El director associat del BSC-CNS va explicar en el Netcom de Barcelona per què una màquina que parla com nosaltres pot influir en el que creem. El seu advertiment no li impedeix usar la IA per a investigar. Al contrari, li porta a distingir entre el treball que podem delegar i el criteri que convé continuar exercitant.
El director associat del BSC-CNS va explicar en el Netcom de Barcelona per què una màquina que parla com nosaltres pot influir en el que creem. El seu advertiment no li impedeix usar la IA per a investigar. Al contrari, li porta a distingir entre el treball que podem delegar i el criteri que convé continuar exercitant.. Purificació González | diumenge, 22 de novembre de 2026, 14:00. Preferir a. Cristian Canton,director del Barcelona Supercomputing Center, comunicació humana durant la seva intervenció en el NetCom, 2026. Foto: CatalunyaPress. Preguntem a un assistent d’intel·ligència artificial si el que acabem d’escriure té sentit. Ens diu que sí. Fins i tot troba arguments en què no havíem pensat i ens retorna la nostra idea millor expressada. Tanquem la conversa amb la impressió que algú ha posat a prova el nostre raonament. Potser l’únic que ha passat és que una màquina ens ha donat la raó.. Aquest gest quotidià ajuda a entendre què volia dir Cristian Canton Ferrer, director associat del Barcelona Supercomputing Center–Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), quan va afirmar que «la IA està hackejant el sistema de comunicació humà». Ho va explicar aquesta setmana a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, durant el Netcom de Dircom Catalunya, en una conversa amb Xantal Llavina, directora i presentadora de Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio.. Canton, investigador de Terrassa i exdirector d’Intel·ligència Artificial Responsable de Meta, no parlava d’un atac informàtic. Parlava de la facilitat amb què resulta confiar en una resposta quan ens arriba amb el mateix llenguatge amb què una persona ens explicaria alguna cosa.. Una màquina que sap sonar convincent. Canton va comparar dues maneres d’arribar a la informació. En una, ens trobem amb dades, documents o testimonis dispersos i hem de decidir què encaixa i què falta. En l’altra, un assistent ens ofereix directament una explicació. Ha ordenat el material i ha escrit una resposta que s’entén a la primera. La comoditat és evident. El que costa més de veure és quines contradiccions han quedat fora o quanta incertesa hi havia abans que la resposta sonés tan segura.. A això s’hi afegeix la tendència d’alguns models a complaure qui pregunta. L’abril del 2025, OpenAI va retirar una actualització de GPT‑4o després de reconèixer que havia tornat l’assistent massa adulador i procliu a donar la raó. En una redacció, el problema es veu de seguida. Si un periodista ja té un titular i demana a la IA que el defensi, pot obtenir una justificació impecable sense que hagi aparegut ni una sola prova nova. La pregunta que realment posa a treballar l’eina és una altra: quina dada, si fos certa, m’obligaria a canviar el titular?. Quan mirar ja no és suficient. La mateixa dificultat apareix amb les imatges. Canton va recordar que, durant les eleccions presidencials nord-americanes del 2020, el seu equip a Meta es va preparar per a la possibilitat que un vídeo fals d’un candidat desencadenés una crisi. Segons va explicar, bona part de les manipulacions que van veure aleshores no eren gaire convincents. Avui, tot i haver dedicat part de la seva carrera a l’anàlisi forense de material digital, reconeix que hi ha perfils a les xarxes davant dels quals no sabria dir a simple vista si està veient una persona real.. La diferència té conseqüències molt concretes. Davant d’un vídeo que arriba per WhatsApp sense data ni context, buscar un gest estrany ja no és suficient. És important saber qui el va publicar primer, si existeix una gravació més llarga o si algú que era allà pot corroborar el que mostra. I que un vídeo sigui autèntic tampoc no demostra que el missatge que l’acompanya sigui cert. Una escena real, retallada o atribuïda a un altre lloc, pot portar a una conclusió falsa sense necessitat que ningú hagi generat ni un sol fotograma.. Una hipòtesi que va avançar en ple vol. Seria fàcil interpretar l’advertiment de Canton com una invitació a allunyar-se d’aquestes eines. Ell va fer just el contrari. Va explicar que, durant un viatge, va utilitzar dos agents d’IA per explorar una hipòtesi científica. Al cap d’unes hores, segons el seu relat, tenia resultats preliminars d’un treball al qual havia calculat dedicar mesos. No va presentar l’anècdota com una investigació resolta durant un vol. El que va canviar va ser el temps necessari per esbrinar si valia la pena continuar estirant el fil.. A Barcelona, aquesta capacitat d’accelerar experiments té una dimensió pública. Canton va parlar de la feina del BSC en àmbits com la medicina personalitzada i l’estudi del clima. També va reivindicar una tasca menys visible que posar en marxa un superordinador com el MareNostrum 5: explicar què s’està investigant i per què és important. La màquina pot ajudar a produir. ARCHIVADO EN:. Catalunyapress. IA. Cristian Canton. Barcelona Supercomputing Center. comunicación humana. netcom. DirCom. Catalunya
El director associat del BSC-CNS va explicar en el Netcom de Barcelona per què una màquina que parla com nosaltres pot influir en el que creem. El seu advertiment no li impedeix usar la IA per a investigar. Al contrari, li porta a distingir entre el treball que podem delegar i el criteri que convé continuar exercitant.
