Castelló d’Empúries manté, al cor del centre històric i gairebé intacta, la sinistra presó medieval que va funcionar durant set segles empresonant mariners, lladres i bergants de tota mena. Es poden recórrer les cel·les, el pati, conèixer les condemnes que s’impartien, des de la crema de bruixes a l’esquarterament. I a l’interior es poden observar els grafits que els presos van deixar gravats a les parets.
Castelló d’Empúries manté, al cor del centre històric i gairebé intacta, la sinistra presó medieval que va funcionar durant set segles empresonant mariners, lladres i bergants de tota mena. Es poden recórrer les cel·les, el pati, conèixer les condemnes que s’impartien, des de la crema de bruixes a l’esquarterament. I a l’interior es poden observar els grafits que els presos van deixar gravats a les parets.
Castelló d’Empúries manté, al cor del centre històric i gairebé intacta, la sinistra presó medieval que va funcionar durant set segles empresonant mariners, lladres i bergants de tota mena. Es poden recórrer les cel·les, el pati, conèixer les condemnes que s’impartien, des de la crema de bruixes a l’esquarterament. I a l’interior es poden observar els grafits que els presos van deixar gravats a les parets.. Se situa a l’edifici de Cúria-presó, del segle XIV, del Comtat d’Empúries, que agrupava en un mateix edifici la Cort de l’Audiència General del comtat, el tribunal de justícia i de l’arxiu del comtat, i la presó, una idea molt avançada a l’època.. El conjunt és avui el Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, un doble edifici que es va construir entre 1336 i 1339 per part del comte d’Empúries Pere, fill del rei Jaume II d’Aragó, el primer comte d’Empúries del casal de Barcelona.. El comte fa enderrocar l’antic castell del Puig Mercadal. Presidint la plaça i amb les restes del castell s’aixeca el nou edifici. El director del Museu castelloní, Jordi Canet, constata el fet que era «una idea molt avançada» perquè «tens una cúria que funciona com la cort de l’audiència general del Comtat d’Empúries, per tant, s’hi feien els judicis importants del comtat, s’aplicava la justícia i després hi havia la presó». Eren jutjats, condemnats i traslladats a les cel·les.. «Era una idea molt avançada perquè tens la Cúria, on es feien els judicis importants del comtat, s’aplicava la justícia i després hi havia la presó». «Una persona de Roses, Cadaqués o l’Escala que havia comès un delicte greu, ja fos econòmic, fiscal -perquè a vegades no pagaven els impostos-, o de sang, era citat o el comte enviava els seus oficials, i era jutjat a la cúria», relata. Una cort judicial, set oficials, el governador, el veguer, els notaris, l’assessor o comissari general, el jutge ordinari i l’advocat fiscals, que eren doctors en lleis. El tresorer i el batlle de Castelló tancaven el personal. «La persona era jutjada i si rebia pena de reclusió, ingressava directament a la presó», diu Canet.. El 1859 l’ajuntament compra la Presó als comtes d’Empúries per 3.667 reals. La Cúria va passar a mans privades a mitjans del segle XIX fins al segle passat que es va comprar. La presó va complir aquesta funció fins al segle XX i avui es pot visitar.. Un carceller a una de les cel·les de l’antiga presó medieal de Castelló. / Carme Vilà. El recorregut al museu comença per a la Cúria. Creuant una part l’espai museístic el visitant es trasllada a l’antiga presó, la més ben conservada de Catalunya. Unes escales porten fins als espais humits, lúgubres, el lloc de tancament de les persones sentenciades i condemnades a penes de reclusió temporals. A més, s’hi exercia el turment, la tortura, i existia també la pena de mort. La primera cel·la on s’arriba té un doble espai -el terra original que els separava s’ha perdut-. En aquella època un orifici al mig permetia arribar a un segon espai subterrani per al càstig o aïllament. «Un pres violent, o fins i tot que tingués una malaltia contagiosa, era tancat aquí», relata Canet. I fa pensar que molts no en sortien. L’espai creuen que ja podia haver format part de cel·les de l’antic castell.. Un pati amb la imatge d’un carceller a mida natural porta a la resta de la presó, amb dues plantes. Cinc cel·les a la planta baixa i dues més a dalt, i les restes de dues o tres més, d’un total de deu o onze que hauria tingut originalment. «Al segle XIV un edifici construït perquè fos presó no era l’habitual», diu Canet, perquè solien haver-hi cel·les en edificis antics o torres. No es tractava de tancar els presos per llargues temporades. S’estaven uns dies fins que pagaven el dret de carcellatge, i en sortien, o bé en llibertat o bé eren executats.. «Un pres violent, o fins i tot que tingués una malaltia contagiosa, era tancat aquí». Els presos fins i tot podien rebre visites dels familiars que pagaven per dormir-hi, com si fos un hostal. Les cel·les de millors condicions eren més cares que la resta, fosques, amb humitat i de reduïdes dimensions on els presoners estaven encadenats. S’hi poden veure fins i tot les latrines. La presó fins i tot tenia una «suite» on es pagaven quatre diners comtals cada dia. La cel·la té el doble d’espai que la resta on es devien amuntegar els presos.. «Si has robat una gallina, pagues cinc sous comtals. Per robar objectes sagrats t’esquarterarem amb quatre cavalls lligats de peus i mans. Per fer bruixeria, t’ofegarem i després et cremarem. Has matat algú, et tallarem el coll o et penjarem a la forca». En els judicis aplicaven la tortura, i en les condemnes hi havia suplicis que eren l’escarni públic o la pena vergonyant. També s’aplicaven amputacions de membres si el cas era greu. I finalment la pena capital. A Castelló el condemnat era penjat a les forques que hi havia situades al Puig de les Forques, al nord de la vila, fora muralla.. Aquestes penes es poden conèixer durant la visita a través d’un element del museu instal·lat a la paret del pati de la presó. Es tracta d’una roda, una mena de joc pensat sobretot per al públic infantil i familiar.. La roda que mostra les penes a l’època. / Carme Vilà. De presos n’hi havia de tota mena. Molts eren mariners que arribaven en vaixells a la costa i eren agafats presoners. Pagaven i els deixaven marxar. Un element més que permet traslladar-te a l’època són els dibuixos i grafits de diferents èpoques d’aquells presoners que es conserven a quatre cel·les. Inscripcions, paraules, dibuixos i representacions. Han estat objecte de diferents intervencions de restauració-conservació.. Els més antics són les sèries i seqüències de comptabilitats. També destaquen les empremtes de set mans esquerres, algunes inicials, unes tisores obertes i les restes malmeses d’un gran vaixell. Canet explica que «les mans i tisores apareixen en gravats medievals com a símbol, ja sigui de justícia, de protecció, de misericòrdia, de poder. També s’hi poden veure imatges simbòliques com ara creus i figuracions antropomorfes, braços en creu i caps globulars i radiats, retrats frontals i grotescs i caricatures». Abunden dibuixos de vaixells i navilis datats dels segles XVI-XVIII que eren naus de càrrega i també de guerra d’època moderna. També apareixen noms de presos com «Domingo Colls m’han venut» i frases com «Salva, rei déu nostre, a Saulo».. Gravats en una de les cel·les. / Carme Vilà. En un dels espais de reclusió també s’hi pot veure un document del 1543 sobre el carceller Guillem Rotllan a través del qual es pot conèixer el que cobrava i les tasques que feia. Cinc sous per haver posat el coltell, haver passat el ganivet a Bertran de Banyeres, o cinc sous per apallissar el batlle de Sant Climent Sescebes, Bernat de Puig.. La presó formava part doncs de l’edifici de la Cúria-Presó. L’accés al Museu es fa per la Cúria, que era presidida al sostre per dues bigues amb mènsules de fusta amb diferents representacions. Dues d’elles es conserven exposades en una vitrina. Un senyor d’edat avançada, amb barba dictant sentència judicial i al seu costat un home més jove que pren notes -el jutge i el notari-escrivà-. A l’altra peça hi ha el compte Pere i l’esposa Joana de Foix. Les altres dues que no s’han conservat es creu que representarien el mal i el bé. Només se’n conserva un fragment on es pot veure una urpa.. Són el suport arquitectònic de les bigues, d’un gran valor patrimonial «perquè l’escultura medieval en fusta és molt poc freqüent, i les que queden són de tipus religiós». Hi havia un enteixinat decorant el sostre que en un futur s’espera reproduir i les bigues.. Mènsules originals que presidien l’entrada de la Cúria medieval de Castelló d’Empúries (a la biga). / Museu Cúria-Presó. El museu convida el visitant a passejar per l’edifici on es coneix la història medieval de Castelló com a capital del Comtat d’Empúries. Al museu s’hi troba també la col·lecció lapidària hebrea, nou làpides funeràries jueves d’època medieval de l’antic cementiri jueu. N’hi ha nou de tretze que existiren. La comunitat jueva fou molt important. A banda d’altres elements patrimonials, al primer pis s’hi pot veure una gran maqueta on es mostra com seria la població de Castelló d’Empúries entre 1350 i 1400 i un audiovisual acompanya el visitant que tot seguit continuarà el viatge medieval endinsant-se a la presó.
