Un estudi elaborat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) alerta de la creixent concentració de les cadenes de subministrament agroalimentari a Catalunya, on deu cadenes de supermercats controlen el 65% de les vendes d’aliments. L’informe també assenyala que cinc empreses càrnies concentren gairebé tota la producció, el processament i la distribució del sector […] Deu cadenes de supermercats concentren el 65% de les vendes d’aliments a Catalunya és un article de EbreDigital.cat.
Un estudi elaborat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) alerta de la creixent concentració de les cadenes de subministrament agroalimentari a Catalunya, on deu cadenes de supermercats controlen el 65% de les vendes d’aliments. L’informe també assenyala que cinc empreses càrnies concentren gairebé tota la producció, el processament i la distribució del sector porcí i que la meitat del producte s’exporta. L’estudi constata que aquesta tendència s’estén a sectors com l’aviram, la fruita, l’oli o la pesca i adverteix d’una pèrdua progressiva de capacitat productiva i de pes dels circuits de proximitat. De fet, en els últims deu anys Catalunya ha perdut 4.600 pagesos. L’informe analitza el recorregut dels aliments des de la producció fins al consum i identifica una concentració dels operadors a mesura que s’avança en la cadena. Així, davant de les 48.891 explotacions agràries i els prop de 20.000 comerços alimentaris que hi ha a Catalunya, hi ha deu cadenes de supermercats que acaparen el 65% de les vendes. Entre les més destacades estan Mercadona, Bon Preu-Esclat, Carrefour, Lidl, Consum i bonÀrea. Així, el document situa el porcí com l’exemple més avançat d’un procés de concentració que s’ha produït durant les últimes dècades. En quaranta anys han desaparegut unes 15.000 explotacions i han tancat 200 escorxadors municipals, mentre que la mida mitjana de les explotacions s’ha multiplicat per quinze. Actualment, bona part del sector està integrada al voltant de cinc grans empreses: Vall Companys, BonÀrea, Casa Tarradellas, Costa Brava Foods i Olot Meats. La indústria porcina sacrifica uns 23 milions d’animals cada any, representa el 36% de la producció final agrària catalana i exporta la meitat del producte. Produir per alimentar bestiar “Una de les principals conseqüències de la creixent industrialització agroalimentària i concentració corporativa ha estat la pèrdua gradual de pagesia”, assegura l’estudi. De fet, en els últims deu anys Catalunya ha perdut 4.600 pagesos, mentre que la presència de persones jurídiques al sector rural ha crescut un 28%. D’altra banda, l’estudi calcula que només el 45% de la producció agroalimentària catalana es destina directament a l’alimentació humana, mentre que el 55% s’orienta a alimentar bestiar. Del model productiu als hàbits de consum Els autors vinculen els canvis en la producció i la distribució amb l’evolució dels hàbits alimentaris. Segons l’estudi, el consum de carn s’ha duplicat en els últims cinquanta anys i el d’aliments ultraprocessats s’ha triplicat en tres dècades. Al mateix temps, els preus dels aliments han augmentat un 34% en sis anys i al voltant del 30% dels aliments produïts acaben malbaratats. Davant d’aquest escenari, l’informe planteja una reorientació de les polítiques públiques basada en “una planificació i una governança democràtica de les cadenes agroal
Un estudi elaborat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) alerta de la creixent concentració de les cadenes de subministrament agroalimentari a Catalunya, on deu cadenes de supermercats controlen el 65% de les vendes d’aliments. L’informe també assenyala que cinc empreses càrnies concentren gairebé tota la producció, el processament i la distribució del sector porcí i que la meitat del producte s’exporta. L’estudi constata que aquesta tendència s’estén a sectors com l’aviram, la fruita, l’oli o la pesca i adverteix d’una pèrdua progressiva de capacitat productiva i de pes dels circuits de proximitat. De fet, en els últims deu anys Catalunya ha perdut 4.600 pagesos. L’informe analitza el recorregut dels aliments des de la producció fins al consum i identifica una concentració dels operadors a mesura que s’avança en la cadena. Així, davant de les 48.891 explotacions agràries i els prop de 20.000 comerços alimentaris que hi ha a Catalunya, hi ha deu cadenes de supermercats que acaparen el 65% de les vendes. Entre les més destacades estan Mercadona, Bon Preu-Esclat, Carrefour, Lidl, Consum i bonÀrea. Així, el document situa el porcí com l’exemple més avançat d’un procés de concentració que s’ha produït durant les últimes dècades. En quaranta anys han desaparegut unes 15.000 explotacions i han tancat 200 escorxadors municipals, mentre que la mida mitjana de les explotacions s’ha multiplicat per quinze. Actualment, bona part del sector està integrada al voltant de cinc grans empreses: Vall Companys, BonÀrea, Casa Tarradellas, Costa Brava Foods i Olot Meats. La indústria porcina sacrifica uns 23 milions d’animals cada any, representa el 36% de la producció final agrària catalana i exporta la meitat del producte. Produir per alimentar bestiar “Una de les principals conseqüències de la creixent industrialització agroalimentària i concentració corporativa ha estat la pèrdua gradual de pagesia”, assegura l’estudi. De fet, en els últims deu anys Catalunya ha perdut 4.600 pagesos, mentre que la presència de persones jurídiques al sector rural ha crescut un 28%. D’altra banda, l’estudi calcula que només el 45% de la producció agroalimentària catalana es destina directament a l’alimentació humana, mentre que el 55% s’orienta a alimentar bestiar. Del model productiu als hàbits de consum Els autors vinculen els canvis en la producció i la distribució amb l’evolució dels hàbits alimentaris. Segons l’estudi, el consum de carn s’ha duplicat en els últims cinquanta anys i el d’aliments ultraprocessats s’ha triplicat en tres dècades. Al mateix temps, els preus dels aliments han augmentat un 34% en sis anys i al voltant del 30% dels aliments produïts acaben malbaratats. Davant d’aquest escenari, l’informe planteja una reorientació de les polítiques públiques basada en “una planificació i una governança democràtica de les cadenes agroal