El 1877, l’estudiant de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona Antoni Gaudí i Cornet va presentar a l’examen final de l’assignatura de Projectes el disseny d’una font monumental per a la plaça de Catalunya. No era una font qualsevol. Amb 66,66 metres de diàmetre i 47 metres d’altura, la construcció planejada pel jove Gaudí era una veritable catedral d’aigua, «una obra extraordinària que ja diu molt sobre el que serà la seva arquitectura», segons apunta Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya i comissari de l’Any Gaudí 2026 que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte de Reus (o de Riudoms, que això del lloc de naixement continua sent font d’una controvèrsia en què convé no prendre partit). Precisament, en el marc dels actes programats per a l’Any Gaudí serà ara possible no només veure sinó també entrar dins d’aquesta font una mica intimidadora concebuda fa un segle i mig i que mai es va arribar a construir.
El 1877, l’estudiant de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona Antoni Gaudí i Cornet va presentar a l’examen final de l’assignatura de Projectes el disseny d’una font monumental per a la plaça de Catalunya. No era una font qualsevol. Amb 66,66 metres de diàmetre i 47 metres d’altura, la construcció planejada pel jove Gaudí era una veritable catedral d’aigua, «una obra extraordinària que ja diu molt sobre el que serà la seva arquitectura», segons apunta Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya i comissari de l’Any Gaudí 2026 que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte de Reus (o de Riudoms, que això del lloc de naixement continua sent font d’una controvèrsia en què convé no prendre partit). Precisament, en el marc dels actes programats per a l’Any Gaudí serà ara possible no només veure sinó també entrar dins d’aquesta font una mica intimidadora concebuda fa un segle i mig i que mai es va arribar a construir.
El 1877, l’estudiant de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona Antoni Gaudí i Cornet va presentar a l’examen final de l’assignatura de Projectes el disseny d’una font monumental per a la plaça de Catalunya. No era una font qualsevol. Amb 66,66 metres de diàmetre i 47 metres d’altura, la construcció planejada pel jove Gaudí era una veritable catedral d’aigua, «una obra extraordinària que ja diu molt sobre el que serà la seva arquitectura», segons apunta Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya i comissari de l’Any Gaudí 2026 que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte de Reus (o de Riudoms, que això del lloc de naixement continua sent font d’una controvèrsia en què convé no prendre partit). Precisament, en el marc dels actes programats per a l’Any Gaudí serà ara possible no només veure sinó també entrar dins d’aquesta font una mica intimidadora concebuda fa un segle i mig i que mai es va arribar a construir.. La font monumental de la plaça de Catalunya –per la qual Gaudí va rebre un notable; no va arribar a l’excel·lent perquè el va penalitzar haver-se emportat la feina a casa per acabar-la la nit anterior –formarà part deCodi Gaudí, l’experiència, una exposició immersiva produïda per Mediapro Xperiences que mitjançant l’ús de tecnologies d’última generació permetrà al públic conèixer i «habitar» alguns projectes no realitzats o desapareguts de l’arquitecte i descobrir les facetes més desconegudes de la seva obra visionària. La mostra obrirà les portes a Barcelona durant l’últim trimestre de l’any (previsiblement, a l’octubre) en un espai de més de 1.000 metres quadrats que els responsables prefereixen no revelar encara.. Codi Gaudí, l’experiència inèdita és només una de les desenes d’activitats que, sota el lema «L’ordre invisible», es duran a terme en els pròxims mesos en ocasió de l’Any Gaudí, una celebració que es va posar en marxa el 8 de novembre amb un acte institucional a Reus i Riudoms i a la qual el Departament de Cultura de la Generalitat dedicarà 6,5 milions d’euros («molt més del que se sol dedicar a aquest tipus d’efemèrides», remarca Francesc Vilaró, cap del gabinet tècnic de la conselleria).. En les múltiples activitats de la commemoració participen nombroses administracions, entitats culturals, col·legis professionals, experts i els gestors dels edificis de Gaudí, tant de titularitat pública com privada, reunits en el Consell Antoni Gaudí, tot i que el lideratge tècnic queda reservat a la Universitat Politècnica de Catalunya per tal de dotar a la celebració d'»un context científic i acadèmic», tal com ha destacat Galdric Santana en una trobada informativa que ha tingut lloc a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Aquest rigor en l’aproximació científica ha de servir, entre altres coses, per preservar el llegat de Gaudí en vista de «l’exaltació acrítica de l’obra i el personatge orientada al consum turístic», segons ha assenyalat Elena Fernández, vicerectora d’Arquitectura i Desenvolupament Sostenible de la UPC.. Com ja s’havia anunciat, els dos actes centrals de l’Any Gaudí seran la celebració d’un congrés acadèmic internacional a la Pedrera (del 22 al 25 d’octubre) i una gran exposició al Museu d’Història de Catalunya, de «concepció clàssica» però centrada en la dimensió científica de l’obra de l’arquitecte i en aportacions inèdites. A aquesta mostra s’hi sumarà una altra al Museu de la Música que abordarà la relació de Gaudí amb el so i la música, la ja esmentada exposició immersiva de Mediapro i una quarta que s’inaugurarà a Corea del Sud i es presentarà després al Japó.. A més de les activitats que s’organitzaran a cada una de les obres de Gaudí (n’hi ha 14 a Catalunya, dues a Castella i Lleó, una a Cantàbria i una altra a les Balears), el programa oficial de la commemoració brindarà a partir de primavera la possibilitat de participar en unes rutes guiades que connectaran algunesde les construccions menys visitades de l’arquitecte (com els Pavellons Güell, el Col·legi de les Teresianes o la Torre Bellesguard), algunes de les quals s’obriran al públic de manera especial. L’objectiu és no només donar a conèixer l’obra menys coneguda de Gaudí, sinó explicar tot el seu llegat de manera transversal. «No hi ha obres majors i obres menors de Gaudí –sentencia Santana–, totes tenen un valor universal».
