Situacions d’assetjament sexual que es poden viure en el dia a dia dels entorns acadèmics i laborals projectades fidelment per les ulleres de realitat virtual. Estudiants i membres de la comunitat universitària de la Campus Terres de l’Ebre de la URV han pogut testar, aquest dijous, com les noves tecnologies, i també l’educació social, poden ajudar a fer front a aquests casos i, sobretot, a millorar la sensibilització davant del problema. El projecte «Si no ho vius, no ho sents», vol afavorir l’empatia, la reflexió crítica i la presa de consciència al respecte. «Crec que és força útil: he pogut veure des de la perspectiva d’una dona com patia violència de gènere i l’increpaven», ha explicat Aitor Pérez, estudiant de segon d’Infermeria.
L’activitat, que anteriorment es va efectuar a Tarragona i s’ha plantejat com a oberta a tots els membres de la comunitat universitària, convidava a posar-se les ulleres de realitat virtual i viure, en primera persona, algunes de les situacions. L’empresa V-Tools, responsable del desenvolupament del projecte, ha dissenyat tres experiències. Segons el cofundador de l’empresa, Albert González, l’objectiu va més enllà de la intencionalitat de l’assetjament, en la línia treballar «com rep la persona aquest acte», posant-se en la seva pell.
La responsable d’Igualtat del Campus Terres de l’Ebre de la URV, Elisabet Torrubia, destaca el paper de la tecnologia; el cofundador d’V-Tools, Albert Gónzalez, argumenta els avantatges de la realitat virtual; Aitor Pérez, estudiant, destaca que l’experiència permet conèixer el problema en primera persona; l’estudiant Claudia Ramos relata el vídeo visualitzat i diu que són situacions que sovint no es perceben com a problemàtiques; l’estudiant Gemma Llorca, creu que ajuda a empatitzar. Autor: Jordi Marsal
Claudia Ramos, estudiant també de segon d’Infermeria, ha relatat la seva experiència: «en el vídeo, jo era una persona asseguda a la biblioteca estudiant tranquil·lament i ha vingut un noi, s’ha assegut i ha començat a parlar amb mi». «Tot i que al principi no li he fet cas, després m’ha preguntat si podíem intercanviar alguna cosa. Li he dit que no, gràcies, amablement, però ha seguit insistint. Llavors ha vingut el seu amic i han seguit insistint i com no els he donat peu s’han enfadat i s’han posat a dir entre ells la típica frase de que ‘ja no es pot dir res’ i han marxat indignats», ha afegit.
Reflexiona Ramos que es tracta d’una situació habitual i que, sovint, no s’interpreta com a assetjament si es veu «des de fora». «Però des de dins sí que s’entén més», ha precisat, tot confessant la «impotència» que genera un fet corrent i que no «s’entén com a problemàtic».
Des del punt de vista dels homes, Pérez creu que es tracta també d’una eina útil: «ara ja he vist com se sent una noia quan es donen aquestes situacions». «Crec que persones com jo, estudiant i més gent, podem intervenir quan sabem i podem reconèixer els patrons d’aquestes agressions», ha abundat.
«Crec que ens dona l’avantatge que els homes, o potser persones molt joves que no s’hi ha trobat mai, puguin empatitzar una mica més amb el que podem viure les dones gairebé tots els dies de la nostra vida. Ja no només a la universitat, sinó també a classe, al transport públic, pel carrer o, fins i tot, al lloc de feina, on hauria d’haver-hi un respecte mínim entre tots els companys i companyes», ha assegurat, per la seva banda, Gemma Llorca, estudiant també de segon d’Infermeria.
Genera més empatia
Els desenvolupadors del projecte (que a banda d’un model destinat a la comunitat educativa també treballen en el món de l’empresa) destaquen que l’ús de la realitat virtual pot produir una empatia més elevada. «Molts estudis demostren que produeix un 22% més d’empatia que altres metodologies més tradicionals», precisa González. També, remarca, perquè permet «posar-te a la pell en una situació de violència, en un entorn segur i acompanyat» per viure una situació d’assetjament.
«La tecnologia va avançant a passos gegants i la realitat és que hem de fer-ne ús per poder treballar també altres aspectes més relacionats, com socials i ètics, que ens afecten d’alguna manera en tots els àmbits de la nostra vida», ha subratllat la responsable d’Igualtat del Campus Terres de l’Ebre i professora d’Infermeria, Elisabet Torrubia.
El Campus Terres de l’Ebre de la URV testa l’ús de la realitat virtual per poder fer front a l’assetjament sexual (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.
Situacions d’assetjament sexual que es poden viure en el dia a dia dels entorns acadèmics i laborals projectades fidelment per les ulleres de realitat virtual. Estudiants i membres de la comunitat universitària de la Campus Terres de l’Ebre de la URV han pogut testar, aquest dijous, com les noves tecnologies, i també l’educació social, poden ajudar a fer front a aquests casos i, sobretot, a millorar la sensibilització davant del problema. El projecte «Si no ho vius, no ho sents», vol afavorir l’empatia, la reflexió crítica i la presa de consciència al respecte. «Crec que és força útil: he pogut veure des de la perspectiva d’una dona com patia violència de gènere i l’increpaven», ha explicat Aitor Pérez, estudiant de segon d’Infermeria.. L’activitat, que anteriorment es va efectuar a Tarragona i s’ha plantejat com a oberta a tots els membres de la comunitat universitària, convidava a posar-se les ulleres de realitat virtual i viure, en primera persona, algunes de les situacions. L’empresa V-Tools, responsable del desenvolupament del projecte, ha dissenyat tres experiències. Segons el cofundador de l’empresa, Albert González, l’objectiu va més enllà de la intencionalitat de l’assetjament, en la línia treballar «com rep la persona aquest acte», posant-se en la seva pell.. La responsable d’Igualtat del Campus Terres de l’Ebre de la URV, Elisabet Torrubia, destaca el paper de la tecnologia; el cofundador d’V-Tools, Albert Gónzalez, argumenta els avantatges de la realitat virtual; Aitor Pérez, estudiant, destaca que l’experiència permet conèixer el problema en primera persona; l’estudiant Claudia Ramos relata el vídeo visualitzat i diu que són situacions que sovint no es perceben com a problemàtiques; l’estudiant Gemma Llorca, creu que ajuda a empatitzar. Autor: Jordi Marsal. Claudia Ramos, estudiant també de segon d’Infermeria, ha relatat la seva experiència: «en el vídeo, jo era una persona asseguda a la biblioteca estudiant tranquil·lament i ha vingut un noi, s’ha assegut i ha començat a parlar amb mi». «Tot i que al principi no li he fet cas, després m’ha preguntat si podíem intercanviar alguna cosa. Li he dit que no, gràcies, amablement, però ha seguit insistint. Llavors ha vingut el seu amic i han seguit insistint i com no els he donat peu s’han enfadat i s’han posat a dir entre ells la típica frase de que ‘ja no es pot dir res’ i han marxat indignats», ha afegit.. Reflexiona Ramos que es tracta d’una situació habitual i que, sovint, no s’interpreta com a assetjament si es veu «des de fora». «Però des de dins sí que s’entén més», ha precisat, tot confessant la «impotència» que genera un fet corrent i que no «s’entén com a problemàtic».. Des del punt de vista dels homes, Pérez creu que es tracta també d’una eina útil: «ara ja he vist com se sent una noia quan es donen aquestes situacions». «Crec que persones com jo, estudiant i més gent, podem intervenir quan sabem i podem reconèixer els patrons d’aquestes agressions», ha abundat.. «Crec que ens dona l’avantatge que els homes, o potser persones molt joves que no s’hi ha trobat mai, puguin empatitzar una mica més amb el que podem viure les dones gairebé tots els dies de la nostra vida. Ja no només a la universitat, sinó també a classe, al transport públic, pel carrer o, fins i tot, al lloc de feina, on hauria d’haver-hi un respecte mínim entre tots els companys i companyes», ha assegurat, per la seva banda, Gemma Llorca, estudiant també de segon d’Infermeria.. Genera més empatia. Els desenvolupadors del projecte (que a banda d’un model destinat a la comunitat educativa també treballen en el món de l’empresa) destaquen que l’ús de la realitat virtual pot produir una empatia més elevada. «Molts estudis demostren que produeix un 22% més d’empatia que altres metodologies més tradicionals», precisa González. També, remarca, perquè permet «posar-te a la pell en una situació de violència, en un entorn segur i acompanyat» per viure una situació d’assetjament.. «La tecnologia va avançant a passos gegants i la realitat és que hem de fer-ne ús per poder treballar també altres aspectes més relacionats, com socials i ètics, que ens afecten d’alguna manera en tots els àmbits de la nostra vida», ha subratllat la responsable d’Igualtat del Campus Terres de l’Ebre i professora d’Infermeria, Elisabet Torrubia.. El Campus Terres de l’Ebre de la URV testa l’ús de la realitat virtual per poder fer front a l’assetjament sexual (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.
Situacions d’assetjament sexual que es poden viure en el dia a dia dels entorns acadèmics i laborals projectades fidelment per les ulleres de realitat virtual. Estudiants i membres de la comunitat universitària de la Campus Terres de l’Ebre de la URV han pogut testar, aquest dijous, com les noves tecnologies, i també l’educació social, poden […] El Campus Terres de l’Ebre de la URV testa l’ús de la realitat virtual per poder fer front a l’assetjament sexual (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.
Situacions d’assetjament sexual que es poden viure en el dia a dia dels entorns acadèmics i laborals projectades fidelment per les ulleres de realitat virtual. Estudiants i membres de la comunitat universitària de la Campus Terres de l’Ebre de la URV han pogut testar, aquest dijous, com les noves tecnologies, i també l’educació social, poden ajudar a fer front a aquests casos i, sobretot, a millorar la sensibilització davant del problema. El projecte «Si no ho vius, no ho sents», vol afavorir l’empatia, la reflexió crítica i la presa de consciència al respecte. «Crec que és força útil: he pogut veure des de la perspectiva d’una dona com patia violència de gènere i l’increpaven», ha explicat Aitor Pérez, estudiant de segon d’Infermeria.. L’activitat, que anteriorment es va efectuar a Tarragona i s’ha plantejat com a oberta a tots els membres de la comunitat universitària, convidava a posar-se les ulleres de realitat virtual i viure, en primera persona, algunes de les situacions. L’empresa V-Tools, responsable del desenvolupament del projecte, ha dissenyat tres experiències. Segons el cofundador de l’empresa, Albert González, l’objectiu va més enllà de la intencionalitat de l’assetjament, en la línia treballar «com rep la persona aquest acte», posant-se en la seva pell.. La responsable d’Igualtat del Campus Terres de l’Ebre de la URV, Elisabet Torrubia, destaca el paper de la tecnologia; el cofundador d’V-Tools, Albert Gónzalez, argumenta els avantatges de la realitat virtual; Aitor Pérez, estudiant, destaca que l’experiència permet conèixer el problema en primera persona; l’estudiant Claudia Ramos relata el vídeo visualitzat i diu que són situacions que sovint no es perceben com a problemàtiques; l’estudiant Gemma Llorca, creu que ajuda a empatitzar. Autor: Jordi Marsal. Claudia Ramos, estudiant també de segon d’Infermeria, ha relatat la seva experiència: «en el vídeo, jo era una persona asseguda a la biblioteca estudiant tranquil·lament i ha vingut un noi, s’ha assegut i ha començat a parlar amb mi». «Tot i que al principi no li he fet cas, després m’ha preguntat si podíem intercanviar alguna cosa. Li he dit que no, gràcies, amablement, però ha seguit insistint. Llavors ha vingut el seu amic i han seguit insistint i com no els he donat peu s’han enfadat i s’han posat a dir entre ells la típica frase de que ‘ja no es pot dir res’ i han marxat indignats», ha afegit.. Reflexiona Ramos que es tracta d’una situació habitual i que, sovint, no s’interpreta com a assetjament si es veu «des de fora». «Però des de dins sí que s’entén més», ha precisat, tot confessant la «impotència» que genera un fet corrent i que no «s’entén com a problemàtic».. Des del punt de vista dels homes, Pérez creu que es tracta també d’una eina útil: «ara ja he vist com se sent una noia quan es donen aquestes situacions». «Crec que persones com jo, estudiant i més gent, podem intervenir quan sabem i podem reconèixer els patrons d’aquestes agressions», ha abundat.. «Crec que ens dona l’avantatge que els homes, o potser persones molt joves que no s’hi ha trobat mai, puguin empatitzar una mica més amb el que podem viure les dones gairebé tots els dies de la nostra vida. Ja no només a la universitat, sinó també a classe, al transport públic, pel carrer o, fins i tot, al lloc de feina, on hauria d’haver-hi un respecte mínim entre tots els companys i companyes», ha assegurat, per la seva banda, Gemma Llorca, estudiant també de segon d’Infermeria.. Genera més empatia. Els desenvolupadors del projecte (que a banda d’un model destinat a la comunitat educativa també treballen en el món de l’empresa) destaquen que l’ús de la realitat virtual pot produir una empatia més elevada. «Molts estudis demostren que produeix un 22% més d’empatia que altres metodologies més tradicionals», precisa González. També, remarca, perquè permet «posar-te a la pell en una situació de violència, en un entorn segur i acompanyat» per viure una situació d’assetjament.. «La tecnologia va avançant a passos gegants i la realitat és que hem de fer-ne ús per poder treballar també altres aspectes més relacionats, com socials i ètics, que ens afecten d’alguna manera en tots els àmbits de la nostra vida», ha subratllat la responsable d’Igualtat del Campus Terres de l’Ebre i professora d’Infermeria, Elisabet Torrubia.. El Campus Terres de l’Ebre de la URV testa l’ús de la realitat virtual per poder fer front a l’assetjament sexual (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.