Joan Gaspart Solves (Barcelona, 1944) és empresari hoteler i va ser president del Sant Andreu de 2004 a 2011. Però la seva vinculació amb el club quadribarrat ve de molt abans, ara fa més de tres dècades, quan va començar a ajudar el club com a mecenes. Amb ell, el club es va quedar dues vegades a les portes de fer el salt al futbol professional, els anys 1992 i 2010. I, des que va deixar de ser president i propietari, ha continuat seguint de prop l’actualitat andreuenca. Perspectiva històrica per analitzar el present i el futur.. Començant pel més recent, com valores l’ascens a Primera RFEF?. El vaig poder viure en primera persona al Narcís Sala i en faig una valoració molt positiva. L’ambient va ser espectacular i m’ho vaig passar molt bé. El Sant Andreu mereix estar tan amunt com li permetin les seves possibilitats, i aquest ascens és importantíssim per seguir creixent. Demano a l’afició que sigui feliç i gaudeixi d’aquest moment i del que s’ha aconseguit. Amb la passió que tenim pel nostre Sant Andreu hem de seguir somiant amb els nous èxits que vindran.. Mirant enrere, com recordes la teva etapa al Sant Andreu?. Vaig gaudir molt de la meva etapa, vaig ser molt ben tractat. Les assemblees que jo feia eren per sentir l’opinió de la gent. Si la gent no hi estava d’acord, jo seguia la seva idea. No m’agrada el model de societat anònima esportiva. Ho vaig haver de fer per pujar, perquè llavors era una obligació; si no, no ho hauria fet mai. Jo defenso que els clubs siguin dels seus socis.. Quin record tens de Natxo González?. Natxo va ser entrenador amb mi, el vaig fitxar jo. És un dels millors entrenadors del futbol espanyol en aquestes categories. A més, és una persona maquíssima, i espero que li surtin molt bé les coses. Especialment ara, després de l’ensurt de l’infart que va patir recentment, el que més desitjo és que es recuperi aviat. M’alegro que el Sant Andreu hagi pogut ascendir amb ell, ja que s’ho mereix, i espero que ara pugui continuar pujant fins a Segona Divisió. És el lloc que ens correspon. Ens ho van robar a Lugo.. Van ser complicats els grans fitxatges d’aquella època?. Complicats no, perquè tots eren amics i estaven encantats amb el projecte. Es van integrar moltíssim. Per exemple, Calderé, amb l’escàndol de Lugo, es va endur un disgust com no us podeu imaginar. Recordo que vaig estar amb l’equip per dir-los que no passava res, que havíem de continuar lluitant, però ell estava molt afectat. Són necessaris aquests jugadors per competir al món del futbol.. El teu fitxatge estrella probablement va ser el d’Azcona. Com es va gestar?. Li vaig demostrar que el Sant Andreu era molt més que un equip de futbol de Tercera Divisió. Era un equip que aspirava a pujar a Primera. Però, sempre dic el mateix, si a Madrid tenen el Madrid, l’Atlético, el Getafe, el Rayo… Barcelona, a banda del Barça i l’Espanyol, hauria de poder tenir més equips a l’elit. Les institucions catalanes i de Barcelona haurien d’ajudar els clubs d’aquí en aquest sentit.. Què et ve al cap quan sents el nom de Japón Sevilla?. No em trauran mai del cap aquest nom. Vam fer una temporada sensacional, ens mereixíem pujar. Vam guanyar aquell partit, van ignorar un gol i un penal claríssim a les acaballes i és d’aquests fets que no oblides mai. Si haguéssim pujat aquell dia, el club s’hauria consolidat molts anys a Segona Divisió, n’estic completament segur.. Joan Gaspart, al Narcís Sala el dia del partit de l’ascens a Primera RFEF | Álvaro Martín. Has seguit l’arribada de Taito Suzuki? Com la valores?. El vaig conèixer fa unes setmanes a la llotja del camp del Barça, en un partit contra el Mallorca. Tothom qui pugui ajudar el club és important. Ja li vaig comentar que em tenia a la seva disposició per ajudar. En aquests clubs és important que qui tingui el poder també tingui prou capacitat econòmica per poder ser competitius. Estic segur que Taito Suzuki ho farà bé. Ha d’escoltar l’afició i cuidar el futbol base, a més d’impulsar al primer equip.. Què li recomanaries al president Taito Suzuki?. Quan el Sant Andreu es va convertir en societat anònima esportiva, una de les condicions sine qua non era que no es podia canviar ni l’escut ni el nom del Sant Andreu. Continuo pensant que això no es pot tocar. El club tampoc pot marxar de l’estadi. Nosaltres ens en vam anar temporalment perquè volíem reformar el Narcís Sala, però sempre amb la tranquil·litat que un cop acabéssim les obres tornaríem. Per això ens vam haver de traslladar a Montjuïc. Això sí, vam guanyar tots els partits al Lluís Companys. Per tant, li aconsellaria que lluiti perquè el Sant Andreu sempre sigui fidel a les seves tradicions, i no perdi mai l’arrelament.. Finalment, com valores que s’hagi aconseguit la gespa natural per al Narcís Sala?. Ha estat complicat, s’ha hagut de lluitar, però afortunadament tot ha acabat bé. M’alegro que finalment l’Ajuntament de Barcelona hagi acceptat instal·lar gespa natural al Narcís Sala. Imagino que, després de tota la mobilització social que hi ha hagut, l’alcalde Jaume Collboni ha entès que fer marxar el club del lloc on ha estat gairebé tota la vida hauria estat un error històric monumental. Manuel Camino i Taito Suzuki ja sabien que em tenien a la seva disposició per evitar que ens fessin fora del nostre estadi. Però, en definitiva, el desenllaç és un encert. El Sant Andreu s’ha de quedar a Sant Andreu, ara i sempre.. L’entrada Joan Gaspart: “És un encert que Collboni hagi acceptat posar gespa natural al Narcís Sala” ha aparegut primer a Andreuenc.
Joan Gaspart Solves (Barcelona, 1944) és empresari hoteler i va ser president del Sant Andreu de 2004 a 2011. Però la seva vinculació amb el club quadribarrat ve de molt abans, ara fa més de tres dècades, quan va començar a ajudar el club com a mecenes. Amb ell, el club es va quedar dues vegades a les portes de fer el salt al futbol professional, els anys 1992 i 2010. I, des que va deixar de ser president i propietari, ha continuat seguint de prop l’actualitat andreuenca. Perspectiva històrica per analitzar el present i el futur.. Començant pel més recent, com valores l’ascens a Primera RFEF?. El vaig poder viure en primera persona al Narcís Sala i en faig una valoració molt positiva. L’ambient va ser espectacular i m’ho vaig passar molt bé. El Sant Andreu mereix estar tan amunt com li permetin les seves possibilitats, i aquest ascens és importantíssim per seguir creixent. Demano a l’afició que sigui feliç i gaudeixi d’aquest moment i del que s’ha aconseguit. Amb la passió que tenim pel nostre Sant Andreu hem de seguir somiant amb els nous èxits que vindran.. Mirant enrere, com recordes la teva etapa al Sant Andreu?. Vaig gaudir molt de la meva etapa, vaig ser molt ben tractat. Les assemblees que jo feia eren per sentir l’opinió de la gent. Si la gent no hi estava d’acord, jo seguia la seva idea. No m’agrada el model de societat anònima esportiva. Ho vaig haver de fer per pujar, perquè llavors era una obligació; si no, no ho hauria fet mai. Jo defenso que els clubs siguin dels seus socis.. Quin record tens de Natxo González?. Natxo va ser entrenador amb mi, el vaig fitxar jo. És un dels millors entrenadors del futbol espanyol en aquestes categories. A més, és una persona maquíssima, i espero que li surtin molt bé les coses. Especialment ara, després de l’ensurt de l’infart que va patir recentment, el que més desitjo és que es recuperi aviat. M’alegro que el Sant Andreu hagi pogut ascendir amb ell, ja que s’ho mereix, i espero que ara pugui continuar pujant fins a Segona Divisió. És el lloc que ens correspon. Ens ho van robar a Lugo.. Van ser complicats els grans fitxatges d’aquella època?. Complicats no, perquè tots eren amics i estaven encantats amb el projecte. Es van integrar moltíssim. Per exemple, Calderé, amb l’escàndol de Lugo, es va endur un disgust com no us podeu imaginar. Recordo que vaig estar amb l’equip per dir-los que no passava res, que havíem de continuar lluitant, però ell estava molt afectat. Són necessaris aquests jugadors per competir al món del futbol.. El teu fitxatge estrella probablement va ser el d’Azcona. Com es va gestar?. Li vaig demostrar que el Sant Andreu era molt més que un equip de futbol de Tercera Divisió. Era un equip que aspirava a pujar a Primera. Però, sempre dic el mateix, si a Madrid tenen el Madrid, l’Atlético, el Getafe, el Rayo… Barcelona, a banda del Barça i l’Espanyol, hauria de poder tenir més equips a l’elit. Les institucions catalanes i de Barcelona haurien d’ajudar els clubs d’aquí en aquest sentit.. Què et ve al cap quan sents el nom de Japón Sevilla?. No em trauran mai del cap aquest nom. Vam fer una temporada sensacional, ens mereixíem pujar. Vam guanyar aquell partit, van ignorar un gol i un penal claríssim a les acaballes i és d’aquests fets que no oblides mai. Si haguéssim pujat aquell dia, el club s’hauria consolidat molts anys a Segona Divisió, n’estic completament segur.. Joan Gaspart, al Narcís Sala el dia del partit de l’ascens a Primera RFEF | Álvaro Martín. Has seguit l’arribada de Taito Suzuki? Com la valores?. El vaig conèixer fa unes setmanes a la llotja del camp del Barça, en un partit contra el Mallorca. Tothom qui pugui ajudar el club és important. Ja li vaig comentar que em tenia a la seva disposició per ajudar. En aquests clubs és important que qui tingui el poder també tingui prou capacitat econòmica per poder ser competitius. Estic segur que Taito Suzuki ho farà bé. Ha d’escoltar l’afició i cuidar el futbol base, a més d’impulsar al primer equip.. Què li recomanaries al president Taito Suzuki?. Quan el Sant Andreu es va convertir en societat anònima esportiva, una de les condicions sine qua non era que no es podia canviar ni l’escut ni el nom del Sant Andreu. Continuo pensant que això no es pot tocar. El club tampoc pot marxar de l’estadi. Nosaltres ens en vam anar temporalment perquè volíem reformar el Narcís Sala, però sempre amb la tranquil·litat que un cop acabéssim les obres tornaríem. Per això ens vam haver de traslladar a Montjuïc. Això sí, vam guanyar tots els partits al Lluís Companys. Per tant, li aconsellaria que lluiti perquè el Sant Andreu sempre sigui fidel a les seves tradicions, i no perdi mai l’arrelament.. Finalment, com valores que s’hagi aconseguit la gespa natural per al Narcís Sala?. Ha estat complicat, s’ha hagut de lluitar, però afortunadament tot ha acabat bé. M’alegro que finalment l’Ajuntament de Barcelona hagi acceptat instal·lar gespa natural al Narcís Sala. Imagino que, després de tota la mobilització social que hi ha hagut, l’alcalde Jaume Collboni ha entès que fer marxar el club del lloc on ha estat gairebé tota la vida hauria estat un error històric monumental. Manuel Camino i Taito Suzuki ja sabien que em tenien a la seva disposició per evitar que ens fessin fora del nostre estadi. Però, en definitiva, el desenllaç és un encert. El Sant Andreu s’ha de quedar a Sant Andreu, ara i sempre.. L’entrada Joan Gaspart: “És un encert que Collboni hagi acceptat posar gespa natural al Narcís Sala” ha aparegut primer a Andreuenc.
Esport | Andreuenc
