Rosa Maria Malé i Ita Custey són mare i filla i les dues persones que han esdevingut el motor i l’ànima d’un projecte social i cultural plenament consolidat que compleix vint-i-cinc anys. Parlem de la colla Dolça Tardor de Figueres que el pròxim 11 de juliol, a dos quarts de nou del vespre, celebren aquest primer quart segle d’existència amb un sopar-espectacle a la plaça Catalunya de Figueres. Els tiquets per assistir costen 20 euros i ja es poden adquirir a la seu del Casino Menestral Figuerenc. Les places seran limitades a unes dues-centes persones tot i que amb la possibilitat d’arribar fins a les tres-centes.
Rosa Maria Malé i Ita Custey són mare i filla i les dues persones que han esdevingut el motor i l’ànima d’un projecte social i cultural plenament consolidat que compleix vint-i-cinc anys. Parlem de la colla Dolça Tardor de Figueres que el pròxim 11 de juliol, a dos quarts de nou del vespre, celebren aquest primer quart segle d’existència amb un sopar-espectacle a la plaça Catalunya de Figueres. Els tiquets per assistir costen 20 euros i ja es poden adquirir a la seu del Casino Menestral Figuerenc. Les places seran limitades a unes dues-centes persones tot i que amb la possibilitat d’arribar fins a les tres-centes.
Rosa Maria Malé i Ita Custey són mare i filla i les dues persones que han esdevingut el motor i l’ànima d’un projecte social i cultural plenament consolidat que compleix vint-i-cinc anys. Parlem de la colla Dolça Tardor de Figueres que el pròxim 11 de juliol, a dos quarts de nou del vespre, celebren aquest primer quart segle d’existència amb un sopar-espectacle a la plaça Catalunya de Figueres. Els tiquets per assistir costen 20 euros i ja es poden adquirir a la seu del Casino Menestral Figuerenc. Les places seran limitades a unes dues-centes persones tot i que amb la possibilitat d’arribar fins a les tres-centes.. Rosa Maria Malé: Molts anys fa i ja hem arribat als vint-i-cinc, tot i que a mi no m’ho sembla i et diria que m’han passat deu. Passa volant. Ja ho deien, que la vida és un sospir. Així que cal aprofitar tots els moments que teniu, perquè la vida és molt curta. Per a nosaltres és molta la satisfacció per poder dir que ja hem arribat als vint-i-cinc, celebrar-ho una mica bé i sumar. A més, una de les raons primordials per mi és que estimo molt a aquest públic que ens ha sigut fidel durant tots aquests anys. Perquè no sempre s’omple la platea del Teatre El jardí després de vint-i-cinc anys i en l’últim espectacle que vam fer faltava una fila o una fila i mitja per omplir. Així que després de tot aquest temps és molt maco.. Rosa Maria Malé: Jo els agrairé sempre al públic de Figueres, en primer lloc, quan estava sola, que fèiem playback, que continuessin seguint fidels.. Rosa Maria Malé: El primer any vaig començar aquí, on estic asseguda ara, al sofà de casa meva, a la sala d’estar, amb vuit persones més i jo, nou. I llavors només feien playback i prou. Però després va arribar el timoner de la barca, com dic jo, que és la meva filla, la Ita, que el seu somni de tota la vida havia sigut ser ballarina, però com tenia el nen jovenet va deixar-ho. Amb tres anyets ja la vaig portar a la Carme Trèmols i en acabat anava a Girona amb el tren. La seva il·lusió era ser ballarina, i la meva cantant lírica o artista de teatre dramàtic. Totes dues anàvem una mica unides en aquest sentit. Al final, gràcies a ella, la història de la colla s’ha pogut allargar més del que jo pensava. També gràcies al Casino Menestral i a la directora d’aleshores, Marta Subirós, que ens va obrir les portes.. Rosa Maria Malé: Oi tant, perquè jo vaig començar aquí a casa meva, però necessitàvem un lloc i com la Ita ja feia classes de teatre al Casino, que ja era coneguda, ens van obrir les portes i fins ara. S’ha de donar les gràcies als directors que hi ha hagut.. Ita Custey: Gairebé. El que passa que al principi els ajudava més en coses de tràmits, de papers i així, i ho feien més ells, la veritat, al principi. Anaven al Casino a assajar els matins, i jo als matins, treballava. Llavors vaig començar a fer algun número, a muntar-los alguna petita coreografia. Després vaig animar que vinguessin alguns alumnes que jo tenia a l’escola de teatre, al Casino. En entrar quatre o cinc noies i nois més joves també van començar a fer alguna cosa més de coreografia.. Ita Custey.: Que era una bona idea. I al principi s’ho feien molt tots ells, la veritat, muntaven ells. La mare tenia 63 anys.. Rosa Maria Malé: Sí. Necessitava no buidar el meu cervell, sinó emplenar-lo molt d’altres coses, posar-me una mica activa.. Rosa Maria Malé: Havia fet teatre i també les disfresses, que també m’agradaven molt. Estàvem al Club Sant Jordi de la Caixa i fèiem festes i jo era la que sempre els deixava els barrets o les corbates perquè aquí, a casa, sempre hi ha hagut de to. I fèiem excursions i Carnavals, ens disfressàvem. Jo sempre portava la batuta, animava els altres. Així vam anar començant i animant a alguns més per muntar la colla. Alguns ja havien actuat alguna vegada al casal de la gent gran i ho van deixar per venir amb mi. I així es va continuar.. Fa uns anys, vaig sembrar una llavor amb una terra molt bona, per mi la millor del món, la de l’Empordà, i com que la terra és bona, la llavor ha fructificat». Rosa Maria Malé: Sí, i gent nova, més jove, algú que ja sabia ballar una mica més. Una vegada en una entrevista em van preguntar què els demanava a la gent per entrar a la Dolça Tardor i els vaig respondre que només una sola cosa, que sigui bona persona, perquè si no saben de ballar, ja tindran qui els hi ensenyarà. Res més, ser bona persona.. Rosa Maria Malé: És com una família. I ara hauríem de muntar una guarderia perquè un noi, que tenia set o vuit anys quan la Ita li feia classes de teatre, va entrar a la colla la Dolça Tardor. Doncs aquest noi ja té una criatura, que l’any que ve, si Déu vol, ja actuarà segurament i té cap a dos anyets, em penso. Un altre integrant va començar amb divuit o dinou anys i ara ja té una nena de quatre anys i un nen de sis que ja actuen amb nosaltres. És a dir, com una família. En un escrit que els hi vaig fer, els vaig dir que jo, fa uns anys, vaig sembrar una llavor amb una terra molt bona, per mi la millor del món, la de l’Empordà. I com que la terra és bona, la llavor ha fructificat, i ara ja són pares, avis, i sogres, cunyats i fills, i de tot.. Ita Custey: Vam pensar que havíem de fer alguna cosa una mica diferent, més sonat, més gros. L’any passat vam fer un videoclip; l’anterior, una pel·lícula i l’altre, un llibre. Vam pensar què podíem fer? Fa deu anys vam fer un sopar-espectacle i vam pensar que hauríem de tornar a repetir-lo. Així estem organitzant-ho a la plaça Catalunya, el dia 11 de juliol, un sopar i després un espectacle, però durant el sopar també hi haurà sorpreses, no serà un sopar seriós amb tot de cosetes entremig. Després l’espectacle serà més curt dels que fem al Teatre El Jardí, perquè, evidentment, ja haurem sopat, hem de fer espectacle una mica més curt, diferent del que farem el 22 de novembre al Teatre amb celebració i tot, com sempre hem fet una data assenyalada amb pastís i cava per a tothom.. Ita Custey: Serà un espectacle diferent, més curtet. No podem pas fer de dues hores i pico, però hi haurà uns quants números. Muntem escenari, il·luminació i tot això ho costegem nosaltres, evidentment. Fem un bon sopar amb una empresa de càtering bastant reconeguda i ja es poden adquirir els tiquets en el Casino Menestral, que valen 20 euros, que és un preu molt ajustat. Nosaltres no hi guanyem ni un euro, ni cinquanta cèntims hi guanyem, al contrari.. Ita Custey: Evidentment, tenim alguns cèntims de les entrades de l’any passat i ens refiem de les que tindrem el novembre, però aquí no volíem que la gent pagués més de 20 euros, perquè ja sabem que ara s’ha apujat tot molt i hem intentat ajustar-nos i no guanyem ni cinc cèntims. Serà un dia molt maco. Així ho estem preparant i ho estem fent amb ganes i il·lusió.
