La Generalitat i l’ICF presenten el balanç de la línia ‘ICF Ecoverda’ en la COP31. L’èxit de la iniciativa, que evitarà 7.814 tones de CO₂ anuals, forçarà una nova ampliació de 46,2 milions centrada en la mobilitat elèctrica.
La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat, Sonsoles Letang, durant la trobada anual de l’Associació d’Acció Mediterrània pel Clima (MCAP) REMESA / HANDOUT per GOVERN DE LA GENERALITAT. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, en col·laboració amb l’Institut Català de Finances (ICF), ha mobilitzat 60,3 milions d’euros per finançar 31 projectes empresarials de mitigació i adaptació climàtica. Les dades les ha anunciat aquest dissabte la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, en el marc de la Cimera del Clima de l’ONU (COP31), que tanca la seva edició a Turquia.. La iniciativa, articulada a través de la línia de préstecs bonificats ICF Ecoverda, s’ha consolidat com una palanca financera clau per descarbonitzar el teixit productiu català, ja que permet a les empreses avançar-se als exigents requisits mediambientals de la Unió Europea.. Efecte multiplicador: 8 milions públics que es converteixen en 60. El model d’aquesta línia destaca per la seva eficiència en l’ús del capital públic. Mitjançant una aportació inicial de només 8 milions d’euros procedents del Fons Climàtic, s’ha aconseguit bonificar els tipus d’interès dels préstecs de l’ICF i atreure i impulsar una inversió privada total de 60,3 milions d’euros. Aquest mecanisme d’«efecte palanca» permet a les empreses accedir a finançament en condicions avantatjoses per dur a terme inversions amb beneficis ambientals acreditats.. Radiografia de la inversió: renovables, aigua i mobilitat. Els 31 projectes finançats es distribueixen en sectors estratègics per a la resiliència industrial i la descarbonització:. Energies renovables i autoconsum: 9 projectes (9,6 M€). És l’àmbit amb un impacte climàtic directe més gran.. Gestió eficient de l’aigua: 5 projectes (12,4 M€).. Mobilitat elèctrica: 4 projectes (8,8 M€).. Economia circular: 3 projectes (7,7 M€).. Emmagatzematge (bateries elèctriques): 2 projectes (3,2 M€).. Altres actuacions climàtiques transversals: 8 projectes (18,3 M€).. Distribució territorial: La inversió s’ha estès per tot el territori, amb un pes destacat de l’àrea metropolitana (13 projectes a la vegueria de Barcelona), seguida del Camp de Tarragona (6), Lleida (3), el Penedès (3), la Catalunya Central (2), les Terres de l’Ebre (1) i l’Alt Pirineu i Aran (1). Cal destacar que 2 projectes corresponen a empreses estrangeres que han triat Catalunya per materialitzar les seves inversions verdes.. Impacte ambiental: l’equivalent a retirar 1.820 cotxes. L’empremta d’aquestes inversions ja es pot quantificar. El conjunt de les actuacions permetrà evitar l’emissió de 7.814 tones de CO₂ anuals. Per posar-ho en perspectiva, això equival a retirar de les carreteres 1.820 cotxes de gasolina durant un any sencer, o al consum elèctric anual de 1.630 llars.. Pròxima fase: 46,2 milions per blindar la continuïtat. Davant l’«elevada demanda» i l’èxit de la convocatòria, el Govern i l’ICF ja treballen en la segona fase de l’instrument. La proposta que s’està estudiant preveu una nova injecció de 5 milions d’euros del Fons Climàtic i de 41,2 milions de l’ICF.. Aquesta ampliació introduirà un canvi estratègic: noves mesures de suport directe a la mobilitat elèctrica, incloent-hi condicions específiques per facilitar la compra de flotes de vehicles i furgonetes elèctriques per part de les empreses.. Més enllà de les xifres, l’anunci de Sonsoles Letang a la COP31 de Turquia permet llegir entre línies tres moviments de fons que expliquen l’èxit d’aquesta línia i orienten la seva pròxima ampliació:. 1. Diplomàcia climàtica subestatal. L’elecció de l’escenari internacional no és casual. Davant les crítiques per la lentitud dels estats nació, les regions europees competeixen per demostrar una acció climàtica real sobre el terreny. Catalunya utilitza aquestes dades per posicionar-se com un centre d’inversió verda fiable i captar capital internacional que busca jurisdiccions amb polítiques climàtiques estables i mesurables.. 2. L’impuls regulador europeu (CSRD i CBAM). El teixit empresarial català —especialment la indústria i la logística— s’enfronta a l’aplicació plena de la Directiva d’Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) i del Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni (CBAM). Per a moltes pimes, la descarbonització ja no és una qüestió de reputació, sinó de supervivència contractual i fiscal: si no redueixen la seva petjada de carboni, perden l’accés a les cadenes de valor multinacionals i assumeixen sobrecostos duaners. La línia de l’ICF actua com un facilitador financer per complir aquestes obligacions europees.. 3. La furgoneta elèctrica com a termòmetre logístic. La menció explícita a les furgonetes en la futura ampliació és un indicador sectorial molt revelador. Catalunya és el primer pol logístic del sud d’Europa, i la transició de les flotes de repartiment d’última milla i de distribució regional constitueix avui el principal coll d’ampolla financer per a les pimes del transport. Que l’ICF dissenyi un producte específic per a aquest vehicle confirma que la demanda real arriba des del teixit productiu, no només des dels despatxos de planificació.
La Generalitat i l’ICF presenten el balanç de la línia ‘ICF Ecoverda’ en la COP31. L’èxit de la iniciativa, que evitarà 7.814 tones de CO₂ anuals, forçarà una nova ampliació de 46,2 milions centrada en la mobilitat elèctrica.
