L’escriptor Martí Gironell va presentar a la biblioteca de Figueres La Llibreria de les Hores Mortes, la nova novel·la de l’escriptora Laura Autonell (Taradell, 1963), publicada per Columna. L’acte va transcórrer en una conversa que va transcendir la mateixa obra per convertir-se en una reivindicació dels llibres, les llibreries i les persones que ens ajuden a començar de nou. Va ser una xerrada profunda sobre les persones, els barris i les segones oportunitats. En paraules del conductor de l’acte, podem veure l’obra com «una invitació a tornar a començar» i «una oda a les segones oportunitats», una lectura que va compartir la mateixa autora.
L’escriptor Martí Gironell va presentar a la biblioteca de Figueres La Llibreria de les Hores Mortes, la nova novel·la de l’escriptora Laura Autonell (Taradell, 1963), publicada per Columna. L’acte va transcórrer en una conversa que va transcendir la mateixa obra per convertir-se en una reivindicació dels llibres, les llibreries i les persones que ens ajuden a començar de nou. Va ser una xerrada profunda sobre les persones, els barris i les segones oportunitats. En paraules del conductor de l’acte, podem veure l’obra com «una invitació a tornar a començar» i «una oda a les segones oportunitats», una lectura que va compartir la mateixa autora.
L’escriptor Martí Gironell va presentar a la biblioteca de Figueres La llibreria de les Hores Mortes, la nova novel·la de l’escriptora Laura Autonell (Taradell, 1963) publicada per Columna. L’acte va transcórrer en una conversa que va transcendir la mateixa obra per convertir-se en una reivindicació dels llibres, les llibreries i les persones que ens ajuden a començar de nou. Va ser una xerrada profunda sobre les persones, els barris i les segones oportunitats. En paraules del conductor de l’acte, podem veure l’obra com «una invitació a tornar a començar» i «una oda a les segones oportunitats», una lectura que va compartir la mateixa autora.. La protagonista, l’Etna, passa en qüestió de dies de viure una existència acomodada a quedar-se pràcticament sense res després de la mort del seu pare i d’una carta que capgira completament la seva identitat. L’únic llegat que conserva és un petit pis i el vell local familiar al Raval de Barcelona, on decideix obrir una llibreria. Però, com va remarcar el presentador, la història no parla només d’un negocI: «Parla dels llibres, però sobretot de les persones que hi entren», persones soles, gent gran, persones sense llar o veïns que simplement busquen un espai on sentir-se escoltats i trobar un lloc on començar de nou.. Autonell va triar el Raval perquè necessitava un contrast molt marcat entre la Barcelona benestant d’on prové l’Etna i un barri popular ple de vida i de diversitat. Tanmateix, durant la presentació va quedar clar que aquest Raval transcendeix el mapa urbà. «El Raval podria ser perfectament Figueres», va afirmar Gironell. «Els personatges són tan creïbles que els podríem trobar aquí mateix.». És precisament aquesta universalitat un dels grans encerts de la novel·la destacats en l’acte. Els conflictes que hi apareixen no pertanyen exclusivament a un barri de Barcelona, sinó que parlen de fragilitats humanes que poden existir a qualsevol ciutat. Aquí la llibreria acaba esdevenint un refugi; un espai on la literatura serveix d’excusa perquè les persones es trobin i on l’autora tampoc amaga sinó que visibilitza les dificultats econòmiques que comporta tirar endavant un comerç de proximitat.. Les trobades literàries que organitza l’Etna acaben construint una petita comunitat. Els llibres són el punt de partida, de la mateixa manera que les tres cartes que marquen el destí de la protagonista, però el que realment transforma els personatges són les converses setmanals que esperen amb entusiasme. En aquest sentit, una de les frases que millor va resumir l’esperit de l’obra va ser aquesta: «No és important el lloc, sinó de qui t’envoltes.». Per a Autonell, aquest és el veritable viatge de l’Etna. Quan arriba al Raval només veu degradació, de manera progressiva, però, descobreix que la riquesa del barri no és material sinó humana, i aprèn que tothom arrossega una motxilla invisible fent èmfasi en com «els llibres poden consolar, ajudar a entendre la pròpia vida i fins a empènyer-nos a continuar quan tot sembla perdut».. L’autora destaca alguns elements autobiogràfics darrere de la ficció. «La idea de la novel·la va néixer d’una fotografia d’una antiga «Taberna de les Hores Mortes» que havia fet anys enrere a l’Escala. Aquell nom va quedar-li gravat al pensament. També va explicar que bona part de la documentació del Raval va començar recorrent els seus carrers, i fins i tot observantlos a través de Google Street View; d’aquí va sorgir la inspiració física per a un dels personatges més estimats del llibre, en Santiago, un indigent acompanyat pel seu inseparable gos Dickens.. L’escriptora també va manifestar el paper fonamental que ha tingut una amiga llibretera, que va ser qui va llegir el seu primer manuscrit Un Polsim de Sal, i la va animar a publicar fent al·lusió a com les persones que confien en nosaltres ens poden canviar la vida. La presentació es va iniciar i va cloure amb una reflexió sobre el sector. Durant anys, biblioteques i llibreries semblaven institucions destinades a competir. Avui, en canvi, es reivindiquen com a espais complementaris. «Una biblioteca ens permet descobrir un llibre; una llibreria ens convida a fer-lo nostre i a compartir-lo. Totes dues, al capdavall, treballen amb el mateix material: les històries», va reblar Gironell.. La llibreria de les Hores Mortes parla de llibres i sobretot parla de persones. D’aquelles que un dia ho perden tot i descobreixen que, de vegades, el que sembla el final és només el principi d’una nova vida. Gironell va concloure que potser aquest és un dels motius pels quals la novel·la està obtenint tan bona acollida: «És una història que emociona perquè qualsevol de nosaltres podria reconèixer-se en algun dels seus personatges. Al capdavall, tots necessitem alguna vegada un lloc on sentir-nos escoltats. I, de vegades, aquest lloc és una llibreria».
