Jacques Montagut és biòleg d’ofici i al llarg de la trajectòria professional ha viscut de prop els dos extrems de l’existència -la vellesa i el naixement- la qual cosa l’ha apropat al pensament humanista i bio-ètic. Per expressar i transmetre eficaçament les seves idees, molt influïdes pel filòsof Edgar Marín i el pensador Jordi Pigem, Jacques Montagut ha fet ús de la intel·ligència artificial (IA) donant-li unes instruccions clares per generar una sèrie d’obres que, aquest passat dimecres i només durant unes poques hores, va mostrar en exclusiva a un grup reduït i molt divers de persones vinculades a la cultura empordanesa. Ho va fer als baixos d’un espai fortament simbòlic, energètic i històricament crucial per a un dels artistes icònics de l’Empordà, Salvador Dalí. Parlem del Molí de la Torre, al Far d’Empordà, que acollia, per primer cop des del tancament del Museu d’Art Naïf l’any 2000, una exposició efímera, en aquest cas, comissariada per la historiadora de l’art, Mariona Seguranyes, amb disseny de Pep Canaleta.
Jacques Montagut és biòleg d’ofici i al llarg de la trajectòria professional ha viscut de prop els dos extrems de l’existència -la vellesa i el naixement- la qual cosa l’ha apropat al pensament humanista i bio-ètic. Per expressar i transmetre eficaçament les seves idees, molt influïdes pel filòsof Edgar Marín i el pensador Jordi Pigem, Jacques Montagut ha fet ús de la intel·ligència artificial (IA) donant-li unes instruccions clares per generar una sèrie d’obres que, aquest passat dimecres i només durant unes poques hores, va mostrar en exclusiva a un grup reduït i molt divers de persones vinculades a la cultura empordanesa. Ho va fer als baixos d’un espai fortament simbòlic, energètic i històricament crucial per a un dels artistes icònics de l’Empordà, Salvador Dalí. Parlem del Molí de la Torre, al Far d’Empordà, que acollia, per primer cop des del tancament del Museu d’Art Naïf l’any 2000, una exposició efímera, en aquest cas, comissariada per la historiadora de l’art, Mariona Seguranyes, amb disseny de Pep Canaleta.
Jacques Montagut és biòleg d’ofici i al llarg de la trajectòria professional ha viscut de prop els dos extrems de l’existència -la vellesa i el naixement- la qual cosa l’ha apropat al pensament humanista i bio-ètic. Per expressar i transmetre eficaçament les seves idees, molt influïdes pel filòsof Edgar Marín i el pensador Jordi Pigem, Jacques Montagut ha fet ús de la intel·ligència artificial (IA) donant-li unes instruccions clares per generar una sèrie d’obres que, aquest passat dimecres i només durant unes poques hores, va mostrar en exclusiva a un grup reduït i molt divers de persones vinculades a la cultura empordanesa. Ho va fer als baixos d’un espai fortament simbòlic, energètic i històricament crucial per a un dels artistes icònics de l’Empordà, Salvador Dalí. Parlem del Molí de la Torre, al Far d’Empordà, que acollia, per primer cop des del tancament del Museu d’Art Naïf l’any 2000, una exposició efímera, en aquest cas, comissariada per la historiadora de l’art, Mariona Seguranyes, amb disseny de Pep Canaleta. Jacques Montagut, en primer terme, escoltant Mariona Seguranyes durant la presentació. / Cristina VilàL’expectació entre els assistents era gran. D’entrada per la possibilitat d’accedir a un espai que feia molt temps o que potser mai havien visitat -el Molí de la Torre- i, per l’altra, per saber qui era Jacques Montagut, el protagonista de la vetllada i creador d’Art i Literàcia, com va batejar la proposta. Mariona Seguranyes va presentar Montagut com un científic que «no nega la tècnica, però l’utilitza amb un criteri» i que «defensa un retorn a l’essència de la humanitat». Durant la presentació, Jacques Montagut va aprofundir en el concepte de Literàcia, poc difós a l’Estat espanyol -no existeix com a paraula en el diccionari català-, però molt emprat a França, que va néixer en el cor del Consell d’Europa i la Unesco i que cada vegada està agafant més força. «La Literàcia és la capacitat de llegir, comprendre i intercanviar amb la paraula», va explicar Montagut qui està convençut que la Literàcia esdevindrà «un nou dret humà». Per aconseguir-ho caldrà pensar «un nou model social que serà intergeneracional» en què les diferents generacions visquin connectades.L’exposició es va instal·lar en una sala del Molí que manté un aspecte decadent amb aires industrials. / Cristina VilàPer transmetre les seves idees, Jacques Montagut va haver de familiaritzar-se amb un llenguatge que no dominava, la IA. També es va amarar de referències estètiques, principalment d’artistes del Renaixement com Leonardo da Vinci o Rafael, o aquells creadors que han analitzat l’inconscient humà com El Bosco, Bruegel o Joan Miró i Dalí. «Tots tenen en comú aquest retorn a l’essència de la humanitat», explicava Seguranyes. El resultat, una sèrie de peces presentades en cinc àmbits i nascudes a partir de missatges molt concrets donats a la IA. La mostra va generar opinions diverses entre els
