Mals temps, per anar a treballar als EUA…
Mals temps, per anar a treballar als EUA…
Mals temps, per anar a treballar als EUA…. Realment. L’any 1989, quan hi va anar la meva protagonista, la Trump Tower era l’edifici d’un empresari desconegut. Avui, aquell empresari és un sonat de la vida.. Vostè hi aniria a treballar?. No, i tampoc m’agradaria que la meva filla fes la carrera allà.. La feina ens allunya de la felicitat?. Sí. Just abans de morir, molta gent es penedeix d’haver treballat massa. Un estudi de Harvard deixa clar que, tot i el que digui la cançó, la felicitat no la fan la salut, els diners i l’amor, sinó «les relacions humanes significatives». És a dir, amb la parella, la família, els companys de feina i els amics. L’estudi conclou que, tot i que aquestes relacions humanes no garanteixen ser feliç, sense elles és impossible ser-ho. Pel meu pare, la felicitat era la feina. N’era un addicte, no tenia hobbies. Jo he mirat d’allunyar-me d’aquesta idea.. Pel meu pare, la felicitat era la feina. N’era un addicte, no tenia hobbies. Jo he mirat d’allunyar-me d’aquesta idea. Jo vaig veure Mad Men, em pensava que els publicistes, a Nova York, es dediquen només a beure i follar.. Per documentar-me, vaig parlar amb publicistes que havien estat a Nova York en aquella època. Diuen que la sèrie es queda molt curta pel que fa a alcohol, drogues i sexe. La realitat era molt més desfasada.. S’hi hauria d’haver dedicat, Bosch.. Em vaig equivocar, a 4t de carrera vaig triar Periodisme en lloc de Publicitat. No m’ha anat malament, tampoc. Ep, no parlo de sexe, parlo de la professió (riu).. Així i tot, què l’atrau de la publicitat?. Que juguen amb les paraules, portant-les fins a les últimes conseqüències. I que sap explicar-nos la vida d’una forma millorada. En vint segons els publicistes et generen un problema i et donen la solució.. Diuen que ‘Mad Men’ es queda molt curta pel que fa a alcohol, drogues i sexe. La realitat era molt més desfasada.. Com els polítics?. Els polítics et generen dos problemes i no et donen mai cap solució.. Ens enganya, la publicitat?. No hauria de fer-ho. Els publicistes poden dir mentides; la publicitat, no. Ara bé, destaca només les virtuts d’allò que els convé i n’amaguen els defectes. El mateix que fem tots quan ens enamorem d’algú: només en veiem les virtuts i ignorem els defectes. Amb els anys, passa al revés (riu).. La política avui és publicitat i prou?. Totalment publicitat. Els partits segueixen l’argumentari que els marquen, i d’aquí no surten. Per això cada cop connecten menys amb el ciutadà. Els populismes tenen la virtut comunicativa de saber dir amb missatges molt curts el que vol sentir la gent. Encara que després no ho puguin complir.. La publicitat destaca només les virtuts d’allò que els convé i n’amaguen els defectes. El mateix que fem tots quan ens enamorem d’algú: només en veiem les virtuts i ignorem els defectes. Amb els anys, passa al revés. Continua essent un món masculí, el de la publicitat?. El 58% de les persones que acaben els estudis de Publicitat a Europa, són dones . Però només són dones el 14% dels càrrecs directius. Per tant, continua essent un món molt masculí, tot i les passes que s’han fet. Si més no, el rol de la dona en publicitat ja no és el de la mestressa de casa que renta plats i canvia bolquers. Amb tot, els anuncis de colònies i perfums continuen cosificant la model guapa i amb poca roba.. Abans no hi havia el concepte de correcció política. Ara n’hi ha massa?. Sí, sens dubte. En tots els àmbits. No hi ha prou llibertat d’expressió, tothom és assenyalat i dilapidat si diu el que d’altres pensen que no és correcte. Em sembla terrible.. Ho té present, quan escriu?. Gens. Quan escric ficció no represento cap mitjà de comunicació i el que explica el narrador és el que li ve de gust explicar.. No seia el primer cas d’una obra de ficció que és qüestionada.. Estem revisant amb ulls d’avui coses que van ser escrites amb ulls d’abans d’ahir. Fa poc vaig anar a veure l’òpera Carmen, i acaba amb Don José apunyalant Carmen i dient «em podeu detenir, soc jo qui l’ha matat». Un crim masclista. I en canvi, anem a l’òpera, ens emocionem i aplaudim.. No hi ha prou llibertat d’expressió, tothom és assenyalat i dilapidat si diu el que d’altres pensen que no és correcte. Em sembla terrible. Els nous censors no van a l’òpera. Per culpa de vostè, ara ja saben el que hi passa.. He, he, ara començaran a revisar les òperes.. Quin és el seu eslògan preferit?. «Més que un club». Són només quatre paraules, però ens defineixen i ens identifiquen.. Ja surt el culer!. El Barça és la meva vida, és la prioritat.. Prefereix vendre molts llibres o que el Barça guanyi la Champions?. La Champions, naturalment. Ni en somnis hauria pensat que en la meva vida veuria cinc Champions del Barça. Si en veig més, ja és de propina.. Cada vegada més, som una marca de nosaltres mateixos. Amb les xarxes socials, tots som publicistes de nosaltres mateixos?. Cada vegada més, som una marca de nosaltres mateixos.. Doncs vengui’s amb un bon eslògan.. (Pensa) Hòstia, ara m’ha agafat en pilotes.. No és mal eslògan, no.. (Riallada) I tant. Vendrem molt.. Subscriu-te per seguir llegint
