin resposta.». Els resultats d’aquest equip d’investigació assenyalen «la necessitat que es doni a la salut mental la mateixa importància que a la salut física en la mitigació i adaptació a la crisi climàtica». Per això insten els responsables sanitaris a ser «conscients» dels efectes de la calor en la salut mental. «Les unitats de salut mental i els serveis d’urgència han d’estar preparats —proposen— per a l’augment de la demanda i per donar suport a les persones més vulnerables perquè es mantinguin en espais frescos.». Pel que fa als suïcidis, l’estudi destaca que tant les recerques anteriors com aquesta coincideixen en una evidència moderada entre el nombre de persones que moren per suïcidi i la temperatura mitjana ambiental. També existeix una evidència —encara que menys robusta— que la variació de la temperatura s’associa als suïcidis consumats i que les conductes o intents suïcides tenen relació amb canvis de temperatura.. L’Hospital Clínic també ha publicat un metanàlisi que constata una correlació entre l’escalfament global i l’empitjorament de la salut mental, i en concret, l’augment dels suïcidis.. Altres estudis recents, com el d’ISGlobal, indiquen que l’exposició a calor extrema podria estar afectant negativament la salut mental dels adolescents, ja que la calor sostinguda pot provocar problemes d’atenció i un major risc d’ansietat o depressió.. L’any 2003, un altre anàlisi ja va concloure que la calor extrema augmenta el risc de suïcidi i provoca més descompensacions psiquiàtriques i canvis de conducta. Diversos testimonis corroboren que les onades de calor incrementen l’ansietat en persones diagnosticades amb trastorns mentals.. Un altre estudi del 2012, liderat per l’Institut de Recerca en Salut Pública d’Amsterdam, també conclou que existeixen «evidències» entre els esdeveniments climàtics i la salut mental. A més de la depressió i l’ansietat, cita també l’estrès posttraumàtic. Afirma, a més, que hi ha una associació entre la contaminació i certs aspectes de la salut mental, especialment la depressió, el suïcidi i els trastorns de l’espectre autista.. Aquest estudi, igual que el britànic, demana unificació de criteris per millorar la recerca i sensibilitzar millor la societat.. Plans d’acció. Activació de serveis socials i sanitaris i seguiment de persones en risc, especialment en barris amb nivells socioeconòmics baixos i en persones grans, amb prioritat per a aquelles amb malalties mentals.. Centres de refrigeració. Obrir biblioteques, centres comunitaris o refugis temporals per a persones sense aire condicionat. Això ajuda a reduir la càrrega fisiològica i l’estrès.. Educació. Campanyes per informar sobre estratègies d’autocura: hidratació, evitar exercici físic, portar roba lleugera, reconèixer símptomes… L’educació ha de ser adaptada a les característiques culturals de la població.. Revisions mèdiques. Seguiment telefònic o visites a domicili a persones grans, amb discapacitat o malalties mentals. Això redueix el risc de mortalitat i permet detectar precoçment símptomes físics o psiquiàtrics.. Infraestructura verda. Més zones verdes, sostres reflectants, ombres urbanes… Redueixen l’efecte d’illa de calor, milloren la salut mental i redueixen l’agressivitat i l’estrès.. Revisar la medicació. Cal controlar medicació com antipsicòtics, diürètics o antihipertensius per evitar descompensacions per calor. També cal eliminar barreres socials que dificulten l’accés a recursos de refrigeració i suport social.
