Sant Andreu de Palomar ha sortit als carrers per celebrar l’ascens de la Unió Esportiva a Primera RFEF. Dues setmanes després de certificar-lo matemàticament, ha arribat la celebració oficial i l’afició s’ha tornat a superar fins al punt de desbordar la capacitat de la plaça d’Orfila. No hi cabia ni una agulla: milers i milers de persones han omplert cada metre quadrat de la seva superfície. Una nova fita que, per més que es normalitzi, no ha de deixar de sorprendre. El futbol popular està més viu que mai i el Sant Andreu és el seu màxim exponent.. Com marca la tradició, en arribar a la plaça l’equip ha estat rebut a la Parròquia de Sant Andreu. Enguany, però, no hi ha pogut entrar l’afició, ja que les obres en curs a l’església andreuenca en limiten l’aforament. Ha estat un acte breu, en el qual fins i tot el mossèn s’ha acabat posant la samarreta del Sant Andreu. L’entrada i la sortida de la comitiva s’han acompanyat de repics de campanes i s’han encès bengales des del campanar. No hi ha faltat la reivindicació: la façana ha lluït durant una bona estona una pancarta que deia “La UESA? Al Narcís Sala!”, recordant la lluita que hi ha hagut per aconseguir el canvi a gespa natural per competir a la nova categoria.. Tot seguit, l’equip ha creuat la plaça per anar fins a la Seu del Districte. Només el president institucional, Manuel Camino, el director general, José Manuel Pérez, i els capitans han pujat a la balconada amb la copa de campions de Segona RFEF, on han estat rebuts per les autoritats del Districte de Sant Andreu: la presidenta, Rosa Suriñach, i la regidora Marta Villanueva. Problemes estructurals han impedit que hi pogués sortir tota la plantilla i, com a alternativa, s’ha habilitat una tarima des d’on han continuat els parlaments de la resta de jugadors i del cos tècnic. L’única absència ha estat la de l’entrenador Natxo González, encara convalescent de l’infart que va patir el mes d’abril.. La comunió i la germanor entre l’equip i l’afició han estat totals. Els parlaments i els agraïments s’han anat intercalant amb una gran varietat de càntics, tot plegat acompanyat de fum, bengales i coets. Deliri total per posar punt final a una temporada gloriosa. La part formal de la celebració ha finalitzat amb l’equip, acompanyat de tota la plaça, cantant el Boig per tu de Sau i Els Segadors. L’himne nacional de Catalunya ha estat la nota solemne d’un acte que ha destil·lat catalanitat en tot moment, com també havia quedat palès prèviament quan tothom ha corejat el Virolai, que sempre es reivindica a les grades de l’estadi Narcís Sala.. La festa, però, no s’ha acabat quan els jugadors han baixat de la tarima: ha seguit amb l’equip a peu de plaça, barrejat amb l’afició. Els brindis, els autògrafs i les fotografies s’han anat succeint mentre la celebració es resistia a acabar. La pirotècnia, la llum i l’olor de pólvora han seguit impregnant l’ambient. Tothom tenia ganes de més i la disbauxa ha seguit quan ja s’havia post el sol.. La rua dels campions, al seu pas pel carrer Gran de Sant Andreu | Andreuenc. Rua dels campions del Narcís Sala a Orfila. Abans de la traca final a la plaça del cor de Sant Andreu de Palomar, s’ha dut a terme la rua dels campions. Ha sortit de l’estadi andreuenc i ha recorregut a peu el carrer de Santa Coloma, la rambla de l’Onze de Setembre i els carrers Gran de Sant Andreu i de l’Ajuntament, i ha sumat centenars de persones al seu pas en direcció cap a Orfila. Com ara fa tres anys, llavors amb motiu de l’ascens a Segona RFEF, jugadors, cos tècnic, directius i afició han fet pinya de manera conjunta. Una escena només pròpia del futbol popular, que trenca totes les barreres del futbol modern. L’essència i la màgia del Sant Andreu, que es manté i es consolida malgrat anar pujant categories.. L’entrada Èxtasi quadribarrat: milers de persones fan petita la plaça d’Orfila per celebrar l’ascens ha aparegut primer a Andreuenc.
Sant Andreu de Palomar ha sortit als carrers per celebrar l’ascens de la Unió Esportiva a Primera RFEF. Dues setmanes després de certificar-lo matemàticament, ha arribat la celebració oficial i l’afició s’ha tornat a superar fins al punt de desbordar la capacitat de la plaça d’Orfila. No hi cabia ni una agulla: milers i milers de persones han omplert cada metre quadrat de la seva superfície. Una nova fita que, per més que es normalitzi, no ha de deixar de sorprendre. El futbol popular està més viu que mai i el Sant Andreu és el seu màxim exponent.. Com marca la tradició, en arribar a la plaça l’equip ha estat rebut a la Parròquia de Sant Andreu. Enguany, però, no hi ha pogut entrar l’afició, ja que les obres en curs a l’església andreuenca en limiten l’aforament. Ha estat un acte breu, en el qual fins i tot el mossèn s’ha acabat posant la samarreta del Sant Andreu. L’entrada i la sortida de la comitiva s’han acompanyat de repics de campanes i s’han encès bengales des del campanar. No hi ha faltat la reivindicació: la façana ha lluït durant una bona estona una pancarta que deia “La UESA? Al Narcís Sala!”, recordant la lluita que hi ha hagut per aconseguir el canvi a gespa natural per competir a la nova categoria.. Tot seguit, l’equip ha creuat la plaça per anar fins a la Seu del Districte. Només el president institucional, Manuel Camino, el director general, José Manuel Pérez, i els capitans han pujat a la balconada amb la copa de campions de Segona RFEF, on han estat rebuts per les autoritats del Districte de Sant Andreu: la presidenta, Rosa Suriñach, i la regidora Marta Villanueva. Problemes estructurals han impedit que hi pogués sortir tota la plantilla i, com a alternativa, s’ha habilitat una tarima des d’on han continuat els parlaments de la resta de jugadors i del cos tècnic. L’única absència ha estat la de l’entrenador Natxo González, encara convalescent de l’infart que va patir el mes d’abril.. La comunió i la germanor entre l’equip i l’afició han estat totals. Els parlaments i els agraïments s’han anat intercalant amb una gran varietat de càntics, tot plegat acompanyat de fum, bengales i coets. Deliri total per posar punt final a una temporada gloriosa. La part formal de la celebració ha finalitzat amb l’equip, acompanyat de tota la plaça, cantant el Boig per tu de Sau i Els Segadors. L’himne nacional de Catalunya ha estat la nota solemne d’un acte que ha destil·lat catalanitat en tot moment, com també havia quedat palès prèviament quan tothom ha corejat el Virolai, que sempre es reivindica a les grades de l’estadi Narcís Sala.. La festa, però, no s’ha acabat quan els jugadors han baixat de la tarima: ha seguit amb l’equip a peu de plaça, barrejat amb l’afició. Els brindis, els autògrafs i les fotografies s’han anat succeint mentre la celebració es resistia a acabar. La pirotècnia, la llum i l’olor de pólvora han seguit impregnant l’ambient. Tothom tenia ganes de més i la disbauxa ha seguit quan ja s’havia post el sol.. La rua dels campions, al seu pas pel carrer Gran de Sant Andreu | Andreuenc. Rua dels campions del Narcís Sala a Orfila. Abans de la traca final a la plaça del cor de Sant Andreu de Palomar, s’ha dut a terme la rua dels campions. Ha sortit de l’estadi andreuenc i ha recorregut a peu el carrer de Santa Coloma, la rambla de l’Onze de Setembre i els carrers Gran de Sant Andreu i de l’Ajuntament, i ha sumat centenars de persones al seu pas en direcció cap a Orfila. Com ara fa tres anys, llavors amb motiu de l’ascens a Segona RFEF, jugadors, cos tècnic, directius i afició han fet pinya de manera conjunta. Una escena només pròpia del futbol popular, que trenca totes les barreres del futbol modern. L’essència i la màgia del Sant Andreu, que es manté i es consolida malgrat anar pujant categories.. L’entrada Èxtasi quadribarrat: milers de persones fan petita la plaça d’Orfila per celebrar l’ascens ha aparegut primer a Andreuenc.
Esport | Andreuenc
