El rosinc Toni Blanch ja ha perdut el compte de les construccions de pedra seca que ha geolocalitzat a tot el cap de Creus des que va iniciar la seva personal croada l’estiu del 2019. La seva tasca, com la d’altres desenes de voluntaris i entitats dels Països Catalans, ha permès fer créixer la Wikipedra, un espai web de referència sobre aquesta mena de construccions, i situar l’Alt Empordà com una de les zones del país amb més densitat. «El cap de Creus ja era conegut, però ara se li dona imatge a cada tram de pedra que hi ha i permet sensibilitzar», afirma Toni Blanch qui és del parer que ara el que caldria és catalogar i documentar-ho tècnicament i històricament, una tasca que van començar a fer Manel Donat i Vicenç Armangué fa un temps, per encàrrec de l’anterior consistori rosinc, però que ara es troba aturada.
El rosinc Toni Blanch ja ha perdut el compte de les construccions de pedra seca que ha geolocalitzat a tot el cap de Creus des que va iniciar la seva personal croada l’estiu del 2019. La seva tasca, com la d’altres desenes de voluntaris i entitats dels Països Catalans, ha permès fer créixer la Wikipedra, un espai web de referència sobre aquesta mena de construccions, i situar l’Alt Empordà com una de les zones del país amb més densitat. «El cap de Creus ja era conegut, però ara se li dona imatge a cada tram de pedra que hi ha i permet sensibilitzar», afirma Toni Blanch qui és del parer que ara el que caldria és catalogar i documentar-ho tècnicament i històricament, una tasca que van començar a fer Manel Donat i Vicenç Armangué fa un temps, per encàrrec de l’anterior consistori rosinc, però que ara es troba aturada.
El rosinc Toni Blanch ja ha perdut el compte de les construccions de pedra seca que ha geolocalitzat a tot el cap de Creus des que va iniciar la seva personal croada l’estiu del 2019. La seva tasca, com la d’altres desenes de voluntaris i entitats dels Països Catalans, ha permès fer créixer la Wikipedra, un espai web de referència sobre aquesta mena de construccions, i situar l’Alt Empordà com una de les zones del país amb més densitat. «El cap de Creus ja era conegut, però ara se li dona imatge a cada tram de pedra que hi ha i permet sensibilitzar», afirma Toni Blanch qui és del parer que ara el que caldria és catalogar i documentar-ho tècnicament i històricament, una tasca que van començar a fer Manel Donat i Vicenç Armangué fa un temps, per encàrrec de l’anterior consistori rosinc, però que ara es troba aturada.
«El cap de Creus va ser un paisatge tan humanitzat que és inevitable trobar-ne quan hi passeges», reflexiona Blanch qui encara ara descobreix construccions. Poques ja al seu entorn més proper, Roses, comenta, tot i que ha tingut sorpreses agradables aquest any en localitzar, quasi per casualitat, un forn de calç al mas de Montjoi de Baix, que feia temps que cercava a partir d’un antic mapa publicat en el llibre ‘Els masos de Roses’ de Joan Rabell, i la barraca de la torre del mas de can Figa, entre altres. El seu actual radi d’acció, tot i que de forma més ocasional, s’estén cap al Port de la Selva, Cadaqués i la Selva de Mar, ja que aquesta és una zona molt verge on va començar ell a explorar i, posteriorment, després d’un incendi, se li va unir Josep Maria Najes, de Palau-saverdera. Blanch explica que han constatat com els particulars que tenen construccions d’aquest estil a la zona de la Garriga estan «més predisposats a arreglar-les o que se’ls netegi la zona» que no altres masos del cap de Creus. Tot i això, el naixement de l’associació Rodes, que es va presentar l’abril passat, creu que pot ser un avenç, ja que «s’implicarà en el patrimoni històric de la vila i disposarà de comissions de treball, una d’elles, dedicada a la pedra seca» de la qual formarà part. Segons el seu parer, el que seria important «és fer un treball d’arxiu, moure’s entre escriptures o capbreus, i trobar els noms d’aquestes construccions i els terrenys on es troben».
La barraca de la torre del mas de can Figa. / Cedides per Toni Blanch
Que Roses manté viu l’interès per divulgar aquest patrimoni lligat a la terra queda patent en l’adhesió, de nou, a la Setmana de la Pedra Seca. Una de les primeres activitats que ja s’han previst és la presentació, el 29 de novembre a la biblioteca, del llibre ‘La pedra seca al Cap de Creus’ de Jenar Fèlix, que recull més de sis-centes fotografies dels principals elements de pedra seca del cap de Creus peninsular.