Amb el públic dempeus, aplaudint amb devoció el Quartet Casals després d’una prodigiosa interpretació del Quartet per a cordes núm. 14 en re menor de Schubert, i la soprano Juliane Banse amb les mans plegades en senyal d’agraïment i la mirada a les altures, enviant un missatge d’estimació al desaparegut doctor Jordi Roch, es va tancar aquest passat diumenge la trenta-quatrena edició del festival Schubertíada de Vilabertran. Una edició ha estat molt especial, com va remarcar breument a l’inici del concert la seva directora artística, Sílvia Pujalte, vivament emocionada en parlar del seu fundador, Jordi Roch, traspassat mesos enrere. «Hem tingut disset concerts meravellosos i el d’avui, que estic segura que serà esplèndid», avançava, sense errar en absolut tot recordant com, al llarg del festival, havien parlat molt de Jordi Roch «amb els artistes i amb vosaltres. Hem escoltat molt la música que li ha estat dedicada, hem compartit records. Gràcies, Jordi!». Aquesta edició en memòria del fundador ha servit per posar en evidència les sòlides bases de tot allò que un dia va imaginar i fer possible Jordi Roch: des de l’obertura del festival al jove talent —Juliane Banse o Matthias Goerne en van ser dos exponents i no van voler perdre-s’ho— fins a la gran qualitat dels intèrprets i les audicions així com la fidelitat d’un públic exigent i generós.
Amb el públic dempeus, aplaudint amb devoció el Quartet Casals després d’una prodigiosa interpretació del Quartet per a cordes núm. 14 en re menor de Schubert, i la soprano Juliane Banse amb les mans plegades en senyal d’agraïment i la mirada a les altures, enviant un missatge d’estimació al desaparegut doctor Jordi Roch, es va tancar aquest passat diumenge la trenta-quatrena edició del festival Schubertíada de Vilabertran. Una edició ha estat molt especial, com va remarcar breument a l’inici del concert la seva directora artística, Sílvia Pujalte, vivament emocionada en parlar del seu fundador, Jordi Roch, traspassat mesos enrere. «Hem tingut disset concerts meravellosos i el d’avui, que estic segura que serà esplèndid», avançava, sense errar en absolut tot recordant com, al llarg del festival, havien parlat molt de Jordi Roch «amb els artistes i amb vosaltres. Hem escoltat molt la música que li ha estat dedicada, hem compartit records. Gràcies, Jordi!». Aquesta edició en memòria del fundador ha servit per posar en evidència les sòlides bases de tot allò que un dia va imaginar i fer possible Jordi Roch: des de l’obertura del festival al jove talent —Juliane Banse o Matthias Goerne en van ser dos exponents i no van voler perdre-s’ho— fins a la gran qualitat dels intèrprets i les audicions així com la fidelitat d’un públic exigent i generós.
Amb el públic dempeus, aplaudint amb devoció el Quartet Casals després d’una prodigiosa interpretació del Quartet per a cordes núm. 14 en re menor de Schubert, i la soprano Juliane Banse amb les mans plegades en senyal d’agraïment i la mirada a les altures, enviant un missatge d’estimació al desaparegut doctor Jordi Roch, es va tancar aquest passat diumenge la trenta-quatrena edició del festival Schubertíada de Vilabertran. Una edició ha estat molt especial, com va remarcar breument a l’inici del concert la seva directora artística, Sílvia Pujalte, vivament emocionada en parlar del seu fundador, Jordi Roch, traspassat mesos enrere. «Hem tingut disset concerts meravellosos i el d’avui, que estic segura que serà esplèndid», avançava, sense errar en absolut tot recordant com, al llarg del festival, havien parlat molt de Jordi Roch «amb els artistes i amb vosaltres. Hem escoltat molt la música que li ha estat dedicada, hem compartit records. Gràcies, Jordi!». Aquesta edició en memòria del fundador ha servit per posar en evidència les sòlides bases de tot allò que un dia va imaginar i fer possible Jordi Roch: des de l’obertura del festival al jove talent —Juliane Banse o Matthias Goerne en van ser dos exponents i no van voler perdre-s’ho— fins a la gran qualitat dels intèrprets i les audicions així com la fidelitat d’un públic exigent i generós.. Així va ser, doncs, aquest diumenge passat amb l’església de la canònica plena per gaudir d’una vetllada que es preveia intensa i que, sens dubte, no va decebre. Després d’obrir la nit amb la interpretació del Quartet per a cordes en fa menor de Haydn, es va donar pas a la primera audició que es feia en aquest escenari de les Sechs Cesänge de Robert Schumann i Aribert Reimann, sis cançons interpretades per Juliane Banse. La segona part de la vetllada va ser poderosa gràcies a la magnífica interpretació del Quartet Casals de l’imponent Quartet per a cordes n.14 en re menor de Schubert, una obra que «destil»la angoixa, resignació, obsessió, serenitat i indefectibilitat a parts iguals», segons la divulgadora Meritxell Tena. De fet, va ser composada quan Schubert ja tenia «plena consciència de la malaltia que se l’enduria a la tomba només quatre anys després».. Des de l’organització del festival, que compta amb el suport de la Generalitat i la Fundació Banc Sabadell, han remarcat, en una nota de premsa, com aquest «continua creixent a un ritme sostingut». En aquest sentit, ara la Schubertíada a Vilabertran dona pas a la Schubertíada Barcelona, que s’iniciarà el 2 de febrer a L’Auditori i continuarà a la primavera al Palau de la Música, amb un nou cicle, Retrobaments. Tot seguit tindrà lloc la Schubertíada Valdegovía/Gaubea, que arribarà a la 10a edició, fins que, el 16 d’agost de 2027, la música ressoni novament a l’església de la canònica de Santa Maria de Vilabertran.
