Un estudi de la UOC, la Fundació Caixa Enginyers i el IEF assenyala l’estalvi i la planificació com els punts febles de les finances personals. Les dones, els joves sense capacitat d’estalvi i les rendes baixes concentren les majors dificultats.
L’educació financera evitaria moltes situacions econòmiques adverses. Foto d’arxiu de EP. Pagar les factures i controlar les despeses quotidianes no garanteix viure amb tranquil·litat econòmica. Només el 14% de la població se sent financerament segura, segons el resum executiu de l’estudi Educació i salut financera a Espanya 2026. La investigació dibuixa una distància entre gestionar el present i disposar de marge per afrontar un imprevist o preparar el futur. uoc.edu. El treball, elaborat per la Càtedra de Salut i Educació Financera de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Fundació Caixa d’Enginyers i l’Institut d’Estudis Financers (IEF), parteix d’una enquesta a 3.881 persones de tot Espanya. Els seus resultats situen la capacitat d’estalvi entre els factors que més condicionen la percepció de seguretat.. La investigació aporta així una lectura que va més enllà de quant sap cada persona sobre els diners: conèixer els conceptes i organitzar els comptes pot ajudar, però el benestar financer també depèn dels recursos disponibles i de les obligacions que ha d’atendre cada llar.. El problema apareix quan es mira més enllà del mes. La professora de la UOC Elisabet Ruiz, coordinadora de l’informe, explica que les persones que poden estalviar i orientar les seves finances cap a la jubilació o cap a objectius futurs perceben una seguretat més gran. En canvi, les que concentren els seus esforços a resoldre el dia a dia disposen de menys marge per anticipar-se a despeses inesperades.. Aquesta diferència permet entendre per què una gestió raonable pot conviure amb una preocupació persistent. Una llar pot complir els seus pagaments i, alhora, considerar que una avaria, una reducció dels ingressos o una despesa extraordinària comprometrien el seu equilibri.. L’estudi assenyala precisament l’estalvi i la planificació a llarg termini com les principals mancances. La qüestió afecta tant la capacitat de reservar diners com la possibilitat d’establir objectius que semblin assolibles.. L’habitatge condiciona les expectatives dels joves. Les persones de 25 a 44 anys figuren entre els grups amb una pitjor percepció de la seva situació financera. Les dificultats són especialment acusades entre les que tenen de 25 a 34 anys i no aconsegueixen estalviar.. Ruiz relaciona aquesta preocupació amb una etapa en què s’intenta construir un projecte de vida, accedir a un habitatge i guanyar estabilitat. Si el lloguer o la compra absorbeixen una part elevada dels ingressos, reservar diners per al futur esdevé més difícil.. La investigadora també adverteix que la relació entre els salaris i els preus de l’habitatge modifica les expectatives respecte de les generacions anteriors. La incertesa no es limita a com acabar el mes: arriba a decisions com emancipar-se, comprar un pis o preparar la jubilació.. Són resultats d’àmbit espanyol. La informació difosa no permet atribuir aquests percentatges específicament a Catalunya, tot i que l’accés a l’habitatge sigui una de les qüestions que aborda l’anàlisi.. La bretxa entre homes i dones persisteix. La investigació identifica una diferència d’uns 11 punts en coneixements financers a favor dels homes. Segons els resultats presentats per la UOC, aquesta distància persisteix quan es comparen persones amb el mateix nivell educatiu, situació laboral i renda.. Les dones també mostren menys seguretat i autoconfiança en les seves decisions econòmiques. Per a Ruiz, aquests resultats requereixen programes que tinguin en compte factors socials i culturals, a més de les diferències d’ingressos.. La investigadora relaciona aquesta menor confiança amb altres àmbits, com ara l’emprenedoria, i reclama orientar les polítiques públiques i l’educació financera cap a la reducció de la bretxa.. Les dificultats es concentren en determinades llars. A més de les dones i els joves, el treball identifica una vulnerabilitat més gran entre les persones amb rendes baixes o sense feina, les llars monoparentals i les persones que viuen en municipis petits.. La coincidència d’aquests perfils en diferents dimensions porta els autors a plantejar que les dificultats financeres tenen una vessant estructural. La formació pot millorar les eines per prendre decisions, però ha de respondre a circumstàncies econòmiques i familiars diferents.. Un programa pensat per a una llar amb ingressos estables i capacitat d’estalvi no parteix de les mateixes necessitats que un altre adreçat a una persona a l’atur o a una família sostinguda per un únic adult.. Comprar ara i pagar després trasllada l’esforç al futur. Ruiz també assenyala la facilitat per finançar les compres com un element que influeix en els hàbits de consum. Les aplicacions que permeten ajornar els pagaments redueixen la barrera immediata per adquirir productes, tot i que el compromís econòmic es manté.. La investigadora descriu un canvi des d’uns hàbits més orientats a l’estalvi cap a un entorn en què resulta senzill accedir al crèdit. És la seva interpretació sobre les dinàmiques de consum; les dades difoses no permeten calcular quina part de la inseguretat financera respon a aquestes eines.. La qüestió és rellevant davant les campanyes comercials de final d’any: ajornar un pagament pot modificar quan s’afronta la despesa, però no n’elimina l’efecte sobre el pressupost dels mesos següents.. El repte que deixa la investigació és doble: ampliar els coneixements i comprendre per què tantes persones no troben tranquil·litat malgrat organitzar els seus comptes. La seguretat econòmica comença a canviar quan, a més de cobrir el present, hi ha marge per afrontar allò que encara no ha passat.
Un estudi de la UOC, la Fundació Caixa Enginyers i el IEF assenyala l’estalvi i la planificació com els punts febles de les finances personals. Les dones, els joves sense capacitat d’estalvi i les rendes baixes concentren les majors dificultats.
