Hi ha temes que traspassen les línies vermelles que la societat és capaç de tolerar. Un d’aquests és la violència que s’exerceix sobre els infants. L’escriptora figuerenca Maria Teresa Cuesta Roca (1956) és conscient que són temes «durs, però reals i que, d’alguna manera, es tapen sempre i per això m’agrada fer-lo públic perquè passa; jo he volgut que es vegi perquè es tapa i qui ho fa». Amb aquest esperó neix la seva tercera novel·la negra, Versión oficial, que té previst presentar el divendres 4 de setembre, a dos quarts de set de la tarda, a la biblioteca de Figueres, acompanyada pels també escriptors M. Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla.
Hi ha temes que traspassen les línies vermelles que la societat és capaç de tolerar. Un d’aquests és la violència que s’exerceix sobre els infants. L’escriptora figuerenca Maria Teresa Cuesta Roca (1956) és conscient que són temes «durs, però reals i que, d’alguna manera, es tapen sempre i per això m’agrada fer-lo públic perquè passa; jo he volgut que es vegi perquè es tapa i qui ho fa». Amb aquest esperó neix la seva tercera novel·la negra, Versión oficial, que té previst presentar el divendres 4 de setembre, a dos quarts de set de la tarda, a la biblioteca de Figueres, acompanyada pels també escriptors M. Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla.
Hi ha temes que traspassen les línies vermelles que la societat és capaç de tolerar. Un d’aquests és la violència que s’exerceix sobre els infants. L’escriptora figuerenca Maria Teresa Cuesta Roca (1956) és conscient que són temes «durs, però reals i que, d’alguna manera, es tapen sempre i per això m’agrada fer-lo públic perquè passa; jo he volgut que es vegi perquè es tapa i qui ho fa». Amb aquest esperó neix la seva tercera novel·la negra, Versión oficial, que té previst presentar el divendres 4 de setembre, a dos quarts de set de la tarda, a la biblioteca de Figueres, acompanyada pels també escriptors M. Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla.. Amb aquest tercer llibre, Cuesta Roca inicia camí amb una nova editorial. Trencar relacions amb l’anterior, per problemes amb les impressions i retards en els lliuraments, li ha implicat fer uns canvis substancials a la novel·la que, inicialment, havia de tancar la trilogia ambientada a Londres Los crímenes de Peckham, integrada per Sombras blancas i Sombras en el parque, amb la qual va fer el salt a la literatura fa dos anys. Així, ha canviat noms de personatges i de carrers, fins i tot, els crims de la trama original. Cal sumar-hi, a més, el progrés que ha fet l’autora en aquests últims temps perfeccionant la seva escriptura. «Els tres llibres són històries independents que es poden llegir per separat, però aquest és el millor», puntualitza.. També admet que «és el tema que m’ha remogut més perquè soc mare. Si en el primer vaig parlar d’assassinats de gent gran i vaig incloure investigació, en el segon el vaig dedicar a violacions introduint el tema jurídic, en aquest tercer volia fer una cosa més gruixuda i he inclòs un component polític». En aquest cas, la trama, que situa el juliol del 2024 a Londres, després de les eleccions generals, parteix de la desaparició d’una nena de tres anys, la primera de tres, un fet criminal que no se sap qui intenta tapar impedint a la policia continuar la recerca. Però l’inspector responsable ho farà, pel seu compte, amb l’ajuda encoberta de família, amics i veïns esperonats pel desig de conèixer la veritat.. Maria Teresa Cuesta Roca ha viscut més de mitja vida a Anglaterra on va exercir d’advocada. Fa uns pocs anys va retornar a l’Empordà, instal·lant-se a Avinyonet de Puigventós, i va iniciar el seu camí en l’escriptura creativa inclinant-se pel gènere de la novel·la negra i ambientant les seves novel·les a Anglaterra. . «Sóc més anglesa que espanyola perquè hi he viscut trenta-quatre anys. Tinc el coneixement no només de les lleis sinó de la persona que hi ha viscut i hi ha fet vida sencera, és un país que me’l conec molt bé», reconeix. Aquest coneixement, doncs, l’han dut a construir històries amb una base real molt sòlida. Malgrat tot, adverteix, «no escric coses desagradables a la vista, no hi ha escenes morboses». Allò que sí fa, amb un llenguatge senzill i directe, és molta crítica social i, sobretot, a les forces de l’ordre i les classes socials amb privilegis. Molts aspectes del llibre resten, diu, «obertes perquè em semblen interessants per un debat posterior».. Després d’aquests tres llibres, l’autora figuerenca continua escrivint, de nou una història amb una trama criminal i delictiva. «Sempre m’ha agradat el misteri i la intriga. El món criminal me’l conec molt bé perquè l’he exercit. He visitat moltes presons per veure clients i he vist moltes coses, així que no haig d’inventar gaire», assegura. No amaga que també li agradaria escriure alguna novel·la sobre secrets familiars, però les seves històries sembla que busquen altres camins.
