Durant molt temps es va creure que els nostres avantpassats amb prou feines van visitar les cimeres d’alta muntanya ja que, al ser aquests territoris aïllats, durs i inhòspits, només servien com a lloc de passada per als primers ‘sapiens’, però mai com un lloc on assentar-se. Però segons revela un equip català d’arqueòlegs, la troballa d’un fascinant jaciment de més de 6.000 anys d’antiguitat i situat a prop del municipi de Queralbs, a la Vall de Núria, obliga ara a revisar aquesta idea i a reimaginar com era la vida dels homínids que van caminar per aquestes terres abans que nosaltres. Després d’una llarga i complexa campanya d’excavació en ple cor del Pirineu, els científics anuncien amb entusiasme el descobriment d’indicis que mostren que aquesta zona va ser protagonista d’»ocupacions humanes intenses i reiterades al llarg de mil·lennis» i que fins i tot va poder ser la llar d’un excepcional campament miner a més de 2.000 metres d’altura.
Durant molt temps es va creure que els nostres avantpassats amb prou feines van visitar les cimeres d’alta muntanya ja que, al ser aquests territoris aïllats, durs i inhòspits, només servien com a lloc de passada per als primers ‘sapiens’, però mai com un lloc on assentar-se. Però segons revela un equip català d’arqueòlegs, la troballa d’un fascinant jaciment de més de 6.000 anys d’antiguitat i situat a prop del municipi de Queralbs, a la Vall de Núria, obliga ara a revisar aquesta idea i a reimaginar com era la vida dels homínids que van caminar per aquestes terres abans que nosaltres. Després d’una llarga i complexa campanya d’excavació en ple cor del Pirineu, els científics anuncien amb entusiasme el descobriment d’indicis que mostren que aquesta zona va ser protagonista d’»ocupacions humanes intenses i reiterades al llarg de mil·lennis» i que fins i tot va poder ser la llar d’un excepcional campament miner a més de 2.000 metres d’altura.
Durant molt temps es va creure que els nostres avantpassats amb prou feines van visitar les cimeres d’alta muntanya ja que, al ser aquests territoris aïllats, durs i inhòspits, només servien com a lloc de passada per als primers ‘sapiens’, però mai com un lloc on assentar-se. Però segons revela un equip català d’arqueòlegs, la troballa d’un fascinant jaciment de més de 6.000 anys d’antiguitat i situat a prop del municipi de Queralbs, a la Vall de Núria, obliga ara a revisar aquesta idea i a reimaginar com era la vida dels homínids que van caminar per aquestes terres abans que nosaltres. Després d’una llarga i complexa campanya d’excavació en ple cor del Pirineu, els científics anuncien amb entusiasme el descobriment d’indicis que mostren que aquesta zona va ser protagonista d’»ocupacions humanes intenses i reiterades al llarg de mil·lennis» i que fins i tot va poder ser la llar d’un excepcional campament miner a més de 2.000 metres d’altura.. La troballa, publicada aquest dimarts a la revista Frontiers in Environmental Archaeology, descriu «una seqüència arqueològica excepcional» que relata l’existència d’activitat en un cim que, fins ara, es creia inexplorada pels nostres avantpassats. A l’interior de l’anomenada cova 338, situada a la vall de Freser, els científics afirmen que s’han identificat almenys quatre capes d’ocupació. S’hi han trobat indicis de nombroses estructures de combustió, abundants restes de fauna consumida, fragments ceràmics, ossos humans i fins i tot un conjunt destacat de minerals verds. Al costat d’aquests materials van aparèixer també objectes de caràcter simbòlic, com dos penjants elaborats a partir d’una closca marina i de dents d’os bru. Tot això, afirmen els arqueòlegs, mostren que aquest lloc no va ser només un lloc de passada sinó que va ser la llar de poblacions prehistòriques durant centenars d’anys.. Un dels aspectes més interessants del jaciment és precisament la troballa de minerals rics en coure. Les anàlisis apunten que aquests materials eren introduïdes a la cova i posteriorment fragmentats o processats al seu interior, cosa que obre la porta a interpretar l’enclavament com un primitiu centre d’activitat minera. El cas més clar és el descobriment de restes fragmentats que semblen ser de malaquita, un mineral que pot processar-se per produir coure. Els experts afirmen que, en cas de confirmar-se aquesta hipòtesi, la cova 338 se situaria entre les evidències més antigues d’explotació sistemàtica de minerals a alta muntanya a Europa occidental. Això, al seu torn, reforçaria la idea que aquests territoris van exercir un paper molt més actiu en les economies prehistòriques del que es pensava fins ara.. L’estudi d’aquest jaciment, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), també revela detalls interessants sobre la cultura prehistòrica. Sobretot a partir de la troballa de diverses peces de joieria. «El penjoll de closca és interessant perquè té paral·lelismes en altres jaciments de Catalunya, cosa que suggereix tradicions compartides o connexions entre diferents comunitats. La penjant de dent d’os és molt menys comuna. Això podria indicar alguna cosa més específica o simbòlica, possiblement vinculat a l’entorn local», afirma l’arqueòleg Carlos Tornero, que ha encapçalat els treballs d’excavació.. «El penjoll de closca és interessant perquè té paral·lelismes en altres jaciments de Catalunya, cosa que suggereix tradicions compartides o connexions entre diferents comunitats». L’estudi d’aquesta cova també revela una clara organització interna de l’espai. La distribució de les restes i de les estructures suggereix que les diferents activitats, des del processament de recursos fins al consum d’aliments o la producció d’eines, es realitzaven en àrees diferenciades dins de la cavitat. Aquesta ordenació no només apunta a una ocupació prolongada, sinó també a una planificació conscient de l’ús de l’espai, impròpia d’assentaments esporàdics o improvisats. «La cova 338 no era una llar permanent, però els que la visitaven consideraven els seus viatges prou valuosos com per tornar durant mil·lennis», afegeixen els autors d’aquest treball, que ha comptat també amb la col·laboració d’entitats com la Universitat de Granada.
