Quan Jan van der Ven (1953) era infant, ell i les seves germanes viatjaven cada estiu amb els pares des de la seva Holanda natal fins a un petit racó de la Costa Brava que els havia robat el cor: Colera. Tal va ser l’embruix que van fer-se construir una casa i, fins i tot, en morir, van decidir que aquest seria el lloc on reposarien. El fill, que ha exercit de periodista durant cinquanta anys, els últims vint dedicats a la política nacional holandesa, i ara jubilat, ha mantingut sempre viva l’estima per Colera, on ha retornat assíduament, i la seva gent. La troballa inesperada l’any 2017 d’uns articles en uns diaris holandesos, que parlaven dels atacs aeris al pont del ferrocarril de Colera durant la Guerra Civil Espanyola, el va dur a emprendre una recerca intensa sobre el passat del poble empordanès que ara ha materialitzat en el llibre ‘De Brug’ (El pont), escrit en holandès i editat en aquell país. Malgrat no ser un best-seller, com reconeix l’autor, aquest se sent feliç per haver-lo publicat. A més, té previst destinar tots els beneficis que obtingui amb les vendes a l’ONG Save the Children.
Quan Jan van der Ven (1953) era infant, ell i les seves germanes viatjaven cada estiu amb els pares des de la seva Holanda natal fins a un petit racó de la Costa Brava que els havia robat el cor: Colera. Tal va ser l’embruix que van fer-se construir una casa i, fins i tot, en morir, van decidir que aquest seria el lloc on reposarien. El fill, que ha exercit de periodista durant cinquanta anys, els últims vint dedicats a la política nacional holandesa, i ara jubilat, ha mantingut sempre viva l’estima per Colera, on ha retornat assíduament, i la seva gent. La troballa inesperada l’any 2017 d’uns articles en uns diaris holandesos, que parlaven dels atacs aeris al pont del ferrocarril de Colera durant la Guerra Civil Espanyola, el va dur a emprendre una recerca intensa sobre el passat del poble empordanès que ara ha materialitzat en el llibre ‘De Brug’ (El pont), escrit en holandès i editat en aquell país. Malgrat no ser un best-seller, com reconeix l’autor, aquest se sent feliç per haver-lo publicat. A més, té previst destinar tots els beneficis que obtingui amb les vendes a l’ONG Save the Children.
Quan Jan van der Ven (1953) era infant, ell i les seves germanes viatjaven cada estiu amb els pares des de la seva Holanda natal fins a un petit racó de la Costa Brava que els havia robat el cor: Colera. Tal va ser l’embruix que van fer-se construir una casa i, fins i tot, en morir, van decidir que aquest seria el lloc on reposarien. El fill, que ha exercit de periodista durant cinquanta anys, els últims vint dedicats a la política nacional holandesa, i ara jubilat, ha mantingut sempre viva l’estima per Colera, on ha retornat assíduament, i la seva gent. La troballa inesperada l’any 2017 d’uns articles en uns diaris holandesos, que parlaven dels atacs aeris al pont del ferrocarril de Colera durant la Guerra Civil Espanyola, el va dur a emprendre una recerca intensa sobre el passat del poble empordanès que ara ha materialitzat en el llibre ‘De Brug’ (El pont), escrit en holandès i editat en aquell país. Malgrat no ser un best-seller, com reconeix l’autor, aquest se sent feliç per haver-lo publicat. A més, té previst destinar tots els beneficis que obtingui amb les vendes a l’ONG Save the Children.
«Colera era, per mi, el mar, el sol, com per molts holandesos, però no coneixia la seva història», explica Jan van der Ven qui, essent periodista, va sentir-se en l’obligació d’investigar i escriure-ho. Només amb una primera cerca a les hemeroteques holandeses, va començar a copsar la magnitud del que havia succeït, els bombardeigs i, per descomptat, els atacs aeris al pont del ferrocarril que tan bé coneixia i que, durant la guerra, «es va girar contra el poble». Aquell enllaç ferroviari dissenyat per Eiffel, per on va passar el primer tren el 1878, «va proporcionar la línia de vida de l’exèrcit republicà. S’hi van transportar armes i també hi van passar els milers de membres de les Brigades Internacionals«. Això va fer que els avions de Mussolini el bombardegessin sense aconseguir ensorrar-lo. «El mateix poble va pagar-ne un alt preu, la meitat va ser destruït».
La voluntat de saber més, el va dur a ampliar la investigació en diferents arxius catalans, empordanesos (Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà i Arxiu Municipal de Llançà) i francesos, fins que va topar amb un altre article, aquest publicat a la portada del New York Times pel periodista nord-americà Lawrence Fernsworth qui l’any 1936 va agafar un tren cap al sud de França i va travessar la frontera. A Colera va ser testimoni de com els franquistes no havien pogut destruir el pont ferroviari, tot i que «va trobar restes de bombes alemanyes i italianes» llançades el 16 de desembre. Allò va servir per posar en evidència, o per alimentar les sospites, de «la ingerència d’aquests dos països en la lluita espanyola».
En aquest camí per posar llum, Jan van der Ven també ha recollit testimonis excepcionals que encara queden al poble com els d’una veïna, Faustina Sánchez (1929), qui durant els bombardeigs va dormir amb els seus pares en el túnel que hi ha entre Colera i Garbet. A més, resseguint les petjades dels nens exiliats a França, va trobar un dibuix infantil als arxius de la Universitat de Colúmbia, a Nova York, que retrata un atac aeri a l’estació de Colera. També va identificar a un figuerenc, Juan Coronas, com un dels passatgers del conegut «tren fantasma» amb destí al camp d’extermini Dachau.
L’autor descriu ‘De Brug’ com «un llibre d’història» perquè tots els fets són reals i corroborats (hi ha noms de veïns canviats per protegir la seva intimitat), però, al mateix temps, inclou un relat fictici entre una parella. La intenció final era «fer més agradable la lectura». En aquest sentit, hi ha dades que ajuden a entendre un temps, en aquest cas, el de postguerra. Així, la segona part l’ha titulat «El gran silenci» i posa en evidència el paper de Miquel Mateu, amic personal de Franco i «confident», en la reconstrucció del poble, un moment que «va deixar al descobert la dolorosa divisió» entre veïns: els guanyadors i els vençuts. L’autor també indaga en molts altres aspectes del dia a dia com les estrictes restriccions de mobilitat que patien les persones (apareixen els passis de viatge), la repressió, la fam, l’administració arbitrària de justícia, els primers passos cap a la democràcia o la influència que va tenir el turisme.
Jan van der Ven confessa que, per a ell, «Colera és molt important». «Hi tinc bona part de la meva vida», assegura el periodista amb vehemència. La voluntat ara és, explica, intentar traduir el llibre al català tot engrescant alguna institució oficial. En aquesta aventura compta amb el suport dels amics Ralph Bernabei i Silvy Wittevrongel, de la galeria Horizon de Colera, qui posen el seu gra de sorra per donar ales a aquesta història silenciada a la qual Jan van der Ven li dona un altaveu internacional.
