La cantant francesa més internacional, Zaz, ultima els detalls del seu nou àlbum, Sains et saufs, que publicarà al setembre. Aquest estiu gira per l’Estat mentre en presenta alguns avançaments, com la recent On peut comme ça o Cerca de ti (mon amour), en què referma la simpatia pel castellà que li va transmetre la seva mare, que era professora d’espanyol. El festival Sons del Món de Roses acollirà divendres un dels dos únics concerts que oferirà a Catalunya aquest estiu després de fer el ple a la Ciutadella ara fa dos anys.
La cantant francesa més internacional, Zaz, ultima els detalls del seu nou àlbum, Sains et saufs, que publicarà al setembre. Aquest estiu gira per l’Estat mentre en presenta alguns avançaments, com la recent On peut comme ça o Cerca de ti (mon amour), en què referma la simpatia pel castellà que li va transmetre la seva mare, que era professora d’espanyol. El festival Sons del Món de Roses acollirà divendres un dels dos únics concerts que oferirà a Catalunya aquest estiu després de fer el ple a la Ciutadella ara fa dos anys.
La cantant francesa més internacional, Zaz, ultima els detalls del seu nou àlbum, Sains et saufs, que publicarà al setembre. Aquest estiu gira per l’Estat mentre en presenta alguns avançaments, com la recent On peut comme ça o Cerca de ti (mon amour), en què referma la simpatia pel castellà que li va transmetre la seva mare, que era professora d’espanyol. El festival Sons del Món de Roses acollirà divendres un dels dos únics concerts que oferirà a Catalunya aquest estiu després de fer el ple a la Ciutadella ara fa dos anys.. Sempre és un moment especial per a mi venir a Espanya. Vinc des de la meva infància. M’encanta aquest país, la cultura i la manera de viure. En aquest nou àlbum, com en tots, canto una mica en espanyol. He volgut obrir-me com mai abans i portar els meus desitjos fins al final. És un disc molt personal. Tots ho són, però aquest arriba en un moment en el qual potser em sento més lliure, més conscient del meu camí, de qui soc i del que vull per estar bé. Conté tot això: la meva trajectòria, les meves experiències. A vegades és una cosa intensa, però estic feliç amb això. Sempre he estat molt sincera en les meves cançons.. Musicalment també volia anar fins al final amb les meves idees. Volia barrejar música electrònica amb jazz, i experimentar molt amb la veu. Tot això ho vam fer a Brussel·les amb el duo de productors Puggy. Vam fer cors, harmonies, hi ha moltes textures. A vegades, fins i tot creant instruments amb la meva veu. Vam provar mil coses, sense por: amb els sons, instruments, maneres de cantar… Em vaig sentir més acompanyada que mai. Va ser molt agradable. Vaig trobar a les persones adequades i estic molt orgullosa de l’àlbum. Em vaig divertir i ho vam donar tot.. Sí, tinc una relació especial amb Espanya, vinc des de la infància. La meva mare hi tenia amics i solíem anar amb freqüència a Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. Tinc mil records de la natura, d’alegria… De veritat, m’encantaven aquestes vacances. Fins i tot diuen que somiava en espanyol. No soc bilingüe en absolut, però hi ha alguna cosa de la meva identitat en la llengua espanyola. Sento l’espanyol. Per això em sento tan bé a Espanya i també a l’Amèrica Llatina. Hi ha una cosa comuna, espontània, directa. Les ganes de viure junts, de compartir. Recordo les festes de poble on cadascú portava un plat de casa i ho posàvem tot en comú. Per mi, això era increïble. Realment, hi ha tantes coses que m’emocionaven -i que encara m’emocionen- a Espanya… També en la sonoritat, quan canto passa una cosa especial. Crec que en una altra vida vaig ser espanyola! (riu).. Potser senten el meu amor sincer per Espanya i la meva connexió amb aquesta cultura. Només tinc sentiments positius quan penso en Espanya. Però si soc honesta -i no necessàriament modesta (riu)-, sento aquesta rebuda en altres països cosa que em fa pensar que hi ha una cosa universal en l’energia dels concerts. Crec que a la gent li agrada la meva espontaneïtat, aquesta energia que dono en nodrir-me del que rebut. També hi ha la meva música, aquesta mescla de jazz, jazz manouche, chanson francesa, a vegades rock… Sento que connecto amb la gent més enllà de l’idioma, encara que molts em diuen que han après francès amb les meves cançons. I hi ha la meva sonoritat, amb un punt gamberro… Però, en el fons, poc importen les raons: cantem i ballem en tots els escenaris del món, i això és el que m’encén!. Sí, crec que hi ha temes que m’importen molt. Volia parlar de coses que fan bé. Era important per a mi escriure sobre això. Sains et saufs m’encanta, és una explosió d’energia. Vaig explicar tot el que sentia i això es va traduir així amb els autors i compositors amb els qui vaig treballar. És un tema ple de llum. És, abans que res, una crida al respecte propi.. Malgrat la mirada dels altres, encara que siguem diferents -o creguem ser-ho-, tots tenim una cosa màgica, bella, forta, que ens fa únics. I a vegades, això és precisament la nostra raó de ser. I cal escoltar-ho. I també, cuidar-se. Malgrat totes les atrocitats que passen al món, més val que comencem per nosaltres mateixos. Si volem pau al món, hem de buscar-la dins nostre. Estic molt feliç d’haver fet aquest àlbum i de poder cantar-lo en l’escenari. Em sento identificada amb la gent. No soc l’única que viu tot això. Són temes comuns: fer-se preguntes, les guerres… Estem destruint aquest bell planeta i això em torna boja. Però, què puc fer excepte cuidar-me per a poder ajudar els altres, cantar i cridar les meves paraules?. Zaz en l’actuació del 2023 a la Ciutadella de Roses, també dins el Festival Sons del Món. / Gemma Martz. Tot. Canto des que era molt petita. En el fons, encara que no estigués formulat així, crec que sempre vaig saber que no hi havia cap altre camí possible. Podria haver estat un camí més amateur, però hauria cantat. Hauria fet música. Potser no hauria sabut fer una altra cosa. La música m’ha portat llibertat i la sort increïble de poder viatjar pel món. I sobretot, de trobar-me amb persones molt diferents. Persones del públic que m’han compartit coses molt profundes o amb els qui simplement he ballat. Autors, compositors, músics, realitzadors… La música m’ha portat mil sorpreses belles, i tinc moltes ganes del que vindrà!. El confinament va ser una cosa molt particular. Bé, crec que ho va ser per a tots. Quina època tan estranya. Jo ho vaig viure com un nou començament. En realitat, ja tenia previst parar, és cert, i de sobte em vaig veure obligada a fer-ho. Vaig fer balanç. Vaig deixar el tabac, l’alcohol, el cafè… Vaig deixar de menjar animals, vaig fer dejuni… Vaig canviar moltes coses de la meva vida i vaig mirar tot el que encara estava amagat sota la catifa. Al final, vaig treballar molt en mi mateixa. Vaig enfrontar les meves pors i vaig avançar.. Avui crec que soc més conscient de qui soc. Potser més sensible, però per això mateix, gaudeixo més de la vida, del que em passa i, per exemple, de les sensacions en l’escenari. Sento que gaudeixo més i, per això, també dono més.. Continuo gaudint molt interpretant les cançons dels meus discos anteriors. Des de Je veux, que és un autèntic interruptor d’alegria, fins a tots els meus èxits, passant pels meus clàssics de jazz manouche. Veig l’alegria en els ulls de la gent i això ho és tot. Això és el que em dona vida.. Fem un repertori amb tot l’equip per a construir una cosa dinàmica i equilibrada. Hi haurà els temes antics per a cantar i ballar amb la gent. I hi ha els nous, que ja sento que són volguts i incorporats pel públic. Per descomptat, Sains et saufs; Je pardonne, on comparteixo un missatge molt personal de perdó; i també Mon cœur tu es fou, un poema iranià de Forough Farrokhzad al qual vam posar música per a transmetre el seu desig de llibertat, la seva feminitat i tota aquesta personalitat que tant desafiava l’ordre establert… Els temes nous són moments intensos i de gran connexió, per això faig aquesta feina.. Subscriu-te per seguir llegint
