El punt de venda de loteria ubicat al Passatge Espanyol número 7 d’Alcanar ha repartit part del segon premi (06.766) i del tercer del Sorteig de Reis (66.777), celebrat aquest matí. Cada bitllet té un preu de 200 euros, dividit en dècims de 20 euros. El primer premi (78.908), venut íntegrament a Lleó, està dotat amb 200.000 euros cada dècim, el segon amb 75.000 euros i el tercer amb 25.000 euros. També hi ha altres premis menors, però que es reparteixen en gran quantitat, com per exemple 20 de 3.500 euros, 1.400 de 1.000 euros o 5.000 de 400 euros, entre d’altres. El primer premi haurà de pagar 32.000 euros en impostos, i el segon deixarà 7.000 euros a les arques públiques. El primer i el segon són els únics premis de la rifa de Reis que tributen, ja que el tercer se situa per sota del llindar dels 40.000 euros.
El segon premi també ha estat venut a Alcalà de Xivert (Castelló), mentre que el tercer ha caigut molt repartit tant a Castelló com arreu de la demarcació de Tarragona: Castelló de la Plana; Alcossebre; Alsamora; Vall d’Uixó; Alcalà de Xivert; Vila-seca; la Pobla de Montornès i Tarragona ciutat.
Catalunya es gasta 93,3 milions d’euros en la rifa
En aquesta edició de la rifa de Reis, Catalunya s’ha gastat 93,332 milions d’euros, un 0,68% menys que l’any passat. Enguany la despesa per habitant ha estat d’11,80 euros. L’any passat la despesa catalana va ser de 93,9 milions i la despesa per habitant es va situar en els 12,24 euros.
Per demarcacions, Barcelona s’ha gastat 65,978 milions d’euros, un 1,39% menys que l’any passat, i la despesa per habitant ha estat d’11,36 euros. Lleida se n’ha gastat 9,7 milions, amb una despesa per habitant de 21,70 euros, inflada per les vendes a la Bruixa d’Or de Sort. En el cas de Girona, han estat 8,9 MEUR i 11,03 euros per habitant, mentre que Tarragona és qui ha gastat menys en la rifa, amb 8,7 MEUR i 10,31 euros per habitant.
La comunitat autònoma que més diners per habitant ha gastat a la rifa ha estat Astúries, amb 29,20 euros, seguida de Castella i Lleó, amb 28,47 euros, i la Rioja, amb 24,82 euros. En total, a tot l’Estat s’ha gastat 854,131 milions d’euros.
Segons les dades de Loteries i Apostes de l’Estat, en tot Catalunya s’havia consignat 102.940.200 euros, amb una mitjana de 13,02 euros per habitant. La mitjana en el conjunt de l’Estat se situa en 18,2 euros per habitant.
Per demarcacions, Barcelona tenia consignats 74.137.600 euros (12,77 per habitant), Lleida tenia 10.268.200 euros (22,98 per habitant); Girona, 9.523.000 euros (11,77 per habitant), i Tarragona tenia consignats 9.011.400 euros (10,63 per habitant).
Un punt de venda de loteria d’Alcanar reparteix un pessic del segon i tercer premis del Sorteig de Reis és un article de EbreDigital.cat.
El punt de venda de loteria ubicat al Passatge Espanyol número 7 d’Alcanar ha repartit part del segon premi (06.766) i del tercer del Sorteig de Reis (66.777), celebrat aquest matí. Cada bitllet té un preu de 200 euros, dividit en dècims de 20 euros. El primer premi (78.908), venut íntegrament a Lleó, està dotat amb 200.000 euros cada dècim, el segon amb 75.000 euros i el tercer amb 25.000 euros. També hi ha altres premis menors, però que es reparteixen en gran quantitat, com per exemple 20 de 3.500 euros, 1.400 de 1.000 euros o 5.000 de 400 euros, entre d’altres. El primer premi haurà de pagar 32.000 euros en impostos, i el segon deixarà 7.000 euros a les arques públiques. El primer i el segon són els únics premis de la rifa de Reis que tributen, ja que el tercer se situa per sota del llindar dels 40.000 euros.. El segon premi també ha estat venut a Alcalà de Xivert (Castelló), mentre que el tercer ha caigut molt repartit tant a Castelló com arreu de la demarcació de Tarragona: Castelló de la Plana; Alcossebre; Alsamora; Vall d’Uixó; Alcalà de Xivert; Vila-seca; la Pobla de Montornès i Tarragona ciutat.. Catalunya es gasta 93,3 milions d’euros en la rifa. En aquesta edició de la rifa de Reis, Catalunya s’ha gastat 93,332 milions d’euros, un 0,68% menys que l’any passat. Enguany la despesa per habitant ha estat d’11,80 euros. L’any passat la despesa catalana va ser de 93,9 milions i la despesa per habitant es va situar en els 12,24 euros.. Per demarcacions, Barcelona s’ha gastat 65,978 milions d’euros, un 1,39% menys que l’any passat, i la despesa per habitant ha estat d’11,36 euros. Lleida se n’ha gastat 9,7 milions, amb una despesa per habitant de 21,70 euros, inflada per les vendes a la Bruixa d’Or de Sort. En el cas de Girona, han estat 8,9 MEUR i 11,03 euros per habitant, mentre que Tarragona és qui ha gastat menys en la rifa, amb 8,7 MEUR i 10,31 euros per habitant.. La comunitat autònoma que més diners per habitant ha gastat a la rifa ha estat Astúries, amb 29,20 euros, seguida de Castella i Lleó, amb 28,47 euros, i la Rioja, amb 24,82 euros. En total, a tot l’Estat s’ha gastat 854,131 milions d’euros.. Segons les dades de Loteries i Apostes de l’Estat, en tot Catalunya s’havia consignat 102.940.200 euros, amb una mitjana de 13,02 euros per habitant. La mitjana en el conjunt de l’Estat se situa en 18,2 euros per habitant.. Per demarcacions, Barcelona tenia consignats 74.137.600 euros (12,77 per habitant), Lleida tenia 10.268.200 euros (22,98 per habitant); Girona, 9.523.000 euros (11,77 per habitant), i Tarragona tenia consignats 9.011.400 euros (10,63 per habitant).. Un punt de venda de loteria d’Alcanar reparteix un pessic del segon i tercer premis del Sorteig de Reis és un article de EbreDigital.cat.
El punt de venda de loteria ubicat al Passatge Espanyol número 7 d’Alcanar ha repartit part del segon premi (06.766) i del tercer del Sorteig de Reis (66.777), celebrat aquest matí. Cada bitllet té un preu de 200 euros, dividit en dècims de 20 euros. El primer premi (78.908), venut íntegrament a Lleó, està dotat […] Un punt de venda de loteria d’Alcanar reparteix un pessic del segon i tercer premis del Sorteig de Reis és un article de EbreDigital.cat.
Un punt de venda de loteria d’Alcanar reparteix un pessic del segon i tercer premis del Sorteig de Reis – EbreDigital.cat. . ;. . Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube. Es tracta d’una exposició que obrirà un cicle anomenat: ‘Artista Anònima’, amb una proposta cultural anual, que vol posar en valor el treball artístic i artesanal de les dones grans de les zones rurals. ‘El primer capítol del cicle es diu L’ALTAR FLORAL i reinterpreta la pràctica artística de Pepi Querol Carapuig, de 76 anys, i veïna d’Ulldecona. És un homenatge a la mare de la comissària de l’exposició però també a totes les artistes anònimes d’entorns rurals que mereixen estar a un altar, un espai de devoció amb connotacions litúrgiques com també les tenen les Quinquennals. En la darrera edició d’aquestes festes, celebrades a principis de setembre, entrar al seu carreró era submergir-se en un fons marí. Part d’aquella obra delicada i eclèctica és la que es reinterpreta a L’ALTAR FLORAL, entenent “altar” com el monument disposat per a oferir sacrificis culturals. I entenent “sacrifici” com la mort ritual d’un ésser viu -en aquest cas, les flors i les plantes naturals- per honorar una divinitat, que són lesdones grans, sàvies i artistes'(Laia Beltran, periodista cultural). «}. des.gen.Exposició d’Art Floral: L’Altar Floral de Pepi Querol CarapuigCategoriaCulturaPoblacióLa Galera. Mostrar més esdeveniments