Quan contemplem una fotografia antiga sembla que aquells que hi resten immortalitzats ens retornen la mirada. Des d’aquell passat congelat pel fotògraf, podem intuir les seves històries. Cadascuna de les més de quatre-centes fotografies que es recullen al llibre ‘Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries’ ens ofereixen això, un ventall de vides i de moments que la investigadora Antònia Gimbernat i l’enginyer agrícola Xavier Serra han anat trenant amb paciència i complicitat. El volum, editat per l’Ajuntament de Cabanes amb el suport de la Diputació de Girona, es presenta aquest divendres 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre a la Sala El Sindicat de Cabanes, amb la presència dels dos autors i d’Isabel Guzman i Josep Maria Dacosta.
Quan contemplem una fotografia antiga sembla que aquells que hi resten immortalitzats ens retornen la mirada. Des d’aquell passat congelat pel fotògraf, podem intuir les seves històries. Cadascuna de les més de quatre-centes fotografies que es recullen al llibre ‘Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries’ ens ofereixen això, un ventall de vides i de moments que la investigadora Antònia Gimbernat i l’enginyer agrícola Xavier Serra han anat trenant amb paciència i complicitat. El volum, editat per l’Ajuntament de Cabanes amb el suport de la Diputació de Girona, es presenta aquest divendres 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre a la Sala El Sindicat de Cabanes, amb la presència dels dos autors i d’Isabel Guzman i Josep Maria Dacosta.
Quan contemplem una fotografia antiga sembla que aquells que hi resten immortalitzats ens retornen la mirada. Des d’aquell passat congelat pel fotògraf, podem intuir les seves històries. Cadascuna de les més de quatre-centes fotografies que es recullen al llibre ‘Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries’ ens ofereixen això, un ventall de vides i de moments que la investigadora Antònia Gimbernat i l’enginyer agrícola Xavier Serra han anat trenant amb paciència i complicitat. El volum, editat per l’Ajuntament de Cabanes amb el suport de la Diputació de Girona, es presenta aquest divendres 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre a la Sala El Sindicat de Cabanes, amb la presència dels dos autors i d’Isabel Guzman i Josep Maria Dacosta.. Pou d’una antiga vinya i l’església del monestir de Sant Feliu de Cadins. / JOAN NOGUER I CARDONER. La idea de fer un llibre com aquest va néixer fa un parell d’anys. Xavier Serra, aficionat a la genealogia, la història antiga i la fotografia, va veure els llibres que havia publicat Antònia Gimbernat sobre Cabanes -‘Cabanes. Casals amb història’ (2021) i ‘Aquy se trubarà…’ (2022)- i va proposar-li fer-ne un junts de fotografies antigues del poble. El límit cronològic aniria des dels inicis de la fotografia fins als anys seixanta i amb la norma estricta que totes les imatges fossin en blanc i negre. A mesura que el projecte va anar avançant, van decidir incloure «curiositats i històries» sobre les imatges o els autors, pensant sempre, diu Xavier Serra, «en les generacions futures o en les persones nouvingudes que no coneixen tant el poble i el seu passat».. El carrer Canal abans que cobrissin el rec. Nevada del 2 de febrer de 1963. / JOAN NOGUER I CARDONER. Malgrat que Cabanes «no és un poble amb una gran tradició fotogràfica, té una dimensió petita i una població, en aquella època, que no disposaven dels recursos per anar-se a fer fotos», els resultats obtinguts han sorprès els mateixos autors. El primer arxiu que van explorar va ser l’àlbum Rubaudonadeu on van localitzar les més antigues i, tot seguit, van fer una crida entre els veïns perquè cerquessin en els seus àlbums familiars. «Va haver-hi molt bona resposta», assegura Serra. En donen fe el mig miler d’imatges que van rebre, de les que han utilitzat quatre-centes divuit. Amb les fotografies a la mà es van adonar que dels temes que preveien més extensos, com els desastres meteorològics, no hi havia massa material, així que van anar adaptant-se. Així, el llibre inclou catorze capítols que radiografien la vida en un poble eminentment agrícola: Primeres imatges, fins a l’any 1936; Guerra Civil (1936-1939); Indrets del poble; L’escola; El bestiar de cada casa; Omplir el rebost; Els cereals; El vi i l’oli; Anar d’aquí cap allà; Botigues i establiments; Cases d’abans; Temps de lleure; Aiguats i nevades i La nostra gent.. Grup de l’escola de nenes de Cabanes, al jardí del casal de can Carreras. / CEDIDA PER VEÏNS DEL POBLE. A banda de les fotografies dels veïns i d’arxius públics, i d’un recull deixat pel veí Gil Capallera, que l’any 2002 va recopilar tot d’imatges del poble a l’exposició Temps passats amb gent d’ahir i d’avui, cal destacar el fons de la família Noguer que preserva fotografies de Joan Noguer i Cardoner (Cabanes, 1936-2012), que va ser, comenta Antònia Gimbernat, «un fotògraf aficionat que a la dècada dels seixanta va portar a terme una bona colla de reportatges sobre Cabanes i la seva gent». Aquest fons d’imatges, negatius i diapositives, va ser cedit, fa uns anys, pels seus hereus a l’Ajuntament. D’aquestes fotografies, Gimbernat destaca la que encapçala aquest reportatge. Joan Noguer i Cardoner va retratar casa seva, amb la Carme, la mare, i en Josep, el pare, al pati. «A banda de la seva qualitat artística, la foto és molt interessant perquè ens mostra com era una casa de poble de principis del seixanta». De Noguer també és la imatge del carrer Canal de Cabanes, abans que cobrissin el rec del Molí, sota la neu d’aquell 2 de febrer de 1963.. El volum també recull fotos dels portals enderrocats als anys seixanta; molins; grups d’escolars, una d’elles molt antiga, de 1895, i de la Guerra Civil, sigui d’aèries de l’aeròdrom com de l’interior del casal de can Carreras transformat en un centre d’acollida de refugiats. També de les poaranques per treure aigua dels pous i omplir els safareigs i una cronologia que ressegueix el cultiu anual del cereal.. L’últim capítol del llibre, que no es vendrà sinó que l’Ajuntament el regalarà a tots els veïns i persones vinculades al poble o interessades en el tema, està dedicat a personatges que «són representatius» com el pedagog Abelard Fàbrega Esteba, exiliat a Mèxic després de passar per camps de concentració, o el metge cirurgià dels Rocabertí de Peralada, Jeroni Lleoncí Pagès. «Cabanes és un poble situat en un pas de camins i el llibre és un reflex del que ha anat passant a la plana empordanesa des de finals del XIX i gran part del XX».