El Museu de Ciències Naturals de Granollers utilitza detectors d’ultrasons per a seguir l’activitat de les ratpenats. Comparar aquests enregistraments al llarg del temps ajuda a entendre com canvia la fauna d’un bosc, una ribera o un barri.
Escoltar a les ratapinyades és només una part del treball. Foto d’arxiu Canva. En les Molleres de Gresolet, en el Parc Natural del Cadi-Moixeró, una part de la vida del bosc passa inadvertida quan cau la nit. Les ratpenats surten a caçar i emeten senyals que, en general, la nostra oïda no pot captar. Un detector d’ultrasons sí que pot registrar-les. Per als investigadors, l’interessant no és sol saber quines espècies passen per allí, sinó comprovar si tornen a detectar-les quan tornen al mateix lloc.. El paratge de Gresolet va servir per a mostrar com funciona un mètode assajat amb dades de 90 punts de mostreig a Catalunya. Entre 2016 i 2018, l’equip va instal·lar detectors durant set nits consecutives en cada punt. Els enregistraments es van analitzar amb Tadarida, un classificador automàtic desenvolupat en el Muséum national d’Histoire naturelle de París. Després, una persona experta va revisar els arxius d’un en un. El programa ajudava a identificar els senyals. La revisió era necessària perquè espècies diferents poden emetre crides molt semblants.. Gravar més sons no significa comptar més ratpenats. Un mateix animal pot passar diverses vegades per davant del detector. Un enregistrament, per tant, serveix per a saber que allí va haver-hi activitat, però no equival a un cens d’individus. El que dóna valor a l’escolta és repetir-la en condicions comparables. Així es pot estudiar si canvia l’activitat d’una espècie, si apareixen unes altres o si la comunitat d’un bosc comença a semblar més a la d’un entorn obert. És una pista per a decidir on investigar més, no una explicació automàtica del que està ocorrent.. El programa QuiroHábitats, vinculat al museu de Granollers, aplica aquest mètode en boscos, zones agrícoles, riberes i entorns urbans. Una nit d’enregistrament pot ajudar a cobrir un buit en el mapa. Per a seguir els canvis en un mateix lloc, el protocol preveu tornar a gravar en diferents estacions. El primer amplia el territori conegut. El segon permet distingir una observació aïllada d’un canvi que mereix atenció.. El lloc on cacen no sempre és on dormen. Escoltar a els ratpenats és només una part del treball. El museu també adapta els seus mètodes per a seguir colònies en refugis naturals, com a coves i arbres, i en uns altres que passen més desapercebuts, com a túnels i teulades. La distinció importa. Detectar activitat sobre un riu no diu on es refugien aquests animals. I conèixer el refugi permet protegir alguna cosa que el mapa d’enregistraments, per si sol, no mostra. El Centri Tecnològic BETA i l’equip BiBio del museu ja han treballat junts en documents de conservació per a espècies vinculades a ambients de ribera, on a la degradació dels rius se suma la pèrdua de refugis adequats.. Un passeig en fosquejar pot semblar igual que el de l’any anterior. Tornar al mateix punt amb un detector permet comprovar si, per als animals que el recorren de nit, continua sent el mateix lloc.
El Museu de Ciències Naturals de Granollers utilitza detectors d’ultrasons per a seguir l’activitat de les ratpenats. Comparar aquests enregistraments al llarg del temps ajuda a entendre com canvia la fauna d’un bosc, una ribera o un barri.
