Aquest estiu, del 29 de juny al 10 de juliol, el jaciment de l’Assut de Tivenys (Baix Ebre) ha acollit una nova campanya d’excavacions arqueològiques impulsada pel Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Sobre el coneixement acumulat durant més de vint-i-cinc anys d’intervencions arqueològiques, enguany l’equip d’arqueòlegs ha complert l’objectiu d’aprofundir en l’estudi de l’evolució dels moments finals del poblat ibèric. “Ens hem centrat en espais que encara presentaven dubtes tant des del punt de vista constructiu com cronològic. Volíem aclarir les diferents fases d’ocupació i d’abandonament del jaciment, especialment les corresponents al període ibèric final i a l’època de les Guerres Sertorianes”, ha explicat Jordi Diloli, investigador principal del projecte i director de les excavacions.
Una de les principals novetats d’aquesta campanya ha estat la troballa de nous murs situats fora del perímetre emmurallat que ja es considerava delimitat. Segons Diloli, “es tracta de la darrera gran troballa a nivell arquitectònic localitzada al jaciment, que ha obligat l’equip a precisar la cronologia d’aquestes estructures per determinar-ne la funcionalitat”.
Així, els treballs s’han desenvolupat principalment al costat del sistema defensiu, el sector més modern del poblat, construït a mitjan segle III aC. Aquesta àrea se situa davant d’una de les portes del poblat, un espai especialment rellevant perquè durant la campanya anterior s’hi van documentar nivells vinculats a les Guerres Sertorianes (82-72 aC). La campanya d’enguany ha contribuït a contextualitzar millor aquestes restes i a diferenciar-les de les ocupacions ibèriques precedents.
I és que, segons Diloli, els nous resultats indiquen que els nivells sertorians no constitueixen la primera ocupació d’aquest espai, sinó que se superposen a una fase ibèrica anterior. “Allò que inicialment interpretàvem com una ocupació exclusivament sertoriana amaga, en realitat, una ocupació ibèrica prèvia situada fora del recinte emmurallat, un fet que obre noves incògnites que intentarem aclarir en properes intervencions perquè ara per ara no té una explicació clara”, assenyala. A més, aquest juliol, una altra de les zones de treball ha estat la porta de la muralla ubicada en un dels espais superiors, anomenada P2, on els arqueòlegs han pogut documentar una canalització destinada a la gestió de l’aigua, un element que aporta nova informació sobre l’organització i el funcionament de l’assentament.
Paral·lelament, a la zona mitjana del talús de l’assentament s’han documentat noves estructures que qüestionen la cronologia atribuïda fins ara a la fase de creixement del poblat associada al segle III aC. Segons Ivan Cots, codirector del projecte, els indicis apunten a l’existència d’una fase anterior que obligarà a revisar la interpretació del desenvolupament urbanístic del jaciment.
Entre els materials recuperats aquesta campanya destaquen un segell atribuït a un militar sertorià, diverses monedes, un stilus —punxó emprat per escriure sobre tauletes de cera— i una fíbula romana d’ús militar, així com ceràmica grega i un fragment que podria correspondre a ceràmica púnica, probablement d’origen eivissenc.
Ocupat entre els segles VII i I aC, la seva llarga seqüència arqueològica constitueix un dels principals referents per a l’estudi de la protohistòria al curs inferior de l’Ebre, perquè permet reconstruir l’evolució de les comunitats ibèriques d’aquest territori, analitzar els canvis en la seva organització social i política i entendre el procés d’integració del territori dins el món romà.
Una campanya que combina recerca científica i formació
La campanya d’excavacions d’aquest estiu s’ha desenvolupat en el marc del projecte quadriennal de recerca El jaciment de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre) i el seu territori immediat durant la protohistòria (2026-2029), dirigit pels investigadors Jordi Diloli i Ivan Cots. A més d’ampliar el coneixement sobre l’evolució del poblat ibèric, la intervenció ha tornat a combinar la recerca científica amb la formació de nous professionals de l’arqueologia, a través dels cursos d’arqueologia de L’Assut que s’hi desenvolupen des del 2012, adreçats a estudiants d’Història, Història de l’Art i Arqueologia i del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica Aplicada, Recerca i Transferència de la URV, així com d’altres universitats. Aquesta experiència els permet participar en totes les fases del treball arqueològic, des de l’excavació fins al tractament i l’estudi dels materials recuperats. Juntament amb l’equip investigador del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, hi han participat tècnics especialitzats de l’empresa IBER APT.
Un cop finalitzada la intervenció sobre el terreny, l’equip continuarà la feina al laboratori, on es classificaran i es dibuixaran els materials recuperats, un procés que ha de permetre acabar de precisar la cronologia de les estructures documentades. Cots ha destacat que “l’arqueologia sol reservar les troballes més rellevants per als últims dies d’una campanya, un fet que reforça la voluntat de l’equip de continuar les intervencions al jaciment en properes campanyes”.
Descoberts nous estrats d’època ibèrica en el jaciment arqueològic de l’Assut de Tivenys és un article de EbreDigital.cat.
Aquest estiu, del 29 de juny al 10 de juliol, el jaciment de l’Assut de Tivenys (Baix Ebre) ha acollit una nova campanya d’excavacions arqueològiques impulsada pel Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Sobre el coneixement acumulat durant més de vint-i-cinc anys d’intervencions arqueològiques, enguany […] Descoberts nous estrats d’època ibèrica en el jaciment arqueològic de l’Assut de Tivenys és un article de EbreDigital.cat.