L’economista adverteix que la inflació redueix l’abast de les pujades salarials. Però el seu càlcul no significa que el sou anual hagi augmentat només aquesta quantitat ni demostra, per si mateix, una pèrdua de poder adquisitiu durant tot el període.
L’economista adverteix que la inflació redueix l’abast de les pujades salarials. Però el seu càlcul no significa que el sou anual hagi augmentat només aquesta quantitat ni demostra, per si mateix, una pèrdua de poder adquisitiu durant tot el període.. Paula Reyes | diumenge, 22 de novembre de 2026, 08:00. Preferir a. Nen-Becerra durant la seva intervenció en el programa Tot És Mou en 3Cat. Captura vídeo TV3. El salari mínim interprofessional (SMI) pot augmentar considerablement en euros i millorar força menys quan es compara amb el que permet comprar. Aquesta és la qüestió que planteja Santiago Niño-Becerra quan afirma que, en termes reals, l’SMI ha augmentat «9,60 euros anuals» durant els darrers 28 anys.. La xifra crida l’atenció, però necessita una explicació: es refereix a l’evolució mitjana de l’import mensual descomptant la inflació, no a un augment de tot just deu euros en la remuneració d’un any sencer.. La reflexió coincideix amb una nova actualització del salari mínim. El Govern va aprovar el 17 de novembre apujar-lo per al 2027 fins als 1.286 euros bruts en 14 pagues, equivalents a 18.004 euros anuals. Són 910 euros bruts més a l’any respecte al 2026.. Què mesura la xifra dels 9,60 euros. Niño-Becerra ha abordat l’evolució de l’SMI a Tot es mou, de 3Cat, on també ha plantejat la necessitat d’adaptar-lo per comunitats autònomes i ha analitzat les dificultats d’accés a l’habitatge. En les seves publicacions vincula els problemes salarials amb la productivitat i l’estructura econòmica espanyola.. L’explicació publicada del gràfic que acompanya la seva anàlisi situa el salari mínim mensual, expressat en dotze pagues, en uns 486 euros el 1999. Per al 2027 utilitza aproximadament 1.500 euros nominals i els converteix en 755 euros de poder adquisitiu del 1999.. Nota: Restar 486 a 755 i dividir els 269 euros de diferència entre 28 anys dona una mitjana d’uns 9,60 euros per any. És, per tant, l’increment mitjà anual d’una quantitat mensual mesurada en euros constants. No descriu quant augmenta cada any la suma de totes les nòmines. La informació localitzada no permet comprovar íntegrament quina sèrie de preus i quines previsions utilitza aquesta conversió.. Una millora menor que la nominal no equival a una pèrdua. La distinció en canvia la interpretació. Si es prenen aquells valors com a referència, passar de 486 a 755 euros constants representa un guany acumulat de poder adquisitiu proper al 55,3%.. Aquest resultat seria compatible amb el fet que la inflació hagi absorbit una part important de l’augment nominal. Tanmateix, no demostraria que l’SMI hagi perdut capacitat de compra entre l’inici i el final de la comparació.. També hi ha un límit temporal: el 2027 encara no ha transcorregut. Tot i que se n’hagi aprovat la quantia salarial, la inflació del pròxim exercici continua sent una variable futura. El valor final en euros constants s’ha de considerar una estimació, no una dada observada.. Catorze pagues i dotze mensualitats: el mateix salari. Una altra font de confusió és el nombre de pagues. Els 1.286 euros en catorze pagues del 2027 equivalen a 1.500,33 euros mensuals si es prorrategen en dotze. Amb aquestes dades a la mà, la remuneració anual és idèntica.. L’SMI del 2026 està fixat en 1.221 euros mensuals, referit a la jornada legal completa i proporcional quan es treballa una jornada inferior. Comparar anys exigeix mantenir el mateix criteri de pagues i distingir sempre entre salari brut i net.. La referència històrica també es pot contrastar: el decret del 1999 establia 69.270 pessetes mensuals i un mínim anual de 969.780 pessetes. Aquesta última quantitat equival aproximadament als 486 euros mensuals en dotze pagues utilitzats com a punt de partida.. L’habitatge introdueix una altra dificultat. La preocupació de Niño-Becerra va més enllà de la nòmina. L’economista sosté que el pes de les activitats de menor valor afegit limita les remuneracions i que el cost dels béns essencials dificulta arribar a final de mes. És la seva interpretació d’un problema en què intervenen la productivitat, la jornada, els preus i les condicions familiars.. Per a Catalunya, el seu plantejament territorial obre una pregunta rellevant: com valorar si un salari és suficient quan les despeses d’habitatge poden ser molt diferents segons el lloc de residència. Però aquest debat requereix dades específiques; una comparació general de l’SMI amb la inflació no mesura per si sola l’esforç de qui ha d’assumir un nou lloguer.. El càlcul dels 9,60 euros serveix per recordar que apujar el sou i millorar la capacitat de compra no són exactament el mateix. També obliga a precisar què s’està mesurant. Per valorar l’evolució del 2027 caldrà observar quant augmenten els ingressos, quant creixen les despeses i quin marge queda després de pagar-les.. Analisis de Niño-Becerra i el SMI. ARCHIVADO EN:. Catalunyapress. SMI. Salario Mínimo. Salario Mínimo. Niño Becerra. 3cat. TotEsMou. Catalunya. poder adquisitivo. Inflación. poder de compra
L’economista adverteix que la inflació redueix l’abast de les pujades salarials. Però el seu càlcul no significa que el sou anual hagi augmentat només aquesta quantitat ni demostra, per si mateix, una pèrdua de poder adquisitiu durant tot el període.
