El 2012, Blaumut va fer el gran salt publicant el seu primer disc, El turista. L’any passat van presentar el sisè, Abisme. Mirant enrere, Xavi de la Iglesia (1979) creu que el secret de mantenir-se com a grup és que «ens coneixem i entenem molt, sabem el lloc de cadascú, ens diem les coses, sempre amb respecte, i, sobretot, ens ho passem molt bé fent música junts després de tants anys, és fantàstic». Aquest divendres ho tornaran a fer al castell de Peralada.
El 2012, Blaumut va fer el gran salt publicant el seu primer disc, El turista. L’any passat van presentar el sisè, Abisme. Mirant enrere, Xavi de la Iglesia (1979) creu que el secret de mantenir-se com a grup és que «ens coneixem i entenem molt, sabem el lloc de cadascú, ens diem les coses, sempre amb respecte, i, sobretot, ens ho passem molt bé fent música junts després de tants anys, és fantàstic». Aquest divendres ho tornaran a fer al castell de Peralada.
El 2012, Blaumut va fer el gran salt publicant el seu primer disc, El turista. L’any passat van presentar el sisè, Abisme. Mirant enrere, Xavi de la Iglesia (1979) creu que el secret de mantenir-se com a grup és que «ens coneixem i entenem molt, sabem el lloc de cadascú, ens diem les coses, sempre amb respecte, i, sobretot, ens ho passem molt bé fent música junts després de tants anys, és fantàstic». Aquest divendres ho tornaran a fer al castell de Peralada.. El concert a Peralada arriba just a la meitat de la gira, amb les dates que, per ara, es coneixen. Que arribi ja rodada és un plus, no?. A força de tocar, les cançons es van transformant, sonen de maneres diferents i no té res a veure una versió que fem en un dels primers concerts amb els últims. Això és maco perquè vol dir que la música en directe és viva. I quan som cinc músics que estem a l’escenari i ens ho estem passant de conya tocant unes cançons, fa que vagis introduint modificacions, fent créixer la cançó i que vagi sonant diferent.. Blaumut té una manera de fer tranquil·la i optimista, però aquest sisè disc l’han batejat com Abisme. Com cal prendre-s’ho?. No plantegem abisme com una cosa dolenta, sinó com desconeguda, és una profunditat. Jo soc el culpable que es digui així perquè faig les lletres i les cançons, surten del meu cap. Parlen d’un moment a la vida en què et planteges on estàs, qui ets i què hi ha per endavant. I aquest, sovint és desconegut, sovint estem situats en una zona de confort de la que costa sortir a vegades. Aixecar-se i fer una passa endavant per veure el que és desconegut, l’abisme, sovint és bo i ens fa créixer.. «Si fas les coses amb ànima i cor, cada disc reflecteix qui eres en aquell moment i en què pensaves. Cada disc ens representa». En els primers discos potser no hauria estat possible.. Sempre hem fet el disc que ens venia de gust a cada moment. Jo que escric les lletres i les cançons, no soc la mateixa persona de fa dotze o tretze anys quan va sortir el primer, hi ha hagut una evolució i han passat moltes coses entremig, d’experiències, de vida. Vas creixent amb les cançons, amb el grup, i ara ha sortit el disc que crec havia de sortir essent absolutament coherent amb mi mateix i crec que ho puc fer extensiu a la resta del grup.. Per transmetre el que a un li bull dins amb una cançó cal ser honest amb un i amb els altres.. En el meu cas és molt alliberador poder escriure les coses que em passen pel cap i deixar-les. I un cop ja ho has deixat en fas música. És un procés molt bonic, gairebé terapèutic. A mi em funciona molt bé.. També fa les melodies, crec.. Sí, ho vaig fent a casa, fins i tot plantejo la producció de la cançó. Quan ja està tot fet, mirat i remirat, ho passo a la resta del grup i l’Oriol (Aymat) fa els seus arranjaments de corda i amb la resta ja gravem el disc i cadascú porta la seva ciència.. Tenen fe absoluta en vostè.. Tinc uns companys que confien molt en què els proporcionaré i jo content d’aquesta confiança.. Com a autor deu veure una evolució inevitable des dels inicis.. El secret és fer el que vols fer a cada moment, sense estar pendent de què es porta, de què hi ha en el mercat en aquell moment perquè, al final, les modes són passatgeres i si tu ets conscient de qui ets, del que fas i ho fas amb ànima i cor, quan mires enrere, estàs content del que has fet perquè cada disc, cada part de la gira reflecteix qui eres en aquell moment i en què pensaves. Això és bonic. És com agafar un àlbum de fotos i mirar-te’l amb nostàlgia i un somriure a la vegada.. Va tenir clar des de l’inici que havia de ser Abisme la cançó que donés nom a tot el disc?. No, ho vaig veure al final perquè el fil conductor era aquest i era la cançó que més representava el disc. La portada, que també he fet jo, és molt poètica i reflecteix aquest abisme, aquest salt al desconegut, però més plaent que dolent.. Entenc que els discos de Blaumut són un tot, com un viatge dins ells mateixos, a contracorrent de com es consumeix la música ara mateix.. Sí, m’agrada plantejar-los com una peça conceptual, que les cançons tenen relació les unes amb les altres i, fins i tot, entre discos hi ha picades d’ull. Vam publicar el disc en dues parts perquè avui la música es consumeix una mica fast food. Treus un disc que has trigat un parell d’anys a fer i en deu minuts es queda obsolet perquè hi ha tanta quantitat de discos, cançons, que és absolutament inassumible. D’alguna manera vam fer l’exercici de treure cinc cançons, deixar-les reposar, pair, respirar i sis mesos més tard vam publicar les altres cinc i el disc físic. Va ser una manera de dir respirem, parem i intentem fer les coses més pausadament perquè ens estem perdent molt, si no.. «Hi ha massa coses al nostre voltant surant, massa novetats i ho volem absorbir tot i és impossible». Això passa en tots els àmbits creatius. On ens porta tot això?. L’art, la cultura està feta per comunicar coses i en el moment que no donem temps a comunicar es perd el sentit de tot. Cal intentar destriar una mica què està fet amb ànima i que no, això cadascú és lliure de decidir-ho. A partir d’aquí que es quedi amb les opcions que més li convinguin. Assumir com més coses millor no és factible, perquè al final res acaba essent plaent ni res acaba tenint el seu objectiu que és comunicar. Com a compositor, intento que qui escolti el disc senti alguna cosa. Si no dones temps, no té massa sentit.. Abisme convida a aturar-se a escoltar les lletres. Un exercici que, diria, no fa massa ningú.. Aquest és el problema, ens quedem amb un pensament molt superficial i és normal perquè hi ha massa coses al nostre voltant surant, i massa novetats i ho volem absorbir tot i és impossible. És important quedar-te amb algunes coses, però aprofundint.. En les noves cançons troba aquell fil iniciat fa una dècada?. Absolutament, cada disc ens representa i té un moment determinat a les nostres vides. Com hem estat sincers a cada moment, doncs, ens continua representant avui dia en una època diferent.. Gaudeixen tocant en directe en espais més reduïts i propers?. També amb concerts amb molta gent. En aquesta gira, curiosament, vam introduir concerts íntims per presentar un format més despullat, acústic, com si estiguéssim en el local d’assaig amb els instruments que portem, sense més parafernàlia. Això ens proporciona una altra reacció en el públic i entre nosaltres. És una cosa que hem volgut preservar dels inicis, quan tocàvem d’una manera molt més acústica i no tan electrificada, una manera de fer molt sincera i crua, i és maco, ho gaudim moltíssim.
